Vés al contingut

La guerra de Hart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa guerra de Hart
Hart's War Modifica el valor a Wikidata

Cartell de la versió original als Estats Units
Fitxa
DireccióGregory Hoblit Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDavid Ladd Modifica el valor a Wikidata
GuióBilly Ray i Terry George Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRachel Portman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlar Kivilo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDavid Rosenbloom Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
alemany Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàLa guerra de Hart (2010) Modifica el valor a Wikidata
RodatgeTxèquia i Praga Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enHart's War Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema bèl·lic i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBèlgica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0251114 The Movie Database: 10592 Filmaffinity: 544129 Allocine: 28921 Rottentomatoes: m/harts_war Mojo: hartswar Allmovie: v258953 TCM: 431222 Metacritic: movie/harts-war TV.com: movies/harts-war Modifica els identificadors a Wikidata

La guerra de Hart (títol original: Hart's War) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Gregory Hoblit i estrenada el 2002. Ės l'adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de John Katzenbach. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, el 16 de desembre de 1944, a la regió de Malmedy a Bèlgica, al començament de la batalla de les Ardenes, el tinent Tommy Hart és fet presoner pels alemanys a continuació transferit per tren a un camp de presoners. Pel camí, avions P-51 Mustang ataquen el comboi. Per evitar ser metrallats, els presoners de guerra abandonen el tren i formen les lletres POW (inicials de Prisoner of War) amb els seus cossos.

El coronel William McNamara es encarregat pel tirànic coronel alemany Werner Visser de vigilar els detinguts americans. Dos nous presoners de guerra fan la seva entrada al Stalag VI: els tinents Lincoln Scott i Lamar Archer, dos negres que no són benvinguts. Lamar Archer, acusat d'haver intentat d'evadir-se, és executat pels alemanys. Una nit, un sergent blanc, Bedford, racista, és trobat assassinat. Un testimoni pretén haver identificat l'assassí i acusa Lincoln. El tinent Tommy Hart, antic estudiant de dret, és encarregat de la seva defensa.[2]

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Gènesi del projecte

[modifica]

El film està inspirat en la novel·la Hart's War de John Katzenbach, parcialment basat en l'experiència del seu pare durant la Segona Guerra mundial.[3]

Càsting

[modifica]

Diversos actors han vist les seves escenes retirades del muntatge final. El més notable d'ells és Jonathan Brandis, la decepció del qual va ser tal que va contribuir al seu suïcidi l'any 2003, segons els seus amics.

Rodatge

[modifica]

El film va ser rodat a la República Txeca, principalment als estudis Barrandov de Praga.

Premis

[modifica]
  • Festival internacional de cinema de Shanghai 2002: Golden Goblet al millor actor per a Colin Farrell

Crítica

[modifica]
  • "Inflada demagògia ideològica, excés de salutacions militars, elementals divagacions sobre l'honor i un discurset de parvulari entorn de la inutilitat de les guerres (...) El millor: els primers 20 minuts. (...) Puntuació: ★★ (sobre 5)." [4]
  • "És interessant en la seva justa manera, però resulta més dramàtica quan afecta els seus personatges secundaris més que als protagonistes, i està limitada per les seves escenes culminants, que no són del tot convincents." [5]
  • "La pel·lícula funcionava bé, al meu entendre, fins a l'escena final, en la qual s'esfondra. (...) El final fa l'efecte que és una solució, quan és només un remei. (...) Puntuació: ★★★ (sobre 4)." [6]

Referències

[modifica]
  1. «La guerra de Hart». Ésadir.
  2. Mitchell, Elvis «FILM REVIEW; An Attaché's Job Ill Prepares Him for the Stalag» (en anglès). The New York Times.
  3. Secrets de tournage - AlloCiné
  4. Batlle Caminal, Jordi «Hart's War». Fotogramas.
  5. McCarthy, Todd «Hart's War». Variety.
  6. Ebert, Roger «Hart's War». Chicago Sun-Times.