La guerra de Hart

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa guerra de Hart
Hart's War
Harts war.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Gregory Hoblit
Protagonistes
Producció David Ladd
Guió Billy Ray i Terry George
Música Rachel Portman
Fotografia Alar Kivilo
Muntatge David Rosenbloom Tradueix
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdora InterCom Tradueix
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 2002
Durada 125 min
Idioma original anglès i alemany
Lloc de rodatge República Txeca i Praga
Color en color
Temàtica
Gènere drama i cinema bèl·lic
Tema principal Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració Bèlgica
Premis
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La guerra de Hart (títol original: Hart's War) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Gregory Hoblit i estrenada el 2002. Ės l'adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de John Katzenbach. Ha estat doblada al català[1]

Argument[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, el 16 de desembre de 1944 , a la regió de Malmedy a Bèlgica, al començament de la batalla de les Ardenes, el tinent Tommy Hart és fet presoner pels alemanys a continuació transferit per tren a un camp de presoners. Pel camí, avions P-51 Mustang ataquen el comboi. Per evitar ser metrallats, els presoners de guerra abandonen el tren i formen les lletres POW (inicials de Prisoner of War) amb els seus cossos.

El coronel William McNamara es encarregat pel tirànic coronel alemany Werner Visser de vigilar els detinguts americans. Dos nous presoners de guerra fan la seva entrada al Stalag VI: els tinents Lincoln Scott i Lamar Archer, dos negres que no són benvinguts. Lamar Archer, acusat d'haver intentat d'evadir-se, és executat pels alemanys. Una nit, un sergent blanc, Bedford, racista, és trobat assassinat. Un testimoni pretén haver identificat l'assassí i acusa Lincoln. El tinent Tommy Hart, antic estudiant de dret, és encarregat de la seva defensa.[2]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Gènesi del projecte[modifica]

El film està inspirat en la novel·la Hart's War de John Katzenbach, parcialment basat en l'experiència del seu pare durant la Segona Guerra mundial.[3]

Càsting[modifica]

Diversos actors han vist les seves escenes retirades del muntatge final. El més notable de ells és Jonathan Brandis, la decepció del qual va ser tal que va contribuir al seu suïcidi l'any 2003, segons els seus amics.

Rodatge[modifica]

El film va ser rodat a la República Txeca, principalment als estudis Barrandov de Praga.[4]

Premis[modifica]

  • Festival internacional de cinema de Shanghai 2002: Golden Goblet al millor actor per a Colin Farrell[5]

Crítica[modifica]

  • "Inflada demagògia ideològica, excés de salutacions militars, elementals divagacions sobre l'honor i un discurset de parvulari entorn de la inutilitat de les guerres (...) El millor: els primers 20 minuts. (...) Puntuació: ★★ (sobre 5)." [6]
  • "És interessant en la seva justa manera, però resulta més dramàtica quan afecta als seus personatges secundaris més que als protagonistes, i està limitada per les seves escenes culminants, que no són del tot convincents." [7]
  • "La pel·lícula funcionava bé, al meu entendre, fins a l'escena final, en la qual s'esfondra. (...) El final fa l'efecte que és una solució, quan és només un remei. (...) Puntuació: ★★★ (sobre 4)." [8]

Referències[modifica]

  1. «La guerra de Hart». Esadir.
  2. Mitchell, Elvis «FILM REVIEW; An Attaché's Job Ill Prepares Him for the Stalag» (en en). The New York Times.
  3. Secrets de tournage - AlloCiné
  4. Lieux de tournage - Internet Movie Database
  5. (anglès) Awards - Internet Movie Database
  6. Batlle Caminal, Jordi «Hart's War». Fotogramas.
  7. McCarthy, Todd «Hart's War». Variety.
  8. Ebert, Roger «Hart's War». Chicago Sun-Times.