La història de Marie Heurtin
Marie Heurtin  | |
|---|---|
 Cartell de la versió original en francès | |
| Fitxa | |
| Direcció | Jean-Pierre Améris |
| Protagonistes | |
| Producció | Sophie Révil |
| Guió | Jean-Pierre Améris i Philippe Blasband |
| Música | Sonia Wieder-Atherton |
| Fotografia | Virginie Saint-Martin |
| Distribuïdor | Cirko Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 2014 |
| Durada | 94 min |
| Idioma original | francès |
| Versió en català | La història de Marie Heurtin (2015) |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama, cinema biogràfic i cinema per a adolescents |
| Lloc web | filmmovement.com… |
      | |
La història de Marie Heurtin (originalment en francès, Marie Heurtin) és una pel·lícula biogràfica francesa de 2014 dirigida per Jean-Pierre Améris i escrita per Améris i Philippe Blasband. Està basada en la història real de Marie Heurtin (1885-1921), una noia que va néixer sorda i cega a la França de finals del segle xix. La pel·lícula va guanyar el premi Piazza Grande del 67è Festival Internacional de Cinema de Locarno.[1][2] S'ha doblat i subtitulat al català.[3][4]
Argument[modifica]
El 1897, la filla d'un artesà humil i la seva muller, neix sorda i cega i incapaç de comunicar-se amb el món que l'envolta. Desesperada per trobar una connexió amb la Marie i evitar d'enviar-la a un asil, Heurtins l'envia al Larnay Institut de França, on un orde de monges catòliques dirigeix una escola per noies sordes. Allà, la Germana idealista Marguerite veu en la Marie un potencial únic i, malgrat l'escepticisme de la seva Mare Superior, la noia avança en la claror.
La història de Marie Heurtin es basa en la història real de Marie Heurtin, que va continuar la seva educació a l'institut i hi va viure fins a la seva mort quan tenia 36 anys. Algunes fonts diuen que Marie va tenir una germana va anomenada Martha, que també era sorda i cega, i que va portar Marie a l'institut.[5]
Repartiment[modifica]
- Isabelle Carré: Germana Marguerite
- Ariana Rivoire: Marie Heurtin
- Brigitte Catillon: Mare Superiora
- Noémie Churlet: Germana Raphaëlle
- Gilles Treton: Senyor Heurtin
- Laure Duthilleul: Madame Heurtin
- Martine Gautier: Germana Véronique
- Patricia Legrand: Germana Joseph
- Sonia Laroze: Germana Elisabeth
- Valérie Leroux: Germana Blandine
- Fany Buy: Germana Marthe
- Noémie Bianco: Germana Anne
- Eline De Lorenzi: Germana Clothilde
- Tiphaine Rabaud Fournier: Germana Marie-Ange
Crítica[modifica]
- "Film narrat des del respecte, la delicadesa i l'austeritat (encara que sense malbaratament d'audàcia), brilla com a mostra d'un cinema autènticament humanista (...) Puntuació: ★★★ (sobre 5)" [6]
- "Aquest emocionant drama del segle xix ofereix petites però satisfactòries variacions sobre un dels contes més volguts del teatre nord-americà." [7]
- "Aquest biopic de 'Francès Helen Keller' és una font d'inspiració, però també conté tocs més lleugers." [8]
Referències[modifica]
- ↑ «Film Review: ‘Marie’s Story’». Variety.
- ↑ «Locarno Favorite Lav Diaz’s ‘From What Is Before’ Wins Top Prize». Variety.
- ↑ «La història de Marie Heurtin». Ésadir.cat. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ La història de Marie Heurtin a la Base de dades de cinema en català
- ↑ «Marie Heurtin». Allociné.
- ↑ Engel, Philipp. «Marie Heurtin». Fotogramas. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 24 novembre 2017].
- ↑ Debruge, Peter. «La historia de Marie Heurtin». Variety.
- ↑ van Hoeij, Boyd. «Marie Heurtin». The Hollywood Reporter.