La hora de los hornos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa hora de los hornos
La Hora de los Hornos Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióOctavio Getino i Fernando Ezequiel Solanas Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Fernando Ezequiel Solanas
Edgardo Suárez
Fidel Castro Ruz
Che Guevara
Mao Zedong
Eva Perón
Juan Domingo Perón Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJuan Carlos Desanzo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1968 Modifica el valor a Wikidata
Durada264 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental, cinema bèl·lic i cinema històric Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0063084 Filmaffinity: 674896 Allocine: 8146 Rottentomatoes: m/la_hora_de_los_hornos_notas_y_testimonios_sobre_el_neocolonialismo_la_violencia_y_la_liberacion_1971 Letterboxd: the-hour-of-the-furnaces Allmovie: v140296 TMDB.org: 89681 Modifica el valor a Wikidata

La hora de los hornos és una pel·lícula documental argentina realitzada l'any 1968 pels cineastes Fernando "Pino" Solanas i Octavio Getino, integrants llavors del Grupo de Cine de Liberación.

Aquest film està dividit en tres parts: "Neocolonialisme i violència", "Acte per a l'alliberament", dividit al seu torn en dos grans moments "Crònica del peronisme (1945-1955)" i "Crònica de la resistència (1955-1966)", i "Violència i alliberament". El narrador és el locutor i actor Edgardo Suárez. La hora de los hornos documenta les conseqüències de colonialisme a l'Amèrica Llatina prenen com a mostra Argentina: repressió militar, explotació econòmica i alienació cultural, oferint a la vegada recursos discursius vigents per a combatre l'imperialisme.[1]

La pel·lícula va aconseguir el lloc 22 en una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000.[2]En una nova versió de l'enquesta organitzada en 2022 per les revistes especialitzades La vida útil, Taipei i La tierra quema, presentada en el Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, la pel·lícula va aconseguir el lloc 6.[3]

Premis[modifica]

  • Mostra internazionale del cinema nuovo, Pesaro, Itàlia, 1968: Gran Premi de la Crítica.
  • Festival internacional de Mannheim, RFA, 1968: Premi del Públic, Premi FIPRESCI, Cinemes d'Art i Assaig, Premi Ecuménic.
  • British Film Institute, 1974: Millor film estranger.
  • Escollida per la Crítica de Los Angeles entre els deu millors films dels anys 70.
  • Festival de Mèrida, Veneçuela, 1968: Premi al millor film.
  • Setmana de la crítica del Festival de Cannes 1969.

Referències[modifica]

  1. ↑ Como se hizo "La hora de los hornos" (Fernando Martínez Peña, Argentina 2007)
  2. ↑ «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de noviembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].
  3. ↑ «Top 100». Encuesta de cine argentino, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_hora_de_los_hornos&oldid=31709548»