La isla mínima

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa isla mínima
Fitxa tècnica
Direcció Alberto Rodríguez Librero
Protagonistes
Guió Alberto Rodríguez Librero
Música Julio de la Rosa
Fotografia Álex Catalán
Distribuïdora Vertigo Média Tradueix
Dades i xifres
País Espanya
Data d'estrena 2014
Durada 105 min
Idioma original castellà
Color en color
Temàtica
Gènere thriller i drama
Lloc de la narració Sevilla
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'illa mínima (La isla mínima) és una pel·lícula espanyola de 2014 dirigida per Alberto Rodríguez.

La pel·lícula[modifica]

Aquest llargmetratge va ser presentar a la 62 edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià el setembre del 2014, allà va ser guardonat amb la Conquilla de Plata al millor actor per a Javier Gutiérrez i el premi del jurat a la millor fotografia per a Alex Catalán.[1] Va ser la gran triomfadora de la XXIX edició dels prestigiosos Premis Goya, on va obtenir 10 guardons, entre ells el de millor pel·lícula.[2]

Els actors principals que interpreten a la parella de policies són Raúl Arévalo i Javier Gutiérrez, que amb l'ambient que es mouen els personatges, ha fet que alguns hi vegin trets americanitzats que recorden a la sèrie policíaca estatunidenca True Detective.

La pel·lícula ha sigut definida com un 'thriller' policíac asfixiant amb una subtrama sociopolítica ambientada en l'encant del sud de la península. Considerada una de les millors pel·lícules espanyoles de l'any. El director va inspirar-se en una exposició del fotògraf sevillà Atín Aya[3] sobre els aiguamolls del Guadalquivir i considera que el resultat obtingut és la barreja de la influència que ha rebut del cinema durant aquests últims 30/40 anys i la novel·la negra, des de directors com Pilar Miró a Ladislao Vajda i pel·lícules com l'esquer o Conspiració de silenci.

Sinopsi[modifica]

L'any 1980, en un poblet dels aiguamolls del riu Guadalquivir, un lloc oblidat on sembla que el temps no passa, dos adolescents desapareixen durant les festivitats de la vila. Tots els joves volen marxar a viure fora i alguns s'escapen de casa per a aconseguir-ho. Rocío, mare de les dues noies, aconsegueix que un jutge de la comarca, Andrade, s'interessa per elles. Des de Madrid envien dos detectius d'homicidis, en Pedro i en Juan, d'ideologia i de mètodes totalment oposats, que per diferents motius passen una temporada difícil.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

La pel·lícula ha sigut guardada amb:

  • Concha de Plata del Festival de San Sebastián 2014 al millor actor per a Javier Gutiérrez.
  • Premi del jurat del Festival de San Sebastián 2014 a la millor fotografia per a Álex Catalán.
  • 2 Premio Forqué 2014: al millor llargmetratge de ficció i al millor actor per a Javier Gutiérrez.
  • 5 Premios Feroz: a la millor pel·lícula (drama), a la millor direcció per a Alberto Rodríguez, al millor actor protagonista per a Javier Gutiérrez, a la millor música original per a Julio de la Rosa i al millor tràiler.
  • Premio del públic en la 28a gal·la de l'Acadèmia del Cine Europeu, celebrada en 2015 en Berlín.

La pel·lícula va comptar amb 17 candidatures als Goya a la seva 29a edició i va obtenir 10 premis:

Categoria Persona Resultat
Millor Pel·lícula Guanyadora
Millor Director Alberto Rodríguez Guanyador
Millor Actor Protagonista Javier Gutiérrez Guanyador
Raúl Arévalo Nominat
Millor actriu de repartiment Mercedes León Nominada
Millor actor de repartiment Antonio de la Torre Nominat
Millor actriu revelació Nerea Barros Guanyadora
Millor guió original Rafael Cobos

Alberto Rodríguez

Guanyadors
Millor música original Julio de la Rosa Guanyador
Millor fotografia Alex Catalán Guanyador
Millor muntatge José M. G. Moyano Guanyador
Millor direcció artística Pepe Domínguez Guanyador
Millor dirección de producció Manuela Ocón Nominada
Millor disseny de vestuari Fernando García Guanyador
Millor maquillatge i perruqueria Yolanda Piña

Sylvie Imbert

Nominades
Millor so Daniel de Zayas

Nacho Royo-Villanova Pelayo Gutiérrez

Nominats
Millors efectes especials Pedro Moreno

Juan Ventura Pecellín

Nominats
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
Categoria Persona Resultat
Millor Pel·lícula Guanyadora
Millor Director Alberto Rodríguez Guanyador
Millor Actor Javier Gutiérrez Guanyador
Raúl Arévalo Nominat
Millor Actor Secundari Antonio de la Torre Nominat
Millor actriu revelació Nerea Barros Guanyadora
Millor guió original Rafael Cobos

Alberto Rodríguez

Guanyadors
Millor música Julio de la Rosa Guanyador
Millor fotografia Alex Catalán Guanyador
Millor muntatge José M. G. Moyano Guanyador
59 edició dels Premis Sant Jordi
Categoría Persona Resultado
Millor actor en pel·lícula espanyola Javier Gutiérrez Guanyador
Raúl Arévalo Guanyador
Premis Platino
Any Categoria Candidat Resultat
2014 Millor Pel·lícula Iberoamericana de Ficció Nominat
Millor Direcció Alberto Rodríguez Librero Nominat
Millor Interpretació Masculina Javier Gutiérrez Álvarez Nominat
Millor Guió Rafael Cobos, Alberto Rodríguez Librero Nominats
Millor Música Original Julio de la Rosa Nominat
Millor Direcció de Muntatge José M. G. Moyano Nominat
Millor Direcció d'Art Pepe Domínguez Nominat
Millor Direcció de Fotografia Álex Catalán Guanyador
Millor Direcció de So Daniel de Zayas, Pelayo Gutiérrez, Nacho Royo-Villanova Nominat

Ruta turística[modifica]

En vista de l'èxit de la pel·lícula, on despunten uns paisatges sobrecollidors; la Diputació de Sevilla, juntament amb l'Andalucía Film Comission (AFC) i la Junta d'Andalucía crearen una ruta turística que recorre els escenaris del rodatge i que comprèn diferents localitzacions com La Puebla del Río, Isla Mayor, Finca Veta la Palma, Vetaherrado, el Poblado Cotemsa, Playa de los Morenos i el Brazo de los Jerónimos i la Isla Mínima.

Referències[modifica]

  1. «Javier Gutiérrez, Concha de Plata al mejor actor, y Álex Catalán, premio del jurado a la mejor fotografía por 'La Isla mínima'» (en castellà). antena3, 28-09-2014. [Consulta: 27 desembre 2018].
  2. Martinez, Luis. «Goya de la isla». El Mundo, 08-02-2015. [Consulta: 27 desembre 2018].
  3. «Atín Aya, un fotógrafo vitalista» (en castellà). El Pais, 19-09-2007. [Consulta: 27 desembre 2018].

Enllaços externs[modifica]