La llotja

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'arts escèniquesLa llotja
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorJosep Maria Millàs-Raurell Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1968 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena17 febrer 1968 Modifica el valor a Wikidata

La llotja és una obra de teatre escrita per Josep Maria Millàs-Raurell, estrenada el 17 de febrer de 1968 i publicada aquell mateix any.[1] Fou l'obra que li aportà un major èxit, i que va contribuir a renovar l'escena catalana amb versions de peces d'actualitat.[2]

Argument de l'obra[modifica]

Situada l'any 1925, la peça planteja el descobriment que fa Arnau Closes d'una relació d'adulteri que la seva dona havia mantingut en el passat, notícia que desencadena una furiosa angoixa en el protagonista, en sentir-se estigmatitzat per a la vida en la societat burgesa. El protagonista és un burgès acomodat, amb més de trenta anys de matrimoni amb la seva dona Anna. Entre les pàgines d'un llibre descobreix una carta mai no enviada que delata una presumpta insinuació d'adulteri d'ella, de quan feia sis anys que s'havien casat. En assabentar-se'n, Arnau es veu immers en una desesperació angoixant, no tant pel sentiment de traïció sinó pel del ridícul. En la societat burgesa, on les aparences i la reputació són la mesura del valor de les persones, Arnau s'enfronta al perill de veure's estigmatitzat a la seva esquena. En la seva recerca desesperada, acaba sabent que el seu millor amic (Eusebi Humet) era el receptor de la carta delatora. L'exagerat escàndol que el protagonista acaba muntant es contraposa obertament a un dels trets més característics de l'alta comèdia: la mentida com a manera de guardar les formes. Per això el protagonista acaba interpel·lant el públic per fer-lo prendre consciència de la diferència entre realitat i aparença i de la importància de la sinceritat. La peça, doncs, critica tant les convencions socials burgeses com el model teatral més directament vinculat a aquesta mateixa societat. En aquest sentit, l'obra és també una reflexió sobre ficció teatral i realitat, cosa que queda patent des del títol inicial fins a la interpel·lació final. S'hi respecten les unitats de temps i d'acció, però no la unitat d'espai, ja que queda situada en dues localitzacions volgudament complementàries: l'avantllotja d'un teatre d8òpera, espai públic burgès per excel·lència, i l'avantsala del despatx del senyor Arnau, espai de la privacitat familiar. De les diferents peces teatrals de l'autor, aquesta fou la més reeixida i també la que il·lustra millor les seves intencions.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «La llotja». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Millàs i Raurell, Josep Maria». Visat.cat. [Consulta: 26 abril 2020].