La malquerida (pel·lícula de 1949)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa malquerida
Fitxa
DireccióEmilio Fernández Romo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Columba Domínguez
Dolores del Río
Pedro Armendáriz
Roberto Canedo
Julio Villarreal
Carlos Riquelme Modifica el valor a Wikidata
ProduccióFelipe Subervielle
GuióJacinto Benavente, Emilio Fernández Romo i Mauricio Magdaleno Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntonio Díaz Conde
FotografiaGabriel Figueroa Mateos Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGloria Schoemann Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFilms Mundiales
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0041624 Filmaffinity: 772889 Letterboxd: la-malquerida Allmovie: v146436 TMDB.org: 3437 Modifica el valor a Wikidata

La malqueridaés una pel·lícula mexicana de 1949, adaptació de la obra homònima del dramaturg espanyol Jacinto Benavente. Va ser dirigida per Emilio Fernández i protagonitzada per Dolores del Río, Julio Villarreal, Roberto Cañedo, Columba Domínguez i Pedro Armendáriz.

Argument[modifica]

A la Hisenda El Soto hi viuen Doña Raymunda (Dolores del Río) la seva filla, Acàcia (Columba Domínguez). En quedar Raymunda vídua, va contreure matrimoni amb Esteban (Pedro Armendáriz), que és rebutjat per la seva filla, sense saber que en realitat entre tots dos s'ha despertat un amor molt profund que tots dos oculten després de la seva màscara d'hostilitat. El pitjor ve quan Esteban comença a desfer-se de tots els homes que envolten a Acàcia, que comença a ser anomenada La Malquerida.

Repartiment[modifica]

  • Dolores del Río.... Raimunda
  • Pedro Armendáriz.... Esteban
  • Columba Domínguez.... Acacia
  • Roberto Cañedo .... Faustino
  • Julio Villarreal .... don Eusebio
  • Gilberto González .... El Rubio
  • Mimí Derba .... doña Mercedes
  • Enriqueta Reza .... Juliana
  • Carlos Riquelme .... Norberto
  • Eduardo Arozamena .... pastor
  • Manuel Dondé .... juez de acordada
  • Luis Aceves Castañeda .... cantinero

Premis i nominacions[modifica]

Gabriel Figueroa, va guanyar el Premi Internacional a Millor Fotografia de la 10a Mostra Internacional de Cinema de Venècia en 1949, on també va ser nominat Emilio "Indio" Fernández per a obtenir el Lleó d'Or.[1]

L'any de 1950, l'Acadèmia Mexicana d'Arts i Ciències Cinematogràfiques, nominaria Manuel Fontanals, per a obtenir l'Ariel en la categoria de "Millor Escenografia"

Dades i curiositats[modifica]

Filmada en 1949 i dirigida per Emilio “Indio” Fernández, conjuga en la història mateixa i en les decisions del director per la seva realització una estampa artística d'allò més rellevant del melodrama rural en l'anomenada època d'Or del cinema mexicà. Basada en l'obra de teatre homònima escrita en 1913 pel dramaturg espanyol Jacinto de Benavente; La malquerida és una història de passions prohibides, secrets i escàndols per a la conservadora moral de l'època. El que estigui escrita i concebuda com a posada teatral, facilita les coses a l'Indio Fernández, qui trasllada el drama al camp mexicà (a l'Estat de Guanajuato) i ambienta la vida en una hisenda, també influenciada pel moviment revolucionari, un altre subgènere àmpliament explotat durant la mateixa etapa del cinema mexicà. Però la història en si mateixa i la seva estructura dramàtica d'origen, no són el més rellevant de la versió fílmica. També compten de manera important la magistral fotografia de Gabriel Figueroa i l'elecció de l'elenc que compta amb tres de les figures més populars de l'època, interpretant els papers que els convertirien en clàssics: Dolores del Río, com la vídua, la propietària, la dona embolicada en el dubte entre seguir el va imposar d'un desig o mantenir el seu respectat estatus; Pedro Armendáriz com el prototip del masclisme de l'època, incapaç de resoldre el conflicte, però seguint un instint que portarà la situació al punt d'insostenible; i finalment Columba Domínguez com la bellesa fantasmal i seductora, la poma de la discòrdia, l'essència de la temptació.

La pel·lícula és vigent ara com llavors, perquè les motivacions passionals dels protagonistes, són reals, succeeixen en el quotidià. I tristament ara, com en 1949, els judicis morals se sostenen en vagues premisses, en sobrenoms cruels, en opinions injustes. La malquerida és una peça artística que ha sobrepassat amb èxit la prova del temps. Un document fílmic considerat entre les millors pel·lícules mexicanes de tots els temps.[2]

Aquest film ocupa el lloc 92 dins de la llista de les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de 25 crítics i especialistes del cinema a Mèxic, publicada per la revista Somos en juliol de 1994.[3]

En 2014, el format va ser adaptat per Ximena Suárez a telenovel·la, protagonitzada per Victoria Ruffo, Christian Meier i Ariadne Díaz.

Referències[modifica]

  1. ↑ «The 1940's». Arxivat de l'original el 15 d’agost 2011. [Consulta: 8 octubre 2013].
  2. ↑ CorreCamara.com: La malkquerida
  3. ↑ «Las 100 mejores películas del cine mexicano». Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2010. [Consulta: 23 gener 2009]. Arxivat 2002-11-25 a Wayback Machine.
  • Taibo I., Paco Ignacio. Emilio Fernández <1904-1986>. Universidad de Guadalajara, 1987. ISBN 968-895-016-5. 

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_malquerida_(pel·lícula_de_1949)&oldid=33403393»