La manta al coll
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Forma musical | cançó  |
|---|---|
| Llengua | valencià |
«La manta al coll» és una cançó popular valenciana de tradició festiva original d'Alacant. Escrita en valencià, la cançó relata una escena costumista amb vocabulari popular. La lletra sol variar quan és cantada d'un municipi a un altre, però sempre es manté la lletra de la tornada.
La seua autoria ha sigut motiu de diversos litigis judicials, però en 2010 la SGAE va dictaminar que l'autor real de la lletra és José Arques Llorens i de la música Manuel García Ortiz, ambdós alacantins, i que efectivament, ells foren els primers en registrar-la, encara que no es descartava que ja existiren altres versions, però sense que estigueren inscrites. El que registrà Arques en aquell moment fou una estrofa i la tornada.[1]
La melodia d'aquesta cançó és molt possiblement d'origen sefardita, ja que els jueus tenen una tonada que és indistingible d'aquesta. Una altra possibilitat és que la melodia siga encara anterior i els sefardites l'hagen heretat.
Lletra[modifica]
- Arreando a xim-pam-pum.
- Arreando a xim-pam-pum.
- Arreando a xim-pam-pum.
- Una volta passejava
- un guàrdia municipal
- passejant-se per la plaça
- cap amunt i cap avall.
- De la bragueta li faltava
- la mançaneta[4] i un botó.
- Per allí se li mostrava
- don Joaquín, el director.
- Una volta passejava
- (tornada)
- Una volta quan tornava
- el tio Pep de l'horta
- es va trobar de casa
- oberta la porta.
- Pujant per l'escaleta
- es trobà un senyoret
- que oberta la bragueta
- li ensenyava el cacauet.
- (tornada)
- Les xicotes de Xixona
- s'han comprat una romana
- pa pesar-se les mamelles
- dos voltes a la setmana.
- Si vols que te les pesen
- posa't panxa cap amunt
- i voràs què polseguera
- que t'ix pel forat del cul.
- (tornada)
- Per dos quinzets un puro.[5]
- Per tres una pipa.
- Per quatre una guitarra.
- Per cinc una xica.
- El puro pa fumar.
- La pipa pa lluir.
- La guitarra pa tocar.
- I la xica pa dormir.
- (tornada)
- La barca del pescador
- sempre fa olor de quitrà,
- la dona del pescaor
- ja sabem quina olor fa.
- Quan pregona cada dia
- a tot el que veu passar,
- "duc fresca la mercancia
- pel que la vullga comprar".
- (tornada)
Referències[modifica]
- ↑ «La SGAE determina que ´La manta al coll´ es de dos alicantinos» (en castellà). Diario Información, 12-03-2010.
- ↑ Pronunciat freqüentment com mo n'anirem.
- ↑ El Postiguet, platja d'Alacant.
- ↑ "Mançaneta" és un terme utilitzat al País Valencià per referir-se al botó menut que està cosit pels forats i és de nàcar, com els del coll de la camisa.
- ↑ Un quinzet equival a 25 cèntims de pesseta.
Enllaços externs[modifica]
 |
Vegeu texts en català sobre La manta al coll a Viquitexts, la biblioteca lliure. |