La manta al coll

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de cançóLa manta al coll
Tipuscançó Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata

«La manta al coll» és una cançó popular valenciana de tradició festiva original d'Alacant. Escrita en valencià, la cançó relata una escena costumista amb vocabulari popular. La lletra sol variar quan és cantada d'un municipi a un altre, però sempre es manté la lletra de la tornada.

La seua autoria ha sigut motiu de diversos litigis judicials, però en 2010 la SGAE va dictaminar que l'autor real de la lletra és José Arques Llorens i de la música Manuel García Ortiz, ambdós alacantins, i que efectivament, ells foren els primers en registrar-la, encara que no es descartava que ja existiren altres versions, però sense que estigueren inscrites. El que registrà Arques en aquell moment fou una estrofa i la tornada.[1]

La melodia d'aquesta cançó és molt possiblement d'origen sefardita, ja que els jueus tenen una tonada que és indistingible d'aquesta. Una altra possibilitat és que la melodia siga encara anterior i els sefardites l'hagen heretat.[cal citació]

Lletra[modifica]

tornada: La manta al coll i el cabasset
mos n'anirem[2] al Postiguet[3]
La manta al coll i el cabasset
mos n'anirem, mos n'anirem al Postiguet
Arreando a xim-pam-pum.
Arreando a xim-pam-pum.
Una volta passejava
un guàrdia municipal
passejant-se per la plaça
cap amunt i cap avall.
De la bragueta li faltava
la mançaneta[4] i un botó.
Per allí se li mostrava
don Joaquín, el director.
(tornada)
Una volta quan tornava
el tio Pep de l'horta
es va trobar de casa
oberta la porta.
Pujant per l'escaleta
es trobà un senyoret
que oberta la bragueta
li ensenyava el cacauet.
(tornada)
Les xicotes de Xixona
s'han comprat una romana
pa pesar-se les mamelles
dos voltes a la setmana.
Si vols que te les pesen
posa't panxa cap amunt
i voràs què polseguera
que t'ix pel forat del cul.
(tornada)
Per dos quinzets un puro.[5]
Per tres una pipa.
Per quatre una guitarra.
Per cinc una xica.
El puro pa fumar.
La pipa pa lluir.
La guitarra pa tocar.
I la xica pa dormir.
(tornada)
La barca del pescador
sempre fa olor de quitrà,
la dona del pescaor
ja sabem quina olor fa.
Quan pregona cada dia
a tot el que veu passar,
"duc fresca la mercancia
pel que la vullga comprar".
(tornada)

Referències[modifica]

  1. «La SGAE determina que ´La manta al coll´ es de dos alicantinos» (en castellà). Diario Información, 12-03-2010.
  2. Pronunciat freqüentment com mo n'anirem.
  3. El Postiguet, platja d'Alacant.
  4. "Mançaneta" és un terme utilitzat al País Valencià per referir-se al botó menut que està cosit pels forats i és de nàcar, com els del coll de la camisa.
  5. Un quinzet equival a 25 cèntims de pesseta.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre La manta al coll a Viquitexts, la biblioteca lliure.