La marrana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa marrana
Fitxa
DireccióJosé Luis Cuerda Martínez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Alfredo Landa
Antonio Resines
Agustín González
El Gran Wyoming
Antonio Dechent
Fernando Rey
Cayetana Guillén Cuervo
Manuel Alejandre Abarca
José Luis Cuerda Martínez
Hans Burmann Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRafael Palmero Romero i Rafael Palmero Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé Luis Cuerda Martínez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid del Puerto Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHans Burmann Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJuan Ignacio San Mateo
VestuariJavier Artiñano
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1992 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
IMDB: tt0104820 Filmaffinity: 776216 Letterboxd: the-sow Allmovie: v146719 TCM: 517455 TMDB.org: 75503 Modifica el valor a Wikidata

La marrana és una pel·lícula de comèdia espanyola dirigida i escrita en 1992 per José Luis Cuerda i interpretada per Alfredo Landa i Antonio Resines, que pretén donar una visió alternativa de la situació a Espanya el 1492.[1]

Argument[modifica]

Ambientada després de la finalització de la presa de Granada per les tropes cristianes (1482-1491), sota el context de l'emissió del decret d'expulsió dels jueus d'Espanya mitjançant l'Edicte de Granada del 31 de març de 1492. Bartolomé, un pobre pagès cristià (Alfredo Landa), es topa amb la processó sefardita errant. Tracta de tallar-los el pas demanant a canvi una mica de menjar. Aquests l'enganyen regalant-li un cistell del que aparentment era menjar, però que al final resulta ser draps tacats de femta humans. Bartolomé tracta de perseguir-los, però dos agutzils li ho impedeixen i fan que segueixi el seu camí en una altra direcció.

Arribada la nit, es refugia en una casa abandonada i tracta de caçar una rata llançant-li una pedra, però no encerta. Maleeix Déu per tenir tan mala sort i s'ensorra la casa. Bartolomé ha de sortir fugint i trobar un nou refugi. Aleshores troba una truja i tracta de matar-la amb un ganivet, però Ruy (Antonio Resines) li ho impedeix. Després d'un estira i arronsa Ruy li confessa que és un desertor de l'exèrcit de Granada i que fuig cap a Portugal amb la seva truja. Demanen aixopluc a un convent, on Fray Jerónimo els dona de menjar i els explica els plans de la monarquia per enviar uns vaixells comandats per Cristòfor Colom cap a les Índies i que necessiten voluntaris. Després de visitar un bordell, malgrat els consells de Fray Juan, Ruy decideix fugir amb una de les prostitutes per enrolar-se cap a les Índies, però l'amo del bordell ho impedeix. Pel camí s'uneixen a un cantaire cec (Agustín González) i un trobador seductor (El Gran Wyoming) fins que finalment arriben a la ciutat on allistar-se, però són enganyats pel delinqüent Bartolomé de Torres (Antonio Dechent), qui els llença per un terraplè i els roba la truja.

Passats uns mesos i després de recuperar-se, la pel·lícula ens porta directament al 12 d'octubre de 1492, dia del descobriment del nou continent. La pel·lícula finalitza amb una reflexió de Bartolomé dient que potser aquest viatge no seria tan important i que, en el cas que sí que ho fos, es realitzarien noves expedicions en els quals podrien embarcar-se.

Repartiment[modifica]

Palmarès cinematogràfic[modifica]

VII Premis Goya[2]

Categoria Persona Resultat
Millor actor Alfredo Landa Guanyador
Millor fotografia Hans Burman Candidat

Referències[modifica]

  1. ↑ 'La marrana', una comedia de José Luis Cuerda, El País, 18 de juny de 2004
  2. ↑ La marrana al web dels Premis Goya

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_marrana&oldid=32337854»