La matança dels innocents (P. Brueghel)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaLa matança dels innocents
Bethlehemitischer Kindermord
BRUEGEL the Elder, Pieter - Massacre of the Innocents (1565-7).JPG
Tipus quadre
Creador Pieter Brueghel el Vell
Creació dècada del 1560 (Gregorià)
Gènere art sacre i paisatge
Material pintura a l'oli
fusta
Dimensions 109,2 (alçària) × 158,1 (amplada) cm
Col·lecció Royal Collection
Catalogació
Número d'inventari  405787
Modifica les dades a Wikidata

La matança dels innocents (Quadre de Pieter Brueghel el Vell; 1565/67, oli sobre fusta, 109.2 x 154.4, Hampton Court Palace, Londres).

Al principi de la Guerra dels Vuitanta Anys, els partidaris del Príncep d'Orange van ocupar les ciutat del sud dels Països Baixos. El virrei, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel (duc d'Alba), va decidir passar a sang i foc les ciutat rebels, com Malines, i va enviar el seu fill Fadrique, a complir l'ordre. Els soldats d'Orange, quan es van assabentar del que els queia a sobre, van marxar, i amb ells tots els partidaris de la rebel·lió. Els que es van quedar eren catòlics i defensors de Felip II. Quan les tropes del d'Alba petit van arribar a la ciutat, els espanyolistes els van brir les portes i van sortir tots contents cantant per rebre els seus teòrics defensors. Potser l'accent no els va convèncer o potser tenien un mal dia, però el cert és que ja els primers que va rebre, indefensos, les valentes tropes espanyoles van ser degollats sense compassió.

Assalt a sang i fetge[modifica]

Durant tres dies els soldats es van apoderar de la ciutat i van robar, violar, matar i cremar tot el que els va venir de gust, probablement més empipats amb el maltractament que els impartien els seus propis comandaments que amb els pobres habitants de Malines.

El resultat va ser que després de la fúria espanyola molts més habitants dels Països Baixos es van fer independentistes i, malgrat que encara van passar uns anys, el país va arribar a ser lliure dels ocupants.

El quadre de Brueghel reflecteix l'espoli i la vexació de que en fou objecte la vila de Malines.

Referències[modifica]

  • Revista Sapiens, núm. 1999, d'octubre de 2018, pàg. 18. (Dipòsit Legal B-42425-2002) (ISSN: 1695-2014)