La mort a Venècia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreLa mort a Venècia
Der Tod in Venedig
Der Tod in Venedig Hundertdruck 1912.JPG
Tipus obra literària
Fitxa tècnica
Autor Thomas Mann
Llengua alemany
Publicació Alemanya Alemanya, 1912
Editorial S. Fischer Verlag
Edició en català
Traductor Joan Fontcuberta
Detalls de l'obra
Gènere novel·la
Més informació
ISBN 978-0-06-057617-2
OCLC 71208736
Modifica dades a Wikidata

La mort a Venècia[1][2] (títol original en alemany: Der Tod in Venedig) és una novel·la de l'escriptor alemany Thomas Mann publicada el 1912.

Argument[modifica | modifica el codi]

La mort a Venècia descriu el drama interior de Gustav von Aschenbach, un destacat escriptor alemany d'edat madura que arriba a Venècia amb la intenció de renovar la inspiració perduda. Instal·lat a l'hotel, Aschenbach s'interessa en un adolescent polonès anomenat Tadzio, dotat d'una bellesa extraordinària, el qual acaba convirtint-se en objecte d'una silenciosa adoració per a l'escriptor.[3]

S'inicia llavors una minuciosa descripció del trànsit psicològic d'Aschenbach, la moralitat convencional del qual comença a cedir sota el pes d'una passió prohibida. El rigor intel·lectual i l'estoica disciplina de l'escriptor es veuen profundament afectats per l'enamorament que el trastorna. Tanmateix, l'amor de l'artista es manté en un pla purament intel·lectual, car la por del rebuig l'impedeix d'acostar-se físicament al jove.

Mentrestant, la ciutat es veu amenaçada per una epidèmia de còlera que és ocultada per les autoritats per temor a l'èxode dels turistes. Tanmateix, els rumors sobre el mal s'escampen i els estrangers comencen a marxar. Aschenbach, que ha tingut coneixement de la pesta de manera primerenca, renuncia a partir per no privar-se de la proximitat d'en Tadzio, la família del qual sembla ignorar per complet el que passa.

La salut d'Aschenbach decau progressivament fins que un dia, quan la família de Tadzio es prepara per anar-se'n, mentre contempla extasiat el noi a la platja, l'escriptor pateix un desmai que anticipa la seva mort. La novel·la s'acaba amb un comentari convencional, al mateix temps que irònic, sobre el pesar que ha suscitat en el món la mort de l'artista.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La mort a Venècia versió en català de La Butxaca
  2. Traductor Joan Fontcuberta. La mort a Venècia (en català). Barcelona: Edicions Proa, 1984 (A tot vent). ISBN 84-7588-024-X. 
  3. El drama sensual en “La muerte en Venecia” de Thomas Mann, per Santiago Martín Arnedo

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La mort a Venècia Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a La mort a Venècia