La persistència de la memòria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaLa persistència de la memòria
La persistencia de la memoria (castellà) Modifica el valor a Wikidata
La persistència de la memòria.jpg
Tipusquadre Modifica el valor a Wikidata
CreadorSalvador Dalí
Creació1931 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepaisatge i natura morta Modifica el valor a Wikidata
Movimentsurrealisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (superficie de pintura) Modifica el valor a Wikidata
Dimensions24,1 (alçària) × 33 (amplada) cm
Col·leccióMuseu d'Art Modern de Nova York (Manhattan) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
1936-1937Fantastic Art, Dada, Surrealism, Museu d'Art Modern de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari162.1934 Modifica el valor a Wikidata

La persistència de la memòria, popularment coneguda com Els rellotges tous, és una de les més reconegudes obres de Salvador Dalí. Es tracta d'un oli sobre tela de 24 × 33 cm que l'artista empordanès pintà el 1931. El 1934, fou adquirit pel MoMA gràcies a una donació anònima i actualment hi està exposat de manera permanent.[1]

Realització[modifica]

Sembla que la idea central de la composició nasqué una nit que Dalí tenia mal de cap. Gala marxà al cinema deixant Dalí, que donà voltes sobre les propietats del formatge Camembert que havien sopat.[2] Aquesta idea l'envaí per complet moments abans d'allitar-se. En aquell moment, es posà a pintar sobre un paisatge de Port Lligat que hi havia al seu estudi. Quan Gala tornà, dues hores més tard, Dalí ja tenia l'obra totalment enllestida.[2]

Composició[modifica]

El conjunt és pintat sobre un paisatge de Portlligat a l'albada. El tons marrons, ocres i negres de la platja dominen el fons de l'obra i, al marge superior, s'hi pot veure el mar d'un to blau cel i el cel groc que es torna blau a mesura que s'arriba al marge superior. Sobre aquest paisatge hi ha quatre rellotges: un rellotge de butxaca i tres de tous que sembla que es fonguin. Al centre hi ha un "monstre tou", motiu recurrent en l'obra de Dalí, i sobre aquest monstre tou, s'hi acobla un dels rellotges que es fon amb aquest. A l'esquerra del quadre, sorgeixen dues cares d'un polígon unides per un angle recte. Sobre el pla horitzontal, hi ha un arbre sense fulles amb una branca sobre la qual hi ha un dels altres rellotges tous. El darrer rellotge tou, aquest de carcassa daurada mentre que els altres dos són de carcassa platejada, fa la impressió d'estar a cavall de l'aresta escolant-se cap avall per sobre del pla vertical del polígon. Sobre aquest rellotge hi ha una poc aparent mosca morta. El quart rellotge, el més proper a l'espectador i l'únic que és "sòlid", es troba igualment a sobre el polígon al marge de la imatge. Aquest, al contrari que els altres, és un rellotge de butxaca amb la tapa closa d'un color roig, sobre el qual hi ha una dotzena llarga de formigues negres, tema repetitiu també en l'obra de Dalí.

El “monstre tou” central, ja aparegut en obres com El gran masturbador, Retrat de Paul Eluard, L'enigma del desig: la meva mare, la meva mare, la meva mare (totes de 1929), resulta fàcil associar-lo a part del rostre de la seva musa Gala amb la parpella tancada en un gest oníric.

La representació de rellotges deformats sembla aparèixer per primer cop en l'obra de Dalí el 1930, en una obra menys enigmàtica, tot i el seu marcat caràcter surrealista, L'ossificació prematura d'una estació; tot i així, en aquesta obra, el rellotge apareix contextualitzat tant en el títol com en la composició. En La persistència de la memòria, aquests rellotges tous apareixen ja integrats com a fruit del "mètode paranoicocrític" de Dalí, desproveïts de les seves connotacions estrictament figuratives.


Nota: He escrit això per a un treball de l'institut, però no sé si està prou ben redactat ni si serveix per a aquest article. Algú ho pot comprovar? Mil mercis!!!

Crec que Dalí, en aquesta pintura utilitza objectes concrets i quotidians per explicar una idea abstracte i intangible com ho és la idea del temps; com es pot pintar el temps?

Dalí utilitza la metàfora dels rellotges que es van fonent pel pas del temps, i van perdent la seva materialitat; el temps és algo immaterial. El títol que li va posar Dalí (“La persistència de la memòria”), ens dóna una altra pista sobre la naturalesa del temps; només som capaços d’entendre’l gràcies a la nostra memòria; si no tinguéssim memòria no podríem entendre el temps. La mosca que apareix morta, també ens fa pensar en la brevetat del temps; la mosca és dels animals que té una vida més breu. Apareix també un monstre fos que és repetitiu en a seva obra, i ho fa dormint, perquè és just el moment de l’alba, moment del dia especialment significatiu per Dalí, què li agradava molt veure sortir el sol, i per això s’havia instal·lat un sistema de miralls a la seva habitació que li ho permetia. A més, al estar a la casa de més a l'est de la península, presumia de ser el primer Espanyol en veure sortir el sol. En aquest quadre s’observa aquest moment; quan el sol està apunt de sortir per l’horitzó. El paisatge que s’aprecia a l’horitzó, és un racó de port lligat (el seu lloc de residència).

Aquest quadre que parla del temps, no ens dona una visió del temps com una cosa dolça o agradable, sinó, una visió més aviat inquietant; pel propi monstre; pels rellotges que es desfan, i cauen en l’oblit, en referència també a la mort; per els colors foscos; i sobretot, per les formigues (Dalí tenia pànic a les formigues, probablement, per algun trauma infantil, i les pintava per donar un missatge negatiu).

A més, Dalí, li interessava molt la ciència; llegia moltes revistes de ciències, i estava molt informat. Molt probablement, havia llegit sobre la teoria de la relativitat d’Einstein, publicada una dècada i mitja abans de la creació de l’obra, i fou una més que probable font d’inspiració per a la realització de la mateixa obra.

Fonts: El meu pare és pintor, i professor de l'escola d'arts plàstiques "La Llotja".

Referències[modifica]

  1. Armengol, Montse «La fascinació per Dalí». Sàpiens [Barcelona], núm. 95, setembre 2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 La persistència de la memòria a XTEC.

Enllaços externs[modifica]