La princesa promesa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa princesa promesa
Princess Bride
Princess bride.jpg
poster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Rob Reiner
Protagonistes
Producció Andrew Scheinman
Dissenyador de producció Norman Garwood
Guió William Goldman
Música Mark Knopfler
Fotografia Adrian Biddle
Muntatge Robert Leighton
Vestuari Phyllis Dalton
Productora 20th Century Fox
Distribuïdor 20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 12 novembre 1987
Durada 94 min
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Basat en The Princess Bride Tradueix
Gènere aventures, fantàstica
Tema pirateria marítima
Subjecte representat iocaine Tradueix
Lloc de la narració Europa Central
Premis i nominacions
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0093779 Filmaffinity: 579602 Allocine: 3326 Rottentomatoes: m/princess_bride Mojo: princessbride Allmovie: v39218 TCM: 87152 Metacritic: movie/the-princess-bride TV.com: movies/the-princess-bride
Discogs: 46535
Modifica les dades a Wikidata

La princesa promesa (títol original: Princess Bride) és una comèdia fantàstica i comèdia romàntica estatunidenca de Rob Reiner, estrenada l'any 1987, adaptació de la novel·la homònima de William Goldman de 1973. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

La narració és emmarcada per una escena que presenta un noi malalt al llit, que accepta a contracor que el seu avi li llegeixi una «història de princesa i de venjança». La pel·lícula segueix el fil de la història, interrompuda pels comentaris del nét, cada cop més amatent, i de l'avi.

Una bonica jove dona del nom Botó d'or viu en una granja en el país fictici de Florin. A cada ordre que dóna al seu criat de la granja, el palafrener Westley, l'única resposta d'aquest és: «com voldreu», i l'executa de pressa. Botó d'or acaba per adonar-se que aquest «com voldreu» significa que l'estima. Es juren fidelitat per sempre. Westley marxa llavors a buscar fortuna amb la finalitat de poder-se casar. Però la nau de Westley és atacada pel terrible pirata Roberts, conegut per no deixar supervivents. Cinc anys més tard, creient Westley morta, Botó d'or es casa a contracor amb el príncep Humperdinck, hereu del tron de Florin.[2]

Els penya-segats de la bogeria són de fet els penya-segats de Moher a Irlanda.

Repartiment[modifica]

  • Cary Elwes: Westley
  • Robin Wright: Botó d'or
  • Mandy Patinkin: Inigo Montoya
  • Chris Sarandon: Humperdinck
  • Christopher Guest: Rugen
  • Wallace Shawn: Vizzini
  • André The Giant: Fezzik
  • Fred Savage: el nét del narrador
  • Peter Falk: el narrador
  • Peter Cook: el clergue
  • Mel Smith: l'albí
  • Carol Kane: Valérie la bruixa
  • Billy Crystal: Max el Miracle
  • Anne Dyson: la reina Bella
  • Margery Mason: la vella senyora del somni
  • Malcolm Storry : Yellin
  • Willoughby Gray : el rei Lotharon
  • Betsy Brantley: la jove del narrador

Producció[modifica]

Des de 1973, any de la sortida de la novel·la de William Goldman, 20th Century Fox s'assegura els seus drets d'adaptació per la suma de 500.000 dòlars. Richard Lester és contractat per dirigir la pel·lícula i la producció d'aquesta està a punt de començar quan el director de la producció de la Fox és despatxat. El projecte és llavors deixat de costat i Goldman compra després tots els drets d'adaptació. Més tard, Rob Reiner s'enamora de la novel·la i aconsegueix assegurar els drets d'adaptació gràcies al suport financer de Norman Lear.[3]

El rodatge té lloc del 18 d'agost al desembre de 1986 a Bakewell, Burnham Beeches, Castleton, els penya-segats de Moher, Sheffield i els estudis de Shepperton.

Banda original[modifica]

La música de la pel·lícula ha estat composta per Mark Knopfler, amb excepció dels crèdits del final compostos i interpretats per Willy DeVille.

  1. Once upon a Time… Storybook Love – 4:00
  2. I Will Never Love Again – 3:04
  3. Florin Dance – 1:32
  4. Morning Ride – 1:36
  5. The Friends' Song – 3:02
  6. The Cliffs of Insanity – 3:18
  7. The Swordfight – 2:43
  8. Guide My Sword – 5:11
  9. The Fire Swamp and the Rodents of Unusual Size – 4:47
  10. Revenge – 3:51
  11. A Happy Ending – 1:52
  12. Storybook Love (composta i interpretada per Willy DeVille) – 4:24

Rebuda[modifica]

La pel·lícula ha informat 30.857.814 $ al box-office americà.[4]

Ha rebut una rebuda crítica molt positiva, recollint un 96% de crítiques favorables, amb una ràtio de 8,2/10 i sobre la base de 45 crítics, en el lloc Rotten Tomatoes.[5] Sobre el lloc Metacritic, obté una puntuació de 77/100, sobre la base de 20 crítics.[6]

El 2002, l'American Film Institute la classifica en la 88a posició en la seva llista de les 100 millors pel·lícules romàntiques americanes.[7] El 2008, la revista Impire la situa en la 122a posició en la seva llista de les 500 millors pel·lícules de tots els temps.[8] Figura en el Top 250 de la classificació de les pel·lícules de l'Internet Movie Database, basat en els vots del públic, amb una nota mitjana de 8,1/10.[9]

Premis i nominacions[modifica]

[10]

Premis[modifica]

La pel·lícula forma part de la Llista del BFI de les 50 pel·lícules a veure abans de tenir 14 anys establerta l'any 2005 pel British Film Institute.

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. La princesa promesa (en català). esadir.cat. 
  2. «Princess Bride». The New York Times.
  3. William Goldman. Bloomsbury. Which Lie Did They Tell? (en anglès), 2000, p. 25-27. 
  4. (anglès) «The Princess Bride». Box Office Mojo. [Consulta: 1er maig 2011].
  5. (anglès) «The Princess Bride». Rotten Tomatoes. [Consulta: 1er maig 2011].
  6. (anglès) «The Princess Bride». Metacritic. [Consulta: 1er maig 2011].
  7. (anglès) «AFI's 100 Years... 100 Passions». American Film Institute.
  8. (anglès) «The 500 Greatest Movies of All Time». Empire. [Consulta: 1er maig 2011].
  9. «Princess Bride». Internet Movie Database.
  10. «(anglès) Awards for Princess Bride». Internet Movie Database.