Vés al contingut

La punyalada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLa punyalada

Portada d'una edició de 1904 Modifica el valor a Wikidata
SubtítolNovel·la muntanyenca Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorMarià Vayreda i Vila Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata, 1904 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gèneredrama rural Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines392 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Viquitexts La punyalada a Viquitexts
IMDB: tt0098144 Modifica el valor a Wikidata

La punyalada és l'obra major de l'escriptor olotí Marià Vayreda i Vila (1853-1903) publicada, l'any 1904. És una prospecció psicològica mitjançant la memòria autobiogràfica d'un personatge[1][2] i es considera una de les grans novel·les catalanes de la sortida de la tradició realista.[3] La punyalada és la tercera obra, publicada pòstumament, de Vayreda, que morí quan estava corregint les proves d'impremta de la primera edició. Aquesta edició es publicà a la revista La il·lustració Catalana, sense pròleg i amb il·lustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada.[2]

L'autor utilitza un llenguatge autòcton, és d'admirar retrobar el català comarcal usat a finals del segle xix, moltes de les paraules del qual continuen usant-se actualment a la comarca de la Garrotxa. Gràcies a la novel·la conservem moltes frases fetes específiques dels pobles.[4]

També és molt important com mostra l'ambient de contrabandistes i bandolers que dominava aquesta comarca del prepirineu català. L'autor, combatent de la guerra carlina, el coneixia de prop. És magistral l'ús de la toponímia de les muntanyes, que també coneix per ser-ne i per haver tingut aquesta experiència de guerra.

Argument

[modifica]

El llibre comença amb les memòries de l’Albert Bardals escrites en el seu diari personal. L'Albert narra de manera retrospectiva la seva història de joventut al voltant de Sant Aniol d’Aguja, una petita ermita de la Garrotxa a principis del segle xx. L’Albert creix amb l’Ivo (àlies «l’Esparver»), un jove fort i groller i amb una conducta despòtica cap a l’Albert que no es veu amb cor de contradir-lo. Un dia a l’aplec de Sant Aniol l’Ivo balla amb la Coralí, la filla del moliner. Aquest fet desencadenarà un conflicte entre ells que acabarà amb una baralla.[5]

L’Albert guanya la baralla gràcies a l’ajuda de la Coralí que promet casar-s'hi. Llavors, l’Ivo s’uneix a un grup de bandolers de la zona. Uns dies més tard, l'Esparver torna a Sant Aniol, crema el molí de l’Albert i segresta a la Coralí, la promesa de l'Albert. Després d'això, l'Albert surt a la recerca del grup bandolers per rescatar la Coralí. El desenvolupament de la novel·la gira al voltant del triangle amorós entre aquests tres personatges.[5]

Edicions i adaptacions

[modifica]

La novel·la es publicà per fascicles entre 1903 i 1904. Com que Vayreda morí el 1903 no pogué acabar de revisar l'obra en conjunt que es publicà de manera pòstuma. Se n'han fet diverses reedicions per part d'editorials vàries (Editorial Catalana, 1921; Editorial Selecta, 1947 i 1974; Edicions 62, 1980; Editorial Planeta 1988; Editorial Barcanova, 1993; i Edicions Proa, 2003)[6] i l'any 2013 se'n publicà la primera traducció al castellà.[7] Després de diversos anys descatalogada, el 2021 l'Editorial Barcino en feu una reedició curada per Margarida Casacuberta.[8]

Sobre aquesta novel·la se'n feu una pel·lícula (1989) dirigida per Jordi Grau i Solà i produïda per Ideas y Producciones Cinematográficas (IPC) amb el suport de Televisió de Catalunya.[9][10] També se'n feu una òpera en dos actes, amb dues versions (una de clàssica el 1993[11] i una de rock el 2009)[12] amb llibret de Josep Maria Vaqué i música de Jordi Cos, Jeroni Pagan i Josep Maria Vaqué. El 2003, amb motiu del centenari de la mort de Marià Vayreda, Martí Peraferrer Vayreda (el seu besnet) presentà una adaptació per a teatre de La punyalada que fou representada aquell mateix any.[13][14]

Referències

[modifica]
  1. «La punyalada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «La punyalada | enciclopèdia.cat». Diccionari de la literatura catalana. [Consulta: 3 abril 2020].
  3. «Marià Vayreda - Autors a lletrA - La literatura catalana a internet». lletrA.
  4. «[https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/19724/GraboledaReyesJulia_Treball.pdf?sequence=1 Júlia Graboleda Reyes, EL LÈXIC DE LA PUNYALADA DE MARIÀ VAYREDA]». [Consulta: 27 juliol 2023].
  5. 5,0 5,1 Dasca, Maria «Una "Quimera estranya". Una lectura de la novel·la La punyalada (1903) de Marià Vayreda». Els Marges [Barcelona], 103, primavera 2014, pàg. 120-136. ISSN: 2339-8256.
  6. «La punyalada». Associació d'escriptors en llengua catalana. [Consulta: 29 desembre 2021].
  7. Vayreda, Marià. La Puñalada (en castellà). Madrid: Funambulista, Setembre 2013. ISBN 978-84-9414-75-0. 
  8. Vayreda, Marià. Casacuberta, Margarida (ed.). La punyalada. Barcelona: Editorial Barcino, 2021 (Imprescindibles - Biblioteca de clàssics catalans). ISBN 978-84-7226-894-4. 
  9. «La Punyalada». IMDb. [Consulta: 28 desembre 2015].
  10. «Dissabte a Sala 33, "La punyalada"». TV3, 07-12-2010. [Consulta: 28 desembre 2021].
  11. «La punyalada: òpera en dos actes». Associació d'escriptors en llengua catalana. [Consulta: 30 desembre 2021].
  12. «La Punyalada, una òpera rock catalana estrenada al barri». El3.cat, 15-06-2009.
  13. «La punyalada». Associació d'escriptors en llengua catalana. [Consulta: 30 desembre 2021].
  14. «Presenten La Punyalada, a la Gorga». Ràdio Palamós, 07-11-2003. [Consulta: 30 desembre 2021].