La reine de Saba

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióLa reine de Saba
L'Illustration 1862 gravure Théatre de l'Académie Impériale de Musique - La Reine de Saba.jpg
La Reine de Saba, el 28 de febrer de 1862, Acte Ier, escena 2, escenografia de Despléchin (L'Illustration, març 1862)
Forma musical òpera
Compositor Charles Gounod
Llibretista Jules Barbier i Michel Carré
Llengua original francès
Font literària Le voyage en Orient de Gérard de Nerval
Composició 1861
Gènere grand opéra
Actes cinc
Estrena
Data 28 de febrer de 1862
Escenari Teatre de l'Òpera de París
Més informació
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La reine de Saba és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en Le voyage en Orient de Gérard de Nerval. S'estrenà al Teatre de l'Òpera de París el 28 de febrer de 1862.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

El 1859, Gounod va estrenar Faust i va passar a ser el compositor més famós de França. Gounod va intentar la resta de la seva vida compondre una obra com Faust. Mai ho va aconseguir tot i que va compondre molta música, ni amb La reine de Saba, que era la seva favorita.[1]

El dia de l'estrena, la part més aplaudida de l'obra va ser el cor cantat al segon acte pels jueus i el poble de Saba (identificats sovint com sabeus).[2]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Paper Tessitura Estrena, 28 de febrer de 1862[3]
(Director: Pierre-Louis Dietsch)
Balkis, la Reina soprano Pauline Guéymard-Lauters
Bénoni mezzosoprano Hamäckers
Sarahil mezzosoprano Tarby
Adoniram, escultor i arquitecte del Temple de Salomó tenor Louis Guéymard
Soliman, el bíblic Salomó baix operístic Jules-Bernard Belval
Amrou tenor Raphaël-Auguste Grisy
Phanor baríton Mécène Marié de l'Isle
Méthousaël baix operístic Théodore-Jean-Joseph Coulon
Sadoc baix operístic Frèret
Ballarines Zimma, Emma Livry

Argument[modifica | modifica el codi]

Balkis, reina de Saba, visita a Soliman, a la ciutat de Jerusalem, on es treballa en la construcció del Temple. L'arquitecte encarregat de les obres és Adoniram. La reina s'enamora apassionadament d'Adoniram. L'arquitecte, enardit pel seus èxits, s'atreveix a plantar cara a Soliman. Balkis i Adoniram conspiren contra Soliman i fugen. L'última escena té lloc a la Vall del Cedró. Adoniram és assassinat per tres dels seus treballadors, que l'acusen de no fer front a les seves demandes salarials. Balkis atribueix la mort del seu estimat a una venjança de Soliman.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ediciones Robinbook, 2007, p. 420. ISBN 9788496924048. 
  2. Chouquet, Gustave «La reine de Saba» (en francès). Histoire de la musique dramatique en France depuis ses origines jusqu'à nos jours, 1873, pàg. 420 [Consulta: 28 febrer 2017].
  3. Casaglia, Gherardo (2005). Almanacco, La reine de Saba Almanacco Amadeus (italià)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]