La resurrezione

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióLa resurrezione
Forma musical oratori
Compositor Georg Friedrich Händel
Idioma italià
Estrena
Data d'estrena 1708
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002360878
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La resurrezione (HWV 47) és un oratori sacre compost per Georg Friedrich Händel, amb un llibret de Carlo Sigismondo Capece (1652–1728). Capece era poeta de la cort de la reina Marie Casimire de Polònia, qui vivia en un exili a Roma. L'estrena fou el diumenge de Pasqua, un 8 d'abril de 1708, a Roma, amb el suport del marquès Francesco Ruspoli, patró de Händel en aquell període. L'obra detalla els esdeveniments entre Divendres Sant i diumenge de Pasqua. L'acció la porta els recitatius, i en les àries hi ha l'exploració del caràcter i l'expressió de l'estat d'ànim. Els personatges del teatre litúrgic que apareix en aquest oratori són Llucifer (baix), Maria Magdalena (soprano), un àngel (soprano), Joan Evangelista (tenor), i Maria de Clopas (contralt).

Altres catàlegs de Händel identifiquen l'obra com a HG xxxix; i HHA i/3.[1]

Estrena[modifica]

En l'estrena es va utilitzar una gran orquestra amb 39 instruments de corda de diferents tipus, 1 viola da gamba, 2 trumpetes, 1 trombó, i 4 oboès. La posada en escena i el decorat també eren els d'una producció generosa, encara que la censura Romana d'aquella època havia prohibit l'òpera, La resurrezione era certament una aposta operística. Es va representar al Palazzo <i>Ruspoli</i> a la sala principal. Per a l’orquestra es va construir una sèrie de seients adossats, corbats cap al públic i elevats a la part posterior.

El paper de Maria Magdalena va ser cantat per la soprano Margherita Durastanti. La participació de dones havia sigut prohibida per un edicte papal, i el Papa va demanar a Ruspoli que més endavant no contractés dones. En les següents actuacions, el paper de Maria Magdalena va ser interpretat per un castrato;en aquest cas, un cantant anomenat "Pippo", que estava al servei de la Reina anterior a Casimire. Durastanti, més tard, va cantar a l'Agrippina de Handel. L'ària "Ho un non so che", que ella havia interpretat com a Maria Magdalena en el moment que anticipa la resurrecció, apareix a Agrippina, tanmateix en un context diferent.

A l'estrena, els violins de La resurrezione van ser dirigits pel famós Arcangelo Corelli (qui també va dirigir l'obra). O més probablement, Ernst Christian Hesse, qui tocava l'exigent solo de viola de gamba.[2]

Repartiment[modifica]

Funció Tipus de veu Premiere Llançat, 8 d'abril de 1708
Lucifer Baix Cristofano Cinotti
Mary Magdalene soprano Margherita Durastanti
Un àngel soprano castrato Matteo Berselli
St John l'Evangelista Tenor Vittorio Chiccheri
St Mary Cleophas alto castrato (en travesti) Pasquale Betti (Pasqualino)

Estructura[modifica]

Part Tipus Veu Nom
I Overture
I Ària Angel Disserratevi, o porte d'Averno
I Recitatiu Lucifer Qual insolita luce
I Ària Lucifer Caddi, è ver, ma nel cadere
I Recitatiu Lucifer, Angel Ma che veggio? Di spiriti a me nemici
I Ària Angel D'amor fu consiglio
I Recitatiu Lucifer, Angel E ben, questo Nume
I Ària Lucifer O voi dell'Erebo
I Recitatiu Mary Magdalene Notte, notte funesta
I Ària Mary Magdalene Ferma l'ali, e sui miei lumi
I Recitatiu St Mary Cleophas, Mary Magdalene Concedi, o Maddalena
I Ària St Mary Cleophas Piangete, sì, piangete
I Recitatiu Mary Magdalene, St Mary Cleophas Ahi dolce mio Signore
I Duet Mary Magdalene, St Mary Cleophas Dolci chiodi, amate dors
I Recitatiu St John, Mary Magdalene O Cleofe, o Maddalena
I Ària St John Quando è parto dell'affetto
I Recitatiu St Mary Cleophas, St John, Mary Magdalene Ma dinne, e sarà vero
I Ària St Mary Cleophas Naufragando va per l'onde
I Recitatiu St John, Mary Magdalene Itene pure, o fide
I Ària St John Così la tortorella talor piange e si lagna
I Recitatiu Mary Magdalene Se Maria dunque spera
I Ària Mary Magdalene Ho un non so che nel cor
I Recitatiu Angel Uscite pur, uscite
I Final Tot Il Nume vincitor
II Obertura
II Recitatiu St John Di quai nuovi portenti
II Ària St John Ecco il sol, ch'esce dal euga
II Recitatiu St John Ma ove Maria dimora
II Ària Angel Risorga il mondo
II Recitatiu Angel Di rabbia indarno freme
II Recitatiu Lucifer, Angel Misero! Ho pure udito?
II Ària Lucifer Per celare il nuovo scorno
II Recitatiu Angel Oh vingut cieco il tuo furor delira!
II Duet Lucifer, Angel Impedirlo saprò!
II Recitatiu Mary Magdalene, St Mary Cleophas Amica, troppo tardo
II Ària Mary Magdalene Per mi già di morire
II Recitatiu Lucifer Ahi, abborrito nome!
II Ària St Mary Cleophas Vedo il ciel, che più sereno
II Recitatiu Mary Magdalene, St Mary Cleophas, Angel Cleofe, siam giunte al luogo
II Ària Angel Se Per colpa di donna infelice
II Recitatiu Mary Magdalene Mio Gesù, mio Signore
II Ària Mary Magdalene Del ciglio dolente
II Recitatiu St Mary Cleophas Sì, sì cerchiamo pur
II Ària St Mary Cleophas Augeletti, ruscelletti
II Recitatiu St John, St Mary Cleophas Dove sì frettolosi
II Ària St John Caro Figlio, amato Dio
II Recitatiu Mary Magdalene, St John, St Mary Cleophas Cleofe, Giovanni, udite
II Ària Mary Magdalene Se impassibile, immortale
II Recitatiu Mary Magdalene, St Mary Cleophas, St John Sì, sì col Redentore
II Final Tot Diasi lode in cielo, in terra

Notes[modifica]

  1. Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2ª ed.). Londres: Macmillan. p. 784.
  2. Guentersberg. Accés el 3 de gener de 2018

Referències[modifica]

  • Hogwood, Christopher. Handel (1988), Thames i Hudson,   .

Enllaços externs[modifica]