La rondine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de composicióL'oreneta
La rondine.jpg
Pòster de l'estrena italiana
Títol original La rondine
Forma musical òpera
Compositor Giacomo Puccini
Llibretista Giuseppe Adami
Llengua original italià
Composició maig 1914 - abril 1916
Gènere commedia lirica
Actes 3
Personatges

En cursiva s'indica el repartiment de l'estrena

  • Magda (soprano), Gilda Dalla Rizza
  • Lisette (soprano)
  • Prunier (tenor)
  • Ruggero (tenor), Tito Schipa
  • Rambaldo (baríton)
  • Périchaud (baríton o baix)
  • Gobin (tenor)
  • Crébillon (baríton o baix)
  • Ivette (soprano)
  • Bianca (soprano)
  • Suzy (mezzosoprano)
  • Un majordom (baix)
  • Una cantant (soprano)
  • Fleury (només en la tercera versió - soprano)
  • Mariette (només en la tercera versió - mezzosoprano)
  • Rorò (només en la tercera versió - mezzosoprano)
Estrena
Data 27 de març de 1917
Escenari Òpera de Montecarlo
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 4 de desembre de 1954 (estrena a Espanya)
Modifica dades a Wikidata

La rondine (L'oreneta) és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret en italià de Giuseppe Adami.

Context[modifica | modifica el codi]

Arran de l'estrena de La fanciulla del West a Viena, l'any 1913, amb la presència del seu compositor, Puccini, Franz Lehár va presentar Puccini a Siegmund Eibenschütz, director del Carltheater de Viena, i a Emil Berté, un editor de música. Ambdós van animar al compositor italià a compondre una opereta vienesa, una obra que combinés una història emotiva, com era La bohème, amb un estil vienès d'opereta.[1]

Originalment concebuda doncs com a opereta, Puccini es va mostrar molt insatisfet amb la concepció molt poc dramàtica dels llibretistes Heinz Reichert i Alfred Willner, que va arribar a qualificar de porqueria, i va demanar als llibretistes si podien donar-li un toc més dramàtic. Al poc va començar la Segona Guerra Mundial, i donades les dificultats per avançar en la composició de l'opereta, pels problemes de comunicació entre Itàlia i Àustria, Puccini va voler deslliurar-se del contracte amb els austríacs, que l'impedia treballar sense ells, i amb cer toc de genialitat va aconseguir poder acabar pel seu compte l'obra, cedint la meitat dels drets als austríacs.[1]

Va ser així com La rondine va acabar sent una òpera pròpiament dita, amb la col·laboració del dramaturg i periodista italià Giuseppe Adami, amic de Puccini.[1] No obstant això, l'escassa convicció del compositor en l'èxit de l'operació, unida a una certa manca d'inspiració, van comprometre la gestació de l'obra, que va avançar amb molts entrebancs i nombroses readaptacions entre l'any 1913 i el 1915.

La rondine va ser estrenada a l'Òpera de Montecarlo el 27 de març de 1917. L'acollida va ser calorosa, tot i que cal assenyalar que Montecarlo era una plaça operística fàcil i perifèrica. L'estrena italiana va tenir lloc al Teatro Comunale di Bologna el 2 de juny del mateix any, i l'estrena als Estats Units d'Amèrica va tenir lloc al Metropolitan Opera el 10 de març de 1928, amb la valenciana Lucrezia Bori i el tenor Beniamino Gigli fent els papers principals.[2]

La segona versió va ser estrenada al Teatre Massimo de Palerm en 1920.[3] A la tercera versió de l'òpera, Puccini va canviar l'acte final de nou, tot afegint una escena a la qual Rambaldo li demana a Magda que torni, i acaba amb el descobriment per part de Ruggero (a través d'un telegrama anònim) qui és en realitat Magda, i amb la decisió de Ruggero de deixar-la per sempre. Al final d'aquesta versió, Magda es queda sola amb Lisette.[3] Aquesta tercera versió es va poder sentir per primer cop al Teatre Regio de Turí, l'any 1994.[3]

L'èxit mai no va faltar, però no pot dir-se que va ser complet, tot i les versions successives que Puccini va fer a la partitura original. L'estrena va ser tot un èxit, fins al punt de què el príncep Albert I de Mònaco va concedir a Puccini, el dia 3 d'abril, l'Orde de Sant Carles.[4]

Avui dia, se sol interpretar la primera versió, l'única de la qual ha romàs la partitura completa. Val a dir que La rondine no gaudeix de la mateixa acceptació i representacions d'obres més afortunades del compositor.

La rondine va ser l'única òpera de Puccini que no va publicar Casa Ricordi, sinó que ho va fer el seu rival, Lorenzo Sonzogno.[5] Aquest fet va tenir el seu origen en la mort de Giulio Ricordi, el fundador de Casa Ricordi, l'any 1912. El seu fill, Tito Ricordi, considerava part del passat la música de Puccini, i es mostrar més disposat a acceptar les partitures d'un altre compositor, Riccardo Zardonai, negligint les de Puccini. Enfrontaments amb Tito Ricordi van portar Puccini a donar la seva obra a l'editor Sonzogno.[1]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Paper Tessitura Estrena, 27 de març de 1917
(Director: Gino Marinuzzi)
Magda de Civry soprano Gilda Dalla Rizza
Lisette, la donzella soprano Ines Maria Ferraris
Ruggero Lastouc tenor Tito Schipa
Prunier, un poeta tenor Francesco Dominici
Rambaldo Fernandez, protector de Magda baríton Gustave Huberdeau
Périchaud baríton / baix Libert
Gobin tenor Charles Delmas
Crébillon baix/baríton Stéphane
Baronnier baríton
Yvette soprano Suzy Laugée
Bianca soprano Andrée Moreau
Suzy mezzosoprano Charlotte Mattei
Un majordom baix Delestan
Una veu soprano
Paper Tessitura Estrena al Liceu, 4 de desembre de 1954
(Director: Armando la Rosa Parodi)[6]
Magda de Civry soprano Elena Rizzieri
Lisette, la donzella soprano Ornella Rovero
Ruggero Lastouc tenor Agostini Lazzari
Prunier, un poeta tenor Glauco Scarlini
Rambaldo Fernandez, protector de Magda baríton Manuel Ausensi
Périchaud baríton / baix José Fructuoso
Gobin tenor Esteban Recasens
Crébillon baix/baríton Pablo Ferrer
Baronnier baríton Francisco Estrany
Yvette soprano Pilar Lorente
Bianca soprano Marcela Latorre
Suzy mezzosoprano María Luisa Castellano
Un majordom baix José Torruella
Lolette soprano María Fiori

Argument[7][modifica | modifica el codi]

Lloc: París, durant el Segon Imperi Francès.

L'argument és semblant al de La Traviata de Giuseppe Verdi. Narra la vacil·lació d'una jove dels ambients frívols de l'alta societat entre la seua vida lleugera i un amor vertader i romàntic.

La protagonista de l'òpera és Magda (soprano), una jove que passa els seus dies immersa en la vida mundana del París del Segon Imperi; però si bé aparentment sembla acceptar la seua situació, en realitat es mostra igualment romàntica i aspira a un amor vertader.

Acte I[modifica | modifica el codi]

Saló de Magda.

Al saló de Magda, una jove i bella dama a qui el seu amic Rambaldo proporciona una vida alegre i sense preocupacions, es troba reunit un grup d'amics, artistes i joves del gran món, llançats tots a una existència de plaers i frivolitat. Magda sembla l'única que no se sent del tot satisfeta amb aquesta vida.

El seu cor romàntic i apassionat recorda amb nostàlgia al seu primer amor, un pobre estudiant que no podia oferir-li valuoses joies com les que ara llueix, però amb el que era realment feliç, despreocupada i plena de la ingènua alegria que ha perdut per sempre mai més.

El poeta Prunier, que assisteix a la vetllada, canta una cançó d'amor, i Magda l'acompanya amb tanta emoció, que tots se senten meravellats per l'apassionat cant de la jove. Prunier fa retrets fingits a Magda, perquè aquesta li permet massa confiança a la seva cambrera Lisette, a qui en realitat Prunier assetja intenta conquerir-la.

La donzella anuncia l'arribada de Ruggero, fill d'un amic de Rambaldo. Magda, en veure-li, sent com si quelcom nou arribés a la seva vida, quelcom que la trasbalsa profundament. Decideixen tots acabar la nit alegrement al cafè-saló de Bullier, on hi ha un gran ball. Magda i Lisette afirmen no voler sortir, però tan bon punt desapareix el grup, Lisette s'escapa i cau en braços de Prunier, que l'estava esperant. Poc després marxa també Magda, disfressada, i es dirigeix també al ball de Bullier.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Saló de Bullier.

En l'establiment de Bullier, l'animació està en el seu punt més alt quan arriba Magda, disfressada. Un grup de joves i alegres estudiants l'assetgen amb galanteries, però Magda es desfà d'ells i troba en una taula a Ruggero, sol i trist enmig de l'alegria de la festa. Ell no la reconeix, i convida a l'aparent desconeguda, que diu anomenar-se Paulette, a beure i a ballar amb ell. Tots dos se senten molt aviat atrets l'un per l'altre. D'entre l'alegre multitud sorgeixen Prunier i Lisette; el poeta reconeix a la disfressada, presentada per Ruggero com Paulette, sap que és l'amant del seu amic Rambaldo, però Prunier comprèn de seguida a Magda, que amb els ulls li implora silenci, i aviat les dues parelles es troben conversant alegrement i confiadament entre la bulliciosa concurrència. Els estudiants col·loquen una corona sobre el cap de Prunier, tot reconeixent al cèlebre poeta.

A l'escala apareix Rambaldo, acabant l'alegre reunió dels quatre enamorats en demanar aquest explicacions a Magda. Aquesta li contesta fredament i amb desdeny, confessant obertament el seu amor per Ruggero. L'aparició de Rambaldo ha fet que Magda torni a la realitat i quan Rugqero la convida amb afectuoses paraules a abandonar el ball, que ja ha perdut tota la seva animació, ella li contesta amb frases d'amor i desesperació.

Acte III[modifica | modifica el codi]

A un lloc als afores de la ciutat.

Magda i Ruggero esmorzen a una terrassa. Han fugit per amargar-se en un lloc on pugui gaudir de la seva felicitat sense ningú. Ruggero confessa a Magda que ha demanat permís als seus pares per casar-se amb ella. Magda reacciona amb por, i amb les entusiastes paraules de Ruggero sobre el futur meravellós que els espera, ella se sent cada cop amb més ansietat i més necessitada de explicar-li el seu passat. Ruggero surt d'escena.

Prunier i Lisette arriben de París. Ell ha intentat fer de Lisette una cantant, sense èxit. Lisette voldria tornar a ser la donzella de Magda, i aquesta la readmet amb ella. Prunier li entrega a Magda un missatge de Rambalda, on li demana que torni amb ella, i ella es nega a fer-li cas. Apareix Ruggero, amb carta de la seva mare amb el consentiment pel matrimoni, sempre que la dona escollida per Ruggero sigui honrada i casta. Magda es desfà amb el contingut de la carta, i confessa a Ruggero que ella no podria posar honradament els peus a la llar dels pares d'ell. Ruggero li demana que no l'abandoni, però ella es manté ferm en la seva decisió de marxar i deixar la relació, perquè no el vol fer mal, ha de marxar... volant com les orenetes.

Àries cèlebres[modifica | modifica el codi]

  • Magda - primer acte: Chi il bel sogno di Doretta potè indovinar?
  • Prunier - primer acte: Forse, come la rondine
  • Magda - segon acte: Figliuolo, tu mi dici
  • Ruggero - tercer acte: Dimmi che vuoi seguirmi

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

Any Papers
(Ruggero, Magda, Rambaldo, Lisette, Prunier)
Driector,
Orquestra
Segell[8]
1966 Daniele Barioni,
Anna Moffo,
Mario Sereni,
Graziella Sciutti,
Piero de Palma
Francesco Molinari-Pradelli,
Orquestra i Cors de la RCA
Audio CD:RCA Victor
Cat: GD60459(2)
1981 Plácido Domingo,
Kiri Te Kanawa,
Leo Nucci,
Mariana Nicolesco
David Rendall
Lorin Maazel,
Orquestra Simfònica de Londres
Ambrosian Singers
Audio CD:CBS
Cat: M2K-37852
1997 Roberto Alagna,
Angela Gheorghiu,
Alberto Rinaldi,
Inva Mula-Tchako,
William Matteuzzi
Antonio Pappano,
Orquestra Simfònica de Londres
London Voices
Audio CD:EMI Classics
Cat: 56338
1998 Marcus Haddock,
Ainhoa Arteta,
William Parcher,
Inva Mula-Tchako,
Richard Troxell
Emmanuel Villaume,
Kennedy Center Opera House Orchestra i Washington Opera Chorus
(Enregistrat durant una representació al Centre Kennedy de Washington. Febrer/març)
DVD: Decca
Cat: 074 3335
2008 Fernando Portari,
Fiorenza Cedolins,
Stefano Antonucci,
Sandra Pastrana,
Emanuele Giannino
Carlo Rizzi,
Orquestra i Cors de La Fenice de Venècia
(Enregistrat a La Fenice, al gener)
DVD: ArtHaus Musik
Cat: 101 329
2009 Roberto Alagna,
Angela Gheorghiu,
Samuel Ramey,
Lisette Oropesa,
Marius Brenciu
Marco Armiliato,
Cors i Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York
(Enregistrat al Metropolitan Opera el 10 de gener de 2009)
DVD:EMI Classics
Cat: 50999 631618-9 2[9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Fisher, Burton D. Puccini's la Rondine (the Swallow). Opera Journeys Publishing, 2004isbn=978-0-97610-354-7. 
  2. «La rondine - United States Premiere».
  3. 3,0 3,1 3,2 Budden, Julian. Puccini: His Life and Works, p. 351–368. ISBN 0-19-816468-8. 
  4. Phillips-Matz, Mary Jane. Puccini: A Biography. Northeastern University Press, 2002, p. 245. ISBN 1-55553-530-5. 
  5. Kendell, Colin. he Complete Puccini: The Story of the World's Most Popular Operatic. Amberley Publishing, 2012. ISBN 978-1-4456-0445-9. 
  6. La rondine (programa de mà del Liceu). (no consta).
  7. Casa Musicale Sonzogno. La rondine, 1917. 
  8. Enregistraments de La rondine a operadis-opera-discography.org.uk
  9. «La rondine DVD». EMI Classics. [Consulta: 14 desembre 2010].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La rondine Modifica l'enllaç a Wikidata