La ruta cap a El Dorado

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa ruta cap a El Dorado
The Road to El Dorado
Road to el dorado ver3.jpg
Fitxa tècnica
Direcció David Silverman i Éric Bergeron
Producció Jeffrey Katzenberg
Guió Ted Elliott i Terry Rossio
Música Hans Zimmer
Productora DreamWorks Animation
Distribuïdora UIP-Dunafilm Tradueix i DreamWorks SKG
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 31 març 2000
Durada 90 min
Idioma original anglès
Color en color
Pressupost 95.000.000 $
Ingressos 76.432.727 $
Temàtica
Gènere pel·lícula de fantasia, buddy movie i cinema musical
Qualificació MPAA PG
Lloc de la narració Mèxic i Sevilla


Premis
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La ruta cap a El Dorado (títol original: The Road to El Dorado) és un llargmetratge d'animació estatunidenc d'Éric Bergeron, estrenat el 2000. Ha estat doblat al català.[1] És el quart llargmetratge produït per DreamWorks Animation, i el segon dirigida en animació tradicional 2D després de The Prince of Egypt.

La història està bàsicament inspirada en una novel·la de Rudyard Kipling i la seva adaptació cinematogràfica per John Huston, L'home que volia ser rei

Argument[modifica]

La història comença l'any 1519 a Sevilla (Espanya) on Tulio i Miguel, dos estafadors espanyols, acaben de guanyar una partida de daus (fent trampes) contra un home que ha aposat un mapa que es considera que porta a la llegendària ciutat de l'or: Eldorado, igualment buscada per Hernán Cortés, el cap dels conquistadors que s'embarca aquell mateix dia cap al nou món.

Embarcats per error en un dels seus vaixells, Tulio i Miguel se n'escapen amb el cavall de Cortés (Altivo) i arriben al nou món després d'haver anar a la deriva durant diversos dies. Decideixen buscar la ciutat de l'or malgrat els perills que s'anuncien.[2]

Repartiment[modifica]

Veus originals[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El film comporta un cert nombre d'elements inspirats en el conte filosòfic Candid de Voltaire, sobretot en el cas del riu subterrani que permet accedir a la ciutat i del sobirà de Eldorado humanista i sempre a punt per ajudar. També, com Candid i el seu criat Cacambo, els herois abandonen la ciutat amb moltes riqueses, però les perden pel camí.
  • Un dels costums Muisques que és a l'origen del mite de Eldorado és present al film, quan els indígenes llancen objectes preciosos a un curs d'aigua.

Acollida crítica[modifica]

El film rep crítiques regulars a la seva estrena. Molt de temps després de la sortida del film, l'any 2011, el lloc  Rotten Tomatoes li dóna una nota mitjana de 49 sobre 100, basada en 101 crítics de premsa.[3] L'any 2016, en el lloc Allociné, rep una nota de 3,7 sobre 5 després del vot de 941 espectadors.

Premis[modifica]

  • 2000: Premis Annie: 8 nominacions tècniques
  • 2000: Premis Critics' Choice: Millor compositor (Hans Zimmer)

Referències[modifica]

  1. «La ruta cap a El Dorado». esadir.cat.
  2. Holden, Stephen «FILM REVIEW; They're Off on the (Animated) Road to El Dorado» (en en-us). The New York Times, 31-03-2000. ISSN: 0362-4331.
  3. «The Road to El Dorado» (en en). [Consulta: 20 abril 2018].