La sardana de les monges

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de cançóLa sardana de les monges
Tipus cançó
Artista Orfeó Gracienc
Publicat 2 març 1919
Llengua català
Lletra Àngel Guimerà i Jorge
Música Enric Morera i Viura
Més informació
MusicBrainz Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La sardana de les monges és una composició per a veus mixtes d'Enric Morera sobre un poema d'Àngel Guimerà.

L'estrenà l'Orfeó Gracienc el 2 de març[1] de 1919 al Teatre Eldorado de Barcelona, i entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons. La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia. Les altres cobles hi han afegit la part del trombó.[2]

La sardana va ser prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera (1922-1930), la qual cosa va incrementar la seva popularitat durant la instauració de la República el 1931 i durant la guerra.

Lletra[modifica | modifica el codi]

Al davant de l'ermita de Sant Rafel

les sardanes airoses pugen al cel, 

i tothom sent en l'ànima dolçor de mel.

Sardanes com aquestes mai s'han sentit.

Fins les ballen els avis quan ve la nit.

I als genolls de la mare canta el petit.

Per planúries i serres escampa el vent

de la cobla les notes alegrement, 

i fins l'ona s'hi acosta, que ai lluny la sent.

En un coll de muntanyes hi ha un monestir. 

De puntetes les monges van ai jardí, 

que les roses enceses, i el llessamí.

Les sardanes arriben fins als seus cors 

amb gatzara i rialles dels balladors, 

i entorn d'elles, els arbres, quines remors!

Dues monges, a l'ombra, les mans s'han pres; 

ja se n'hi ajunten d'altres, i altres després; 

les de més lluny s'acosten; tothom ja hi és.

Ballen totes porugues, ben dolçament; 

enrogides de galtes, mig somrient, 

i sos peus en la terra, ni menys se'ls sent.

Rondinant l'abadessa ja se n'hi va. 

Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar, 

que ella també n'és filla de l'Empordà.

La lluna que s'aixeca, les monges veu. 

Pel damunt de la tàpia la cara treu, 

i així els diu, bondadosa: -Balleu, balleu!

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Publicidad, 2 de març de 1919.
  2. «La sardana de les monges». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.