La sega (Vayreda, MNAC 4261)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaLa sega
Joaquim Vayreda - Reaping - Google Art Project.jpg
Tipus quadre
Artista Joaquim Vayreda i Vila
Data creació c. 1881
Material pintura a l'oli i llenç
Dimensions 540 (Alçada) × 795 (Amplada) mm
Col·lecció Museu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc)
Catalogació
Codi museu  004261-000
Modifica dades a Wikidata

La sega és una pintura (oli sobre tela) de 54 x 79,5 cm[1] realitzat per Joaquim Vayreda i Vila a Olot cap a 1881, el qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[2]

Context històric i artístic[modifica]

Amb una producció centrada en el paisatge, fonamentalment en els escenaris olotins, Joaquim Vayreda consolida la tendència renovadora iniciada pel seu mestre, Martí Alsina, i inaugura una de les etapes més fèrtils del panorama artístic català del darrer terç del segle XIX. D'altra banda, la seua poètica, que va cristal·litzar en la fundació de l'Escola paisatgística d'Olot, va ésser un dels factors que més van contribuir a contrarestar la fins aleshores viciada dialèctica entre un centre artístic barceloní, caracteritzat pel seu dinamisme difusor de noves tendències, i una perifèria artística presidida per una situació d'estancament i de dependència absoluta respecte d'aquest focus que irradiava les novetats figuratives. Precisament, aquesta cosmovisió arrelada en un modus vivendi i un sistema de valors diferenciat esdevé una de les aportacions més singulars del pintor. A través de la seua obra es visualitza la sublimació lírica de l'àmbit rural, d'unes pràctiques socials ancestrals, d'una forma d'entendre i relacionar-se amb l'entorn natural, en el qual l'ésser humà viu en perpètua comunió.[2]

És una adquisició de la col·lecció Plandiura de l'any 1932 i el seu número del catàleg al MNAC és el 4261.[1]

Descripció[modifica]

Obres com La sega, on el paisatge esdevé el protagonista indiscutible amb poques concessions als detalls més anecdòtics, situen Vayreda al capdavant de la renovació del paisatgisme català. En aquest oli, pintat en un dels períodes més brillants, d'èxit i fecunds de l'artista, es fa evident la influència que Vayreda rep dels pintors francesos de l'anomenada Escola de Barbizon, que pinten directament del natural.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Museu Nacional d'Art de Catalunya (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 Francesc M. Quílez i Corella a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. ISBN 8480431369. Pàgs. 238-239.

Enllaços externs[modifica]