La serva padrona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióLa serventa mestressa
La Serva Padrona.jpg
Edició del llibret de l'època de l'estrena
Títol originalLa serva padrona
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorGiovanni Battista Pergolesi
LlibretistaGennaro Antonio Federico
Llengua de l'obra o del nomitalià
Creació1733 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
GènereIntermezzo
Partsdos
PersonatgesUberto (en) Tradueix, Serpina (en) Tradueix i Vespone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena28 d'agost de 1733
EscenariTeatro San Bartolomeo de Nàpols,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya1750, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu8 de febrer de 1945
IBDB: 10946
IMSLP: La_serva_padrona_(Pergolesi,_Giovanni_Battista) Modifica els identificadors a Wikidata

La serva padrona és una òpera en dos actes de Giovanni Battista Pergolesi, amb llibret de Gennaro Antonio Federico. S'estrenà al Teatro San Bartolomeo de Nàpols el 28 d'agost de 1733. Originalment va ser concebut com intermezzo de l'opera seria Il prigionier superbo. Es considera com l'arquetip de l'opera buffa.[1]

A Barcelona, va estrenar-s'hi el 1750, al Teatre de la Santa Creu,[2] essent la primera òpera de l'autor que s'hi feia, i la primera a tot Espanya. La primera representació a Catalunya en època moderna va ser el 1922, en el si de l'Associació de Música da Camera, a Barcelona.[3] També va ser el primer cop que es feia modernament a tot l'Estat.

El renom internacional de Pergolesi es deu a l'èxit obtingut per la representació de La serva padrona a París el 1752, que va fer esclatar la famosa Querelle des Bouffons.[4]

Argument[modifica]

Uberto (baix o baríton), un home benestant viu amb una serventa, Serpina (soprano), i un servent, Vespone (paper mut). Serpina, cansada de servir, decideix seduir el seu patró per tal de casar-s'hi i esdevenir la mestressa de la casa. Davant la indiferència d'Uberto, Serpina decideix que el posarà gelós amb un fals pretendent.[5]

Vegeu també: Llista d'òperes més importants

Referències[modifica]

  1. Riding, Alan; Dunton-Downer, Leslie. Opera (en anglès). Dorling Kindersley Limited, 2008-05-01, p. 76. ISBN 978-1-4053-3522-5. 
  2. Alier i Aixalà, Roger. L'òpera a Barcelona: orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 97, 161. ISBN 978-84-7283-165-0. 
  3. Aviñoa, Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear. Edicions Península 62, 1999, p. 117. 
  4. Warszawski, Jean-Marc. «La Querelle des Bouffons: bibliographie documentaire» (en francès). [Consulta: 29 gener 2020].
  5. Gennerantonio, Federico. La Serva Padrona (en italià), 1733.