La solitud del corredor de fons

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreLa solitud del corredor de fons
Tipus conte
Fitxa tècnica
Autor Alan Sillitoe
Llengua anglès britànic
Publicació 1959
Detalls de l'obra
Gènere conte
Modifica dades a Wikidata

La solitud del corredor de fons és una novel·la curta d'Alan Sillitoe que es va publicar el 1959 com a part d'un recull de relats amb aquest mateix títol. Protagonitza l'obra Colin Smith, un jove pobre de Nottingham provinent d'una llar conflictiva de barri obrer i que amb prou feines té projecte de vida ni interessos més enllà de la delinqüència a la menuda. El noi esdevé corredor de fons com un mètode de fugir, físicament i emocional, de la seva situació marginal. La novel·la es va adaptar al cinema amb el mateix títol el 1962 amb guió del mateix Sillitoe i amb Tony Richardson com a director.

Argument[modifica]

Quan és atrapat per la policia per robar en una fleca, Colin és condemnat a confinament a Ruxton Towers, un borstal (reformatori) per a delinqüents juvenils. Allí és portat emmanillat i se'l manté en circumstàncies fortament restrictives i severes. Colin, però, busca consol en les curses de llarga distància i crida l'atenció de les autoritats del reformatori per les seves aptituds físiques. Les curses de fons ofereixen a Colin una distracció oportuna dels treballs forçats del règim d'internament i li representa la possibilitat de sortir més aviat del reformatori si venç en una important cursa camp a través contra un prestigiós col·legi privat. Per a Ruxton Towers la victòria en la cursa representaria un gran ascens en el prestigi de l'entitat, i Colin té un incentiu ben evident per col·laborar-hi.

Tanmateix, quan arriba el dia de la competició Colin rebutja la victòria: després d'encapçalar la cursa, para expressament de córrer quan és a pocs metres de la línia de meta, malgrat tenir un bon avantatge i poder guanyar fàcilment. Els segons van passant i Colin continua allí plantat, a la vista dels estranyats espectadors que l'insten a crits que acabi la cursa. Ell, però, deixa que els altres corredors el superin i travessin la línia de meta, perdent per tant la cursa en un gest nihilista de menyspreu i desafiament envers els seus carcellers i les forces repressives que representen. Perdent deliberadament la cursa, Colin demostra la seva creença que la cursa i els valors del sistema que simbolitza no tenen cap sentit, que l'aprovació dels seus superiors socials és inútil i que ell es nega en rodó a jugar amb les seves normes.

La resposta de les autoritats del reformatori a l'acció de Colin és força dura. Com que la possibilitat de sortir lliure abans d'hora s'ha esfumat, Colin es resigna a suportar la duresa de les feines desencoratjadores a què és forçat. Tanmateix, quan revisa els seus actes, no es penedeix de res.

Edició catalana[modifica]

  • La solitud del corredor de fons (Editorial Empúries, 1996, trad. Avel·lí Artís-Gener; publicat juntament amb els relats L'oncle Ernest, El quadre de la barca de pesca, Una tarda de dissabte i Caiguda i ensorrada de Frankie Buller.)

Referències culturals[modifica]

Música

  • El grup britànic de heavy metal Iron Maiden va adaptar el relat a cançó i la va incloure amb el mateix títol al seu àlbum Somewhere in Time.
  • Un conjunt americà es va anomenar Ruxton Towers, com el nom del reformatori de l'obra de Sillitoe.

Enllaços externs[modifica]