La sonámbula, recuerdos del futuro
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Fernando Spiner  |
| Protagonistes | |
| Producció | Rolo Azpeitía, Ana Píterbarg (assistent de producció)[1] |
| Guió | Fabián Bielinsky, Fernando Spiner i Ricardo Piglia |
| Música | Leo Sujatovich |
| Dissenyador de so | Marcos De Aguirre |
| Fotografia | José Luis García |
| Muntatge | Alejandro Parysow |
| Productora | Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1998 |
| Durada | 107 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Buenos Aires |
       | |
La sonámbula, recuerdos del futuro, també coneguda simplement com La sonámbula, és una pel·lícula argentina de ciència-ficció de 1998 dirigida per Fernando Spiner i protagonitzada per Eusebio Poncela, Gastón Pauls i Sofia Viruboff. El guió va ser escrit per Fernando Spiner i Ricardo Piglia. La seva estrena es va produir el 24 de setembre de 1998 al Festival Internacional de Cinema de Toronto.[2]
Sinopsi[modifica]
Corre l'any 2010 en una Argentina ucrònica, i és el Bicentenari de la Revolució de Maig. Durant aquest any, el govern realitza proves experimentals amb una nova substància química. Però ocorre un accident, pel qual la gent perd la memòria, i amb ella la seva identitat.
Una jove, Eva Rey (Sofia Viruboff) és una d'aquestes persones i les autoritats creuen que pot ser la clau d'aquesta estranya situació. Ella també pensa unir-se al grup subversiu de Pardal (Gastón Pauls). A Eva se li permet sortir de la instal·lació experimental on l'han estat tractant, però acompanyada d'Ariel (Eusebio Poncela). Només que en lloc de vigilar a Eva, Ariel comença a enamorar-se d'ella.[3]
Repartiment[modifica]
- Eusebio Poncela... Ariel Kluge
- Alejandro Urdapilleta... Aldo
- Lorenzo Quinteros... Gauna
- Gastón Pauls... Gorrión
- Norman Briski... Duke
- Sofía Viruboff... Eva
- Patricio Contreras... Santos
- Pastora Vega... Doctora Estévez
- Belén Blanco
- Noemí Frenkel
Nominacions i premis[modifica]
Als Premis Cóndor de Plata de 1999 va guanyar els premis al millor muntatge i a la millor direcció artística. Al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana de 1999 va guanyar els premis a la millor música, al millor so i a la millor opera prima i el premi "Coup de Coeur" al Festival de Cinema Llatinoamericà de Tolosa de Llenguadoc.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Diz, Javier; y Rey, Malena (2015): «Fernando Spiner y Ana Piterbarg hablan de “Los siete locos y Los lanzallamas”», artículo del 12 de marzo de 2015 en el sitio web Los InRocks (Buenos Aires). Consultado el 16 de marzo de 2016.
- ↑ “El fin del mundo es una mujer que se despierta” Arxivat 2021-11-12 a Wayback Machine., Entrevista a Fermamdp Spiner sobre la pel·lícula
- ↑ “La sonámbula” de Fernando Spiner ya se disfruta de manera online Cine de Género Latinoamericano
- ↑ Fernando Spiner, recuerdos del futuro, un cineasta del presente, al web del govern de Buenos Aires
Enllaços externs[modifica]
- Fitxa de la pel·lícula a CineNacional.com
La sonámbula, recuerdos del futuro a YouTube
