La terrazza

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa terrazza
La terrazza2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Ettore Scola
Protagonistes
Producció Pio Angeletti i Adriano de Micheli
Dissenyador de producció Luciano Ricceri
Guió Agenore Incrocci, Furio Scarpelli, Ettore Scola
Música Armando Trovajoli
Fotografia Pasqualino de Santis
Muntatge Raimondo Crociani
Vestuari Ezio Altieri
Distribuïdor Dean Film
Dades i xifres
País d'origen Itàlia
Estrena 1980
Durada 155 min
Idioma original italià
Color en color
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Itàlia

IMDB: tt0081616 Filmaffinity: 353366 Allocine: 4928 Rottentomatoes: m/la-terrazza Allmovie: v150119
Modifica les dades a Wikidata

La terrazza és una pel·lícula franco-italiana d'Ettore Scola estrenada el 1980.

Argument[modifica]

Vells amics, de l'esquerra cultural, es troben per a un ritual sopar a la gran terrassa romana d'un d'ells. La càmera es passeja i descobreix converses, després segueix un dels protagonistes i s'endinsa a la seva vida, abans de tornar al sopar i seguir-ne un altre. L'entusiasme de la joventut ha deixat lloc a l'amargor i a la comprovació dels fracassos, tant professionals com sentimentals. Ens trobem amb Enrico, un guionista en crisi, Amedeo, un productor, Luigi, un editor i periodista, Sergio, un executiu de TV, Galeazzo, que acaba de tornar de Veneçuela, Bruno, productor d'anuncis de TV, i Mario, un diputat del Partit Comunista.[1]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • A la pel·lícula, Sergio, interpretat per Sergé Reggiani, mor del rebuig a alimentar-se per fàstic de la vida, al començament del rodatge del Viatge del Capità Fracàs, projecte que havia portat i del qual la interpretació avantguardista (en el sentit pejoratiu del terme) per un jove arribista el desplau fortament. Deu anys més tard Ettore Scola rodarà una altra versió del Viatge del capità Fracàs.
  • Tot i trobar-nos amb un guió d'Age & Scarpelli i Scola, estem ben lluny de les comèdies dels anys 1960, la carn és trista i els personatges ja no tenen ganes de riure. La noia, interpretada per Marie Trintignant ens recorda que una generació ha passat i que els herois han viscut el seu temps, amb tota la tragèdia que això implica.

Premis[modifica]

  • Millor actriu secundària (Festival de Cannes) per Carla Gravina (1980)
  • Premi de guió i diàlegs al Festival de Cannes per Ettore Scola, Agenore Incrocci, Furio Scarpelli (1980)

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La terrazza». imdb.