La Transfiguració (Rafael)
_September_2015-1a.jpg){kind=spacer}  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Raffaello Sanzio |
| Creació | 1516 ↔ 1520 |
| Comitent | Climent VII |
| Període | Alt Renaixement |
| Gènere | art sacre |
| Moviment | Renaixement italià i Alt Renaixement |
| Material | pintura a l'oli taula (suport pictòric) |
| Mida | 410 ( ) × 279 ( ) cm |
Pinacoteca Vaticana (en)  (Ciutat del Vaticà) | |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | MV.40333 |
La Transfiguració (en italià, La trasfigurazione) és una pintura de l'artista renaixentista italià Rafael Sanzio realitzada ca. 1517-1520, dins del període romà de l'artista. Aquesta obra és considerada la seua última pintura, que va deixar inacabada i que es creu va ser completada pel seu alumne Giulio Romano poc després de la mort de Rafael en 1520. És una pintura a l'oli sobre taula, de 405 cm d'alt i 278 cm d'ample. Es conserva a la Pinacoteca Vaticana (Museus Vaticans), a la Ciutat del Vaticà.
Història de l'obra[modifica]
Encarregada l'any 1516 pel cardenal Juli de Mèdici, qui fou arquebisbe de Narbona i Climent VII, papa de Roma. En aquella època, Rafael estava treballant en les pintures de les estances vaticanes, en la pintura sobre la vida de Sant Pere, tres palaus i una vil·la. Per tal d'estimular Rafael a atendre l'encàrrec, Juli de Mèdici va encarregar la resurrecció de Llàtzer a Sebastiano del Piombo. De totes maneres, Rafael morí prematurament i deixà l'obra inacabada.[1]
Després de la mort de Rafael, el cardenal va quedar-se amb la pintura en lloc d'enviar-la cap a França, i després la va donar a l'església de San Pietro in Montorio de Roma. El 1774 es va elaborar una còpia de l'obra en mosaic i s'instal·là a la basílica de Sant Pere del Vaticà i el 1797 les tropes franceses es van endur la pintura original a París, però l'any 1815 retornà a Itàlia i s'instal·là al Vaticà, la seva ubicació actual.
Descripció[modifica]
La pintura, que expressa la connexió entre Déu i els homes, es divideix en dues parts que presenten dos episodis consecutius de l'evangeli segons Sant Mateu. A la part superior es mostra la Transfiguració de Jesús al Mont Tabor, amb el Crist transfigurat davant d'uns núvols de coloració suau i entre els profetes Moisès i Elies. Les dues figures que apareixen agenollades a l'esquerra són els màrtirs Sant Agapit i Sant Felicíssim, la festivitat dels quals coincideix amb la festa de la transfiguració, el 6 d'agost.[2]
A la part baixa, Rafael pintà l'intent dels apòstols d'exorcitzar un noi. L'acció dels apòstols fou infructuosa fins a l'arribada del Crist recentment transfigurat, qui obrà el miracle. Goethe va comentar: "Els dos són un: cadascun part de l'altre, ambdós interaccionant entre ells.[3]
Referències[modifica]
- ↑ http://www.nerone.cc/nerone/archivio/arch89.htm Arxivat 2010-11-26 a Wayback Machine.
- ↑ Schiller, I, 152
- ↑ Al Viatge a Itàlia, desembre de 1787, mencionat per Schiller, I, 152
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Transfiguració |
- Sala VIII (Rafael) en la pàgina web oficial de la Pinacoteca Vaticana