La truita
La Truite  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | Joseph Losey |
| Protagonistes | |
| Producció | Yves Rousset-Rouard |
| Dissenyador de producció | Sándor Trauner |
| Guió | Roger Vailland |
| Música | Richard Hartley |
| Fotografia | Henri Alekan |
| Muntatge | Marie Castro |
| Vestuari | Annalisa Nasalli-Rocca (en)  |
| Distribuïdor | Gaumont i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1982 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | francès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema LGBT i drama |
| Lloc de la narració | Japó |
     | |
La truita (títol original: La Truite) és una pel·lícula francesa dirigida per Joseph Losey, adaptació de la novel·la homònima de Roger Vailland, i estrenada l'any 1982. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Traumatitzada des de la seva infantesa, Frédérique (anomenada la Truita) es venja sobre els homes provocant-los, sense donar-se mai a ells. Es casa amb un homosexual, Galuchat, i cohabita durant un cert temps amb l'amant d'aquest, el comte de Sant-Genis…[2]
L'heroïna
[modifica]En el seu estudi de la pel·lícula, Stéphanie Dast comenta la protagonista en aquests termes: « Frédérique sembla inaccessible al món dels sentiments ; la seva fredor imperturbable, la seva insensibilitat i la seva indiferència fan d'ella una criatura inhumana.[3]
Repartiment
[modifica]- Isabelle Huppert: Frédérique
- Jean-Pierre Cassel: Rambert
- Jeanne Moreau: Lou
- Daniel Olbrychski: Sant-Genis
- Jacques Spiesser: Galuchat
- Isao Yamagata: Daigo Hamada
- Jean-Paul Roussillon: Verjon
- Roland Bertin: El comte
- Lisette Malidor: Mariline
- Craig Stevens: Carter, President de la companyia
- Ruggero Raimondi: Convidat de la festa
- Alexis Smith: Gloria
- Lucas Belvaux: El comesos
- Pedra Forget: Pare de Frédérique
- Anne François: Hostessa d'Air France
- Ippo Fujikawa: Kumitaro
- Yuko Kada: Akiko
- Pascale Morand: Una tabolaire
- Frédérique Briel: Una tabolaire
- Joseph Losey Un home al bar japonès