Vés al contingut

La viaccia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa viaccia
La Viaccia
Fitxa
DireccióMauro Bolognini
Protagonistes
Director artísticFlavio Mogherini
ProduccióAlfredo Bini per Arco Film
Lionello Santi per Galatea
Goffredo Lombardo
Dissenyador de produccióFlavio Mogherini Modifica el valor a Wikidata
GuióVasco Pratolini
Pasquale Festa Campanile
Massimo Franciosa,
adaptació de la novel·la L'eredità de Mario Pratesi
MúsicaPiero Piccioni
FotografiaLeonida Barboni
MuntatgeNino Baragli
VestuariPiero Tosi
ProductoraTitanus
Société Generale Cinematographique
DistribuïdorTitanus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França
Estrena1960
Durada106 minuts
Idioma originalItalià
Versió en catalàSí 
RodatgeFlorència Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióFlorència Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0056657 The Movie Database: 159474 Filmaffinity: 645153 Allocine: 45162 Rottentomatoes: m/la_viaccia_1961 Allmovie: v98375 TCM: 507620 Modifica els identificadors a Wikidata

La viaccia és una pel·lícula italo-francesa de Mauro Bolognini estrenada el 1961. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

Amerigo deixa el seu poble per anar a Florència per treballar amb el seu oncle. Coneix Bianca que treballa en un prostíbul. És enviat a casa pel seu oncle a qui roba diners per finançar la seva relació amb la jove. Amerigo torna al seu camp natal. Avorrit, torna a Florència i és contractat al bordell on Bianca treballa per tal de ser encara més prop de la seva dulcineae. La gelosia, la seva relació arrosseguen el jove cap a la seva perdició, descobreix la perfídia de la societat.

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

La Viaccia abunda en reminiscències literàries: Maupassant, Zola, els Goncourt

« Hi ha de totes maneres la recreació del camp i de Florència finals de segle, una mena de punt de sortida d'un itinerari de la memòria »

[3] En la reconstrucció d'un univers conflictiu Mauro Bolognini efectua una recuperació del passat de manera incontestable vinculada a la seva pròpia experiència biogràfica. La Toscana dels seus orígens es convertirà, des de llavors en

« l'epicentre de la seva atenció figurativa »

.[4] La Viaccia representa, amb escreix, un destacable èxit plàstic:

« L'operador Leonida Barboni i el decorador Piero Tosi, eminent col·laborador de Luchino Visconti, han sabut preparar per a Bolognini admirables marcs »

, destaca Freddy Buache.[5] Tanmateix, Bolognini, sovint titllat de formalista, adverteix l'espectador:

« De manera general, crec que les meves recerques formals no constitueixen mai un objectiu en si mateix. Quan rodo a Florència o a Roma, busco sempre, en aquests carrers, en aquests vestits, la vida. (...) Piero Tosi ha treballat en la veracitat del vestuari anant a escorcollar als baguls dels pagesos i agafant tota mena de roba. (...) »

[6]

Premis i nominacions

[modifica]
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. La Viaccia. esadir.cat. 
  2. «The Lovemakers». The New York Times.
  3. Gian Piero Brunetta, Littérature et cinéma a l'oebre de Mauro Bolognini, a Mauro Bolognini, Roma, Istituto Poligrafico dello Stato, 1977.
  4. G. P. Brunetta, op. ciutat .
  5. a: El cinema italià 1945-1990 , Éditions L'Âge d'Home.
  6. Jean A. Gili, Le cinema italien, tome 1 UGE, coll. "10/18", 1978.