Vés al contingut

La vida es sueño

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'arts escèniquesLa vida es sueño

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorPedro Calderón de la Barca Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Gèneretragèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPolònia Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1635 Modifica el valor a Wikidata
IBDB (espectacle): 11015 Musicbrainz (obra): 7979b8a3-5866-4ab6-869b-8b8788237728 Modifica el valor a Wikidata
Representació de La vida se sueño en relleu de bronze, detall del monument a Calderón de Madrid (J. Figueras, 1878).

La vida es sueño (en català La vida és somni) és una obra teatral de Pedro Calderón de la Barca escrita el 1635.

Breu resum de l'argument

[modifica]

Tracta de la vida de Segismundo, fill del rei-astròleg Basilio, de Polònia, que va tancar el seu propi fill dins una torre després d'interpretar l'horòscop (que li deia que el naixement del seu fill li aportaria moltes desgràcies). Amb el pas del temps el Rei ordenarà que treguin de la presó el seu fill, però aquest es comportarà d'una manera incivilitzada i tornaran a tancar-l'hi. El poble alliberarà el príncep Segismundo quan s'assabenti que torna a estar empresonat.[1]

Gènere

[modifica]

L'obra té un to dramàtic, encara que no sigui una tragèdia. Podem considerar-la teatre popular del barroc, instaurat per Lope de Vega.[2]

Personatges

[modifica]

Segismundo: protagonista, porta el pes de l'obra. Descrit com a ànima reprimida, reflexiu, greument afectat per la seva llarga reclusió. Es comporta de forma cruel i despietada, però després hi trobem accions més humanes.

Rosaura: coprotagonista. Junt amb Segismundo intentarà impedir que Astolfo es converteixi en rei. Oculta la seva identitat fent-se passar per una criada. És filla de Clotaldo i finalment es casa amb Astolfo.

Basilio: rei de Polònia, pare de Segismundo. Dèbil i indecís. Patint perquè Segismundo sigui un rei tirà el tanca en una torre, perquè li ho diu un oracle. Acaba admetent els seus errors.

Clotaldo: guardià de la torre de Segismundo i el seu mestre. Pare secret de Rosaura.

Astolfo: duc de Moscòvia, triat pel rey Basilio per succeir-lo, promés amb Estrella encara que estima a Rosaura. Aconsegueix casar-s'hi.

Estrella: infanta de la cort de Basilio i promesa amb Astolfo per ser reina. S'acaba casant amb Segismundo.

Clarín: criat i company de Rosaura. Astut i espavilat, correspon a la figura del "gracioso".

Estructura

[modifica]

L'obra de Calderón està dividida en tres actes:

  • Acte primer: des que Clarín i Rosaura arriben a la torre on es troba empresonat Segismundo fins a l'alliberament de Rosaura i Clarín.[3]
  • Acte segon: des del despertar de Segismundo al palau reial fins al famós monòleg d'aquest (toda la vida se sueño / y los sueños, sueños son).[4]
  • Acte tercer: des que el poble vol alliberar Segismundo de la torre (on ha estat novament empresonat) fins que el Rei reconeix Segismundo com a futur Rei de Polònia.

Mètrica

[modifica]

L'obra consta d'un total de 3.319 versos organitzats en un total de 6 estrofes diferents,[5] les quals són:

  • Al 1r acte: silves (del vers 1 al 102), dècimes (del v.103 al 272), romanços (del v. 273 al 474 i del 600 al 985) i quintetas (del v.475 al 599).
  • Al 2n acte: romanços (del v. 986 al 1223 i del v. 1724 al 2017), redondillas (del v. 1224 al 1547), silves (del v. 1546 al 1723) i dècimes (del v. 2018 al 2187).
  • Al 3r acte: romanços (del v. 2188 al 2427, del v. 2690 al 3015 i del v. 3098 al 3319), octaves reials (del v. 2426 al 2491), "redondillas" (del v. 2492 al 2655 i del v. 3016 al 3097), silves (del v. 2656 al 2689).

Representacions

[modifica]

L'obra, segons algunes fonts, va ser venuda per Calderón de la Barca a la companyia de teatre de Cristóbal de Avendaño, que la va estrenar a la dècada de 1630.[6] L'actor Manuel Vallejo la va representar a la corte del rei Carles II el 5 de febrer de 1673[7] i el 12 de novembre de 1684, i el 24 de novembre de 1695 ho va fer el seu fill Carlos Vallejo. En el mateix segle XVII l'obra se estrenava fora d'Espanya a Brussel·les (1647), Amsterdam (1654), Hamburg (1658) o Dresden (1674).[8]

Al segle XVIII, només als Teatres del Príncep i Teatre de la Creu tots dos de Madrid, s'han arribat a computar fins a 47 muntatges, alguns dels quals a càrrec d'Isidoro Máiquez, un dels més cèlebres intèrprets de l'època.[9]

Ja al XIX, de les desenes de representacions portades a escena, es poden esmentar les de Rafael Calvo al Teatre Espanyol (1872) o la de Ricardo Calvo al Teatre de la Princesa (1888).[10]

Al segle xx, es poden esmentar els muntatges al castellà de Ricardo Calvo Agostí i Matilde Moreno el 1918;[11] de José Tamayo, amb Francisco Rabal, Mary Carrillo, Asunción Balaguer i José Luis Pellicena el 1955; de José Luis Gómez, amb Ángel Picazo, Ana Marzoa, Francisco Merino, Luis Prendes i Ángel de Andrés el 1981; de Juan Carlos Pérez de la Font, amb Fernando Cayo i Chete Lera; o d'Helena Pimenta per a la Companyia Nacional de Teatre Clàssic amb Blanca Portillo, Joaquín Notario i Marta Poveda, estrenat el 2012.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «'La vida és somni' porta al Talia els versos de Calderón de la Barca en un ambient exòtic de música i color», 08-12-2019. [Consulta: 17 juny 2025].
  2. ↑ García Gutiérrez, Juan «Dos aspectos de la cosmovisión barroca: La vida como sueño y el mundo como teatro». Revista de estudios extremeños, 2002, p. 863-876..
  3. ↑ Calderon de la Barca, Pedro; Haza, José M. Ruano de la. La primera versión de La vida es sueño (en castellà). Liverpool University Press, 1992, p. 131. ISBN 978-0-85323-457-9.
  4. ↑ «La vida es sueño». catorze.cat, 15-01-2017. [Consulta: 18 gener 2026].
  5. ↑ Fernández-Miranda, Mª Elena «Libertad y vocación en La vida es sueño.». Concepciones sistemáticas y visiones literarias del Derecho: Principios del Derecho VI. Dykinson, 2020, p. 149–168.
  6. ↑ Ruano de la Haza, José María «Más (y no más) sobre las dos versiones de "La vida es sueño"». Diferentes y escogidas:: Homenaje al profesor Luis Iglesias Feijoo, 2014, p. 463–474.
  7. ↑ Plata Parga, Fernando «El auto «La vida es sueño» en escena: 1673-2019». Anuario calderoniano, 12, 2019, p. 113–136. ISSN: 1888-8046.
  8. ↑ Trives Pérez, José Manuel «Inventario de representaciones de "La vida es sueño"». Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica, 22, 2013, p. 675–712. ISSN: 1133-3634.
  9. ↑ Vega García-Luengos, German. «La vida es sueño en las imprentas y librerías del Antiguo Régimen.». A: Calderón entre veras y burlas. Actas de las II y III Jornadas de Teatro Clásico de la Universidad de La Rioja (7, 8 y 9 de abril de 1999 y 17, 18 y 19 de mayo de 2000), 2002, p. 91-112..
  10. ↑ Puente Mayor, Antonio. «Desmontando «La vida es sueño», de Calderón de la Barca» (en castellà), 06-02-2021. [Consulta: 18 gener 2026].
  11. ↑ Andura Varela, Fernanda. «Calderón en escena. Siglo XX, Madrid, Consejería de Cultura de la Comunidad de Madrid, 2000. Selección» (en castellà). Cervantes Virtual. [Consulta: 18 gener 2026].
  12. ↑ «La vida es sueño. Compañía Nacional de Teatro Clásico. Revista Digital de la Escena | CDT - INAEM». teatro.es. [Consulta: 18 gener 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_vida_es_sueño&oldid=37516998»