Labortà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Extensió dels dialectes de l'euskera, amb els seus noms bascos

Labortà (en basc lapurtera) és un dialecte del basc parlat a la regió de Lapurdi (llevat a Uztarotze i Lekuine, on es parla baix navarrès) i a una petita porció de Navarra (Urdazubi i Zugarramurdi), comunicats amb la resta de Lapurdi pel port d'Otsondo. Es divideix en dos sotsdialectes:

En la classificació dialectal proposta per Koldo Zuazo els dialectes labortà i baix navarrès formen un de sol: el denominat dialecte navarrès-labortà.

En els inicis de la literatura basca aquest dialecte fou emprat com a llengua literària (Pedro de Axular, Joannes Leizarraga), fins que fou desplaçat per altres varietats, i des del 1968, per l'euskera batua, malgrat l'oposició d'autors com Federico Krutwig o Jon Mirande.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • L'ablatiu plural és -etarik lagunetarik, latzetarik
  • Compta amb els adverbis propis nehoiz (inoiz) nehon (inon) nehola (inola)

Vocabulari Comparat[modifica | modifica el codi]

Algunes particularitats lingüistiques labortanes
Labortà (Urdazubi/Zugarramurdi) [[Baix Navarrès (Luzaide)]]
Aalkea Ahalgia
Ilea Bilua/ilia
Begarria/bearria Beharria
Lanoa/lainoa Lanhoa
Ordua/orena Orena
Bortz/borst Bost
Lauetanogoi/lauogoi Lauetanogoi
Ongi etorri Ontsa jin

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pedro de Yrizar Contribución a la dialectología de la lengua vasca San Sebastián : Caja de Ahorros Provincial de Guipúzcoa, 1981

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]