Laca (substància animal)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicLaca
Producte natural de Kerria lacca
Modifica les dades a Wikidata

La laca animal és la secreció resinosa de color escarlata que produeixen un gran nombres d'espècies d'insectes, coneguts col·lectivament com a cucs de la laca, com són els dels gèneres Metatachardia, Laccifer, Tachordiella, Austrotacharidia, Afrotachardina, i Tachardina o dins la superfamília Coccoidea, de la qual l'espècie més cultivada és Kerria lacca.

Milers d'aquestes espècies d'insectes colonitzen les branques dels vegetals adequats i secreten aquest pigment resinós, es poden recollir aquestes branques (en anglès:sticklac o pal de laca) cobertes de laca animal.

Aquestes branques recollides es trituren i es tamisen per treure'n les impureses. Aquest material tamisat es renta per purificar-lo i el producte obtingut s'anomena en anglès seedlac o llavor de laca per la seva forma de grànul. Es fa servir en el violí i en vernís i és soluble en alcohol. Al final del segle XVII es feia servir la laca animal per les armes. El seedlac si es purifica encara més, amb extracció per solvents, s'anomena goma laca (shellac en anglès).

La laca animal es produeix principalment a Índia, Bangladesh, Myanmar, Tailàndia, Laos, Vietnam i parts de la Xina. També es troba a Mèxic.

Arbres hoste[modifica]

Kerria lacca es pot cultivar en arbres silvestres i cultivats.

Usos[modifica]

A l'Índia des de l'antiguitat com a tint per la llana i la seda i com a cosmètic per la pell. A la Xina tradicionalment com a tint per cuir. Actualment com a tint ha estat substituït per altres productes sintètics. En medicina es fa servir com protector del fetge i antiobesitat.

Espècies[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Laca pels cabells - Producte pel cabell que antigament s'havia fet de la laca animal però que actualment es sintetitza.
  • Carmí (E120) - Un altre pigment extret de cotxinilles.

Referències[modifica]

  1. Iwasa, S, 1997. Schleichera oleosa (Lour.) Oken. In Faridah Hanum, I. & van der Maesen, L.J.G. (Eds.): Plant Resources of South-East Asia No. 11. Auxiliary Plants. Prosea Foundation, Bogor, Indonesia. pp. 227-229.

Enllaços externs[modifica]