Lactarius indigo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaLactarius indigo
Lactarius indigo 48568 edit.jpg
Bolet
Capell

capell aplanat deprimit

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni adnat

Comestibilitat

bolet comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color groc

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Russulales
Família Russulaceae
Gènere Lactarius
Espècie Lactarius indigo
(Schwein.) Fr. (1838)
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus indigo Schwein. (1822)
  • Lactarius canadensis Winder (1871)[1]
  • Lactifluus indigo (Schwein.) Kuntze (1891)[2]
Modifica dades a Wikidata

Lactarius indigo, és una espècie de fong comestible de la família Russulàcia. El seu basidiocarp presenta colors que van des del blau fosc en espècimens frescos al gris blavós pàl·lid en els més vells. La "llet", o làtex, que emana quan el teixit del bolet és tallat o trencat, una característica comuna a tots els membres del gènere Lactari, també és de color blau indi, però lentament es torna en verd en entrar en contacte amb l'aire. El Píleu sol mesurar entre 5 i 15 centímetres de diàmetre, i el estípit aconsegueix entre 2 i 8 centímetres de longitud i entre 1 i 2,5cm de grossor.

És una espècie d'àmplia distribució, i pot trobar-se en l'est d'Amèrica del Nord, l'est d'Àsia i a Centreamèrica.[3][4] L. indigo creix punt en boscos caducifolis com de coníferes, on forma micorizes amb roures i pins.

Taxonomia[modifica]

Va ser descrita per primera vegada en 1822 com Agaricus indigo pel micòleg nord-americà Lewis David de Schweinitz,i situada en el gènere Lactarius en 1838, pel suec Elias Magnus Fries.

Hesler i Smith, en el seu estudi de 1960 de les espècies nord-americanes de Lactarius, la defineixen com a espècie tipus de la subsección Caerulei, un grup caracteritzat pel seu làtex i el barret blaus.[5] El nom de l'espècie indigo significa, en llatí, "blau".[6] En anglès se li coneix amb diversos noms comuns com indigo milk cap —literalment "barret lletós indi"—, indigo Lactarius —"Lactarius indi"—, o blue Lactarius —"Lactarius blau"—.[7][8]Al centre de Mèxic, és conegut com añil, blau, fong blau, zuin, zuine. A Veracruz i en Pobla també se li coneix com quexque (que significa "blava").

Descripció[modifica]

Característiques microscòpiques[modifica]

Les espores són translúcidas (hialines), de forma el·líptica o gairebé esfèriques. Les seves dimensions oscil·len entre 7 i 9 µm de llarg entre 5,5 i 7,5 d'ample. Per mitjà del microscopi electrònic d'escombratge poden observar-se reticulaciones en la superfície de les espores. Els basidis sostenen quatre espores d'entre 37 i 45 µm de llarg i de 8 a 10 d'ample.[9] Els pleurocistidios tenen entre 40 i 56 µm de llarg i entre 6,4 i 8 d'amplada, i tenen forma de fus, amb l'àpex molt estret. Els cheilocistidios són abundants, i les seves dimensions oscil·len entre 40 i 45,6 µm de llarg i entre 5,6 i 7,2 d'ample.[10]

Espècies similars[modifica]

El característic color blau del cos fructífer i del làtex fa que aquesta espècie sigui fàcilment recognoscible. Existeixen altres Lactarius que presenten colors azulados:

  • L. paradoxus, trobada en l'est d'Amèrica del Nord, el barret del qual és de color blau grisenc en la seva etapa jove, però el peu i el làtex són d'un color que oscil·la entre el marró vermellós i el marró azulado;[11]
  • L. chelidonium, el barret del qual pot ser blau grisenc, groguenc o marró groguenc, i làtex entre groguenc i marró;
  • L. quieticolor, la carn del qual és azulada en el barret i entre taronja i taronja vermellós a la base del peu.

Hàbitat i distribució[modifica]

Col·lecció de L. indigo en Jalisco, Mèxic

Aquest bolet forma micorriza amb pins i roures, creixent sobretot durant la tardor. Es troba en gairebé tothom exceptuant Europa

Compostos bioactius[modifica]

El color blau de L. indigo es deu principalment al pigment químic anomenat azuleno. El compost, 1-estearoiloximetilen-4-metil-7-isopropenazuleno, extret i purificat del cos fructífer, és únic d'aquesta espècie.[12]

Referències[modifica]

  1. «Russulales News Nomenclature: Lactarius indigo». The Russulales News Team, 2007. [Consulta: 21 setembre 2009].
  2. Kuntze O.. Revisio Generum Plantarum (en latin). Leipzig, Germany: A. Felix, 1891, p. 857. 
  3. Watling, Roy. Tropical Mycology. CABI, 2002. 
  4. Flores, Roberto; Honrubia, Mario; Días, Gisela «Caracterización de cepas de Lactarius sección Deliciosi de Guatemala y su comparación con cepas europeas de L. deliciosus.» (en español). Revista mexicana de micología, 26,  , pàg. 51-55 [Consulta: 9 setembre 2012].
  5. ISSN: 0007196X.
  6. Roody, W. C.. [1]. University Press of Kentucky. ISBN 0-8131-9039-8. 
  7. Arora D.. {{{títol}}}. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4. 
  8. Fergus, C. L.. [2]. Stackpole Books. ISBN 978-0811726412. 
  9. Hesler and Smith, p. 68.
  10. . ISSN: 0093-4666.
  11. Miller, Jr., O. K. & Miller, H. H.,. [3]. Falcon Guide. ISBN 0-7627-3109-5. 
  12. Harmon, A.D.; Weisgraber, K. H.; Weiss, U. Falta indicar la publicació . ISSN: 1420-682X.

Enllaços externs[modifica]