Ladybird, Ladybird

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaLadybird, Ladybird
LadybirdLadybird.jpg
poster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Ken Loach
Protagonistes Crissy Rock
Guió Rona Munro
Música George Fenton
Fotografia Barry Ackroyd
Muntatge Jonathan Morris
Dades i xifres
País Regne Unit
Data d'estrena 1994
Durada 101 min
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Gènere drama
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Ladybird, Ladybird ( títol original: Ladybird) és una pel·lícula britànica dirigida per Ken Loach i estrenada l'any 1994. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Basat en una història real, aquest film conta la història d'una mare a qui s'ha retirat la custòdia dels seus fills. Un vespre coneix Jorge, un emigrat paraguaià que fuig de la violència del seu país i li explica la seva història. Maggie ha tingut quatre fills amb quatre homes diferents i viu amb un home que la pega, a causa d'això els serveis socials s'interessen pel seu cas i li proposen d'anar a una llar especial.

Un vespre, mentre surt per primera vegada deixant els seus fills sols, un incendi es declara a la llar, cremant parcialment el fill gran, Sean. A causa d'això, li retiren la custòdia de Sean, a continuació dels altres. L'home amb qui viu l'abandona. Maggie ha passat la nit explicant la seva història a Jorge i s'enamoren. Poc de temps després li es rebutjada la petició de recuperar els seus fills, per decisió de justícia. Maggie i Jorge decideixen traslladar-se a un nou pis, el veïnat es malfia de Jorge. Maggie queda embarassada de Jorge i té una filla. Tot va bé fins que una assistent social ve a preocupar-se de la salut del bebè i observa que Maggie s'ha ferit al rostre, ferida que s'ha fet a causa d'una porta de moble de cuina. Sospitant encara que Maggie és incapaç d'educar un nen i, à tort

sense motiu, el seu company de pegar-la, els serveis socials se li emporten el seu bebè. Maggie prova de convèncer la justícia que pot educar la seva filla però la decisió és ratificada, sobretot a causa del testimoniatge d'una veïna que detesta la parella. No podrà veure mai més la seva filla ; a més Jorge és amenaçat d'expulsió perquè ha treballat a Anglaterra sense permís de treball.

Maggie i Jorge tenen de nou una filla junts. A penes el bebè ha nascut, és una vegada més retirat als seus pares. Desbordada, Maggie prova de tirar-se de la finestra de la seva habitació de l'hospital. Finalment Jorge obté un passaport i després d'una disputa, la parella acaba per fer les paus. Al final del film se sap que han hagut tres fills més i que han pogut conservar-los però que Maggie no ha pogut mai tornar a veure els seus altres fills.[2]

Repartiment[modifica]

  • Crissy Rock: Maggie Conlan
  • Vladimir Vega: Jorge
  • Sandie Lavelle: Mairead
  • Mauricio Venegas: Adrian
  • Ray Winstone: Simon
  • Clara Perkins: Jill
  • Jason Stracey: Sean
  • Luke Brown: Mickey
  • Lily Farrell: Serena
  • Scottie Moore: pare de Maggie
  • Linda Ross: mare de Maggie
  • Kim Hartley: Maggie, amb 5 anys
  • Jimmy Batten: company de Karaoke
  • Sua Sawyer: Foster
  • Pamela Hunt: Mrs. Higgs

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

El títol ve d'una cançó infantil anglesa: « Ladybird, Ladybird,

Fly away home,

Your house is on fire

And your children are gone ;

All except one

And that's little Ann

And she has crept under

The frying pan. »

(« Marieta, Marieta Ves-te'n de pressa de casa teva s'ha calat foc i els teus fills han marxat. Tots llevat d'una. És la petita Ann i s'ha amagat sota la paella. »

Premis[modifica]

Crítica[modifica]

  • "Dura, realista, magnífica" [3]
  • "Esquinçadora crítica del sistema. Basada en un fet real. Un bon exemple del cinema europeu d'alta escola" [4]

Referències[modifica]

  1. «Ladybird, Ladybird». esadir.cat.
  2. «Ladybird». The New York Times.
  3. Albert, Antonio «Ladybird». El País.
  4. Morales, Fernando «Ladybird». El País.