Orelleta de penya
Lafuentea rotundifolia  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Gènere | Lafuentea |
| Espècie | Lafuentea rotundifolia Lag., 1816 |
.svg){kind=icon}
L'orelleta de penya[1] (Lafuentea rotundifolia) és una espècie de plantes amb flors que pertany a la família plantaginàcies, encara que tradicionalment havia estat classificada dins de les escrofulariàcies.[2]
El gènere Lafuentea té dues espècies bastant rares que viuen a la Mediterrània occidental:[3]
Descripció i hàbitat
[modifica]Totes dues espècies són herbes que viuen en fissures i replans de roques (preferentment calcàries) en ambients secs i càlids. Són herbes molt peludes, aromàtiques, de color verd grisenc; amb fulles oposades, més o menys arrodonides, peciolades i grollerament dentades. Es diferencien sobretot per l'aspecte de la seva inflorescència en forma d'espiga terminal densa i amb nombroses flors petites (de fins a prop d'un cm de llarg). Les flors són zigomorfes, amb dos llavis oberts, que mostren 4 estams enganxats a dintre del llavi superior.
L.rotundifolia es pot trobar als Països Catalans, concretament a la província d'Alacant (Baix Vinalopó) i te floretes de color blanc, amb algunes ratlles de color porpra. fa olor d'ametlles amargues.[1]
En canvi, L.jeanpertiana te les flor de color rosa violaci i viu només al sud del Marroc.[5]
Taxonomia i legislació
[modifica]Aquesta espècie va ser descrita i publicada per primera vegada el 1816 a la regió de Múrcia pel botànic aragonès Mariano Lagasca, en honor a Tadeo de Lafuente Gómez (b. c. 1780), metge militar espanyol que va escriure sobre la febre groga.[1]
Tradicionalment aquest gènere havia estat inclòs a la família de les escrofulariàcies, però els estudis moleculars i genètics duts a terme pel Grup per a la filogènia de les angiospermes van trobar major afinitat i parentiu amb les plantaginàcies.[6]
Aquesta espècie es troba protegida al país valencià amb categoria de tàxon vigilat. (Annex III de l'Ordre 6/2013 de 25 de març, per la qual es modifiquen les llistes valencianes d'espècies protegides de flora i fauna[7]
Engler, A., Drude, O., Die Vegetation der Erde (1896-1928).
Detall de la tija peluda.
Detall de l'espiga floral.
Referències
[modifica]- 1 2 3 Amich García, Francisco Manuel. «Lafuentea» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 2 abril 2025].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, 469. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ «Lafuentea Lag..» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 2 abril 2025].
- ↑ López Espinosa, José Antonio. «OREJILLA DE ROCA. Lafuentea rotundifolia» (en castellà). Región de Múrcia digital. [Consulta: 3 abril 2025].
- ↑ «Lafuentea jeanpertiana» (en francès). Biodiversité végétale du sud-ouest marocain. [Consulta: 3 abril 2025].
- ↑ Olmstead, Richard G.; Pamphilis, Claude W.; Wolfe, Andrea D.; Young, Nelson D.; Elisons, Wayne J. «Disintegration of the Scrophulariaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 88, 2, 2-2001, pàg. 348–361. DOI: 10.2307/2657024. ISSN: 0002-9122.
- ↑ «ORDE 6/2013, de 25 de març, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es modifiquen les llistes valencianes d'espècies protegides de flora i fauna.». Generalitat Valenciana.