Lak

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Lak (desambiguació)».
Infotaula de llenguaLak
Алакку маз, lakku maz
Lak arabic alphabet.JPG
Tipus llengua natural, llengua i llengua viva
Parlants
120.000 principalment a Caucàsia
Parlants nadius 154.820 (2010)
Parlat a Rússia, Turquia
Oficial a Rússia, a Daguestan
Northeast Caucasian languages.png
Autòcton de Daguestan
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord
llengües caucàsiques del nord-est
Característiques
Sistema d'escriptura Lak script Tradueix
Nivell de vulnerabilitat 2 vulnerable
Codis
ISO 639-2 cau
ISO 639-3 lbe
SIL lbe
Glottolog lakk1252
Ethnologue.com lbe
UNESCO 1071
IETF lbe
Modifica les dades a Wikidata

El lak (лакку маз, lakku maz) és una llengua caucàsica del nord-est parlada pels laks, una ètnia del Daguestan. Amb el darguà, lubatxi i kaytak, pertany al grup lak-darguà de les llengües caucàsiques. Aproximadament compta amb uns 120.000 parlants.

Consta de cinc dialectes: ashti kuli, balkhar, vitskh, vikhli i kumukh, que forma la base de la llengua literària lak. Des de finals del segle XIX s'escriu en caràcters àrabs; l'alfabet llatí fou emprat del 1928 al 1938, i des d'aleshores en ciríl·lic. Abans que el lak esdevingués llengua escrita, usaven l'àrab. Avui és una de les 9 llengües oficials del Daguestan, tot i que fins ara no s'havia emprat en l'ensenyament (només ho fou durant el període 1920-1960 fins a cinquè, però des d'aleshores només es fa en rus). També té un diari Ilchy (Llum) i Tslubarz (Lluna nova, 1952) que ja no s'edita, i una estació de ràdio.

El lak ha estat emprat com a llengua literària per autors com Garun Saidov (1891-1919), cap de l'Oficina d'Agitació o Educació Bolxevic al Daguestan i primer autor dramàtic en lak, Jussup Khappalajev (1916) amb Estrelles de felicitat (1950), Mugutin Sharinov (1893-1937) amb Shagalai i Gabibat i Gadzhijev (1919), Said Gabiev, Abutalif Gafurov i Abdurahman Omarov.

Enllaços externs[modifica]


Viquipèdia
Hi ha una edició en lak
de la Viquipèdia