Lakmé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióLakmé
Lakmé.jpg
Cartell del Théâtre national de l'Opéra-Comique abans de 1923
Forma musical òpera
Compositor Léo Delibes
Llibretista Edmond Gondinet i Philippe Gille
Idioma francès
Basat en novel·la Rarahu ou Le Mariage de Loti (1880) de Pierre Loti (Pierre Loti)
Creació 1881 -1882
Data de publicació segle XIX
Gènere artístic opéra-comique
Nombre de parts d'una obra d'art 3
Lloc de la narració Raj Britànic
Època d'ambientació Segle XIX
Personatges

S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena

Estrena
Data d'estrena 14 d'abril de 1883
Lloc de la primera representació Opéra-Comique de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya 15 de setembre de 1898, Teatre Novedades (Barcelona)
Estrena al Liceu 6 d'abril de 1915
Altres dades
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Lakmé és una òpera en tres actes amb música de Léo Delibes sobre un llibret francès d'Edmond Gondinet i Philippe Gille, basat en la novel·la Rarahu ou Le Mariage de Loti (1880) de Pierre Loti.

Història[modifica]

El tema de l'òpera va ser suggerit per Gondinet com un vehicle per al lluïment de la soprano nord-americana Marie van Zandt. Delibes va compondre'n la partitura entre 1881 i 1882. Com altres òperes franceses de les darreries del segle XIX, Lakmé evoca ambients orientals, tan de moda durant aquella època; Els pescadors de perles de Georges Bizet i Le roi de Lahore de Jules Massenet en són altres exemples.

Va ser estrenada el 14 d'abril de 1883 a l'Opéra-Comique de París amb Van Zandt en el paper protagonista i Jean-Alexandre Talazac com Gérald.

Sinopsi[modifica]

L'acció transcorre a les acaballes del segle XIX al Raj Britànic de l'Índia, on molts hindús es veien forçats a practicar la seua religió en secret, forçats per l'oposició britànica a les seues creences.

Amelita Galli-Curci en el paper protagonista de Lakmé

Acte I[modifica]

Gérald, un oficial britànic, s'introdueix accidentalment en un temple dedicat a Brama. Hi troba Lakmé (nom derivat del sànscrit Lakshmi), filla del gran sacerdot, Nilakantha. Gérald i Lakmé s'enamoren. Nilakantha s'assabenta del sacrilegi del jove oficial i jura venjar-se'n.

Acte II[modifica]

En un basar, Nilakantha obliga Lakmé a cantar (ària de les campanetes) amb l'objectiu d'atreure el seu jove enamorat estranger i així poder identificar-lo. Quan Gérald s'acosta, Lakmé s'esvaneix i Nilakantha apunyala el jove, deixant-lo ferit. Lakmé s'enduu Gérald a un indret secret de la selva, on pensa guarir-lo.

Acte III[modifica]

Mentre Lakmé ha anat a buscar l'aigua sagrada que ha de confirmar els vots dels amants, apareix Fréderic, un oficial britànic company de Gérald, i li recorda a aquest el seu deure amb l'exèrcit. En tornar, Lakmé s'adona dels dubtes de Gérald i comprèn que l'ha perdut. Lakmé prefereix morir amb honor abans que viure en la vergonya, i se suïcida menjant la fulla d'una datura verinosa.

Números musicals[modifica]

  • Preludi

Acte I[modifica]

  • Núm. 1 Introducció: "À l'heure accoutumée" (Nilakantha)
  • Prière: "Blanche Dourga" (Lakmé, Nilakantha)
  • Núm. 1 Bis - Escena: "Lakmé, c'est toi qui nous protégeons!" (Nilakantha, Lakmé)
  • Núm. 2 - Duet (Duet de les flors): "Viens, Mallika, les lianes en fleurs ... Dôme épais, le jasmin" (Lakmé, Mallika)
  • Escena: "Miss Rose, Miss Ellen" (Gérald)
  • Núm. 3 - Quintet i couplets: "Quand une femme est si jolie" (Gérald)
  • Recitatiu: "Nous commettons un sacrilège" (Gérald)
  • Núm. 4 - Ària: "Prendre le dessin d'un bijou" (Gérald)
  • Núm. 4 Bis - Escena: "Non! Je ne veux pas toucher" (Gérald, Lakmé)
  • Núm. 5 - Recitatiu i Cantabile: "Les fleurs me paraissent plus belles" (Lakmé)
  • Núm. 5 Bis - Recitatiu: "Ah! Mallika! Mallika!" (Lakmé)
  • Núm. 6 - Duo: "D'où viens-tu? Que veux-tu?" (Lakme, Gérald)
  • Núm. 6 Bis - Escena: "Viens! La! La!" (Nilakantha, Lakmé)
  • Entreacte

Acte II[modifica]

  • Núm. 7 - Cor i Escena del mercat: "Allons, avant que midi sonne"
  • Núm. 7 Bis - Recitatiu: "Enfin! Nous aurons du silence!"
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Introducció
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Terana
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Rektah
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Persa
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Coda amb cors
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Eixida
  • Recitatiu: "Voyez donc ce vieillard"
  • Núm. 9 - Escena i Cantabile: "Ah! Ce vieillard encore!" (Nilankantha, Lakmé)
  • Núm. 9 Bis - Recitatiu: "Ah! C'est de ta douleur" (Lakmé, Nilankantha)
  • Núm. 10 - Escena i Llegenda de la filla del Pària (Air des Clochettes/Ària de les campanetes):
    "Ah!... Par les dieux inspires... Où va la jeune Hindoue" (Lakmé, Nilankantha)
  • Núm. 11 - Escena: "La rage me dévore" (Nilankantha, Lakmé)
  • Núm. 12 - Escena i Cor: "Au milieu des chants d'allegresse" (Nilankantha, Lakmé)
  • Núm. 12 Bis - Recitatiu: "Le maître ne pense qu'à sa vengeance"
  • Núm. 13 - Duo: "Lakmé! Lakmé! C'est toi!" (Lakmé, Gérald)
  • Núm. 14 - Finale: "O Dourga, toi qui renais" (Gérald)
  • Entreacte

Acte III[modifica]

  • Núm. 15 - Berceuse: "Sous le ciel tout étoile" (Lakmé)
  • Núm. 15 Bis - Recitatiu: "Quel vague souvenir alourdit ma pensée?" (Gérald, Lakmé)
  • Núm. 16 - Cantilène: "Lakmé! Lakmé! Ah! Viens dans la forêt profonde" (Gérald)
  • Núm. 17 - Escena i Cor: "La, je pourrai t'entendre" (Lakmé, Gérald)
  • Núm. 18 - Escena: "Vivant!" (Gérald)
  • Núm. 19 - Duo: "Ils allaient deux à deux" (Lakmé, Gérald)
  • Núm. 20 - Finale: "C'est lui! C'est lui!" (Nilankantha, Lakmé, Gérald)

Enregistraments[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lakmé Modifica l'enllaç a Wikidata