Lalande 21185

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicLalande 21185
Tipusestrella variable eruptiva, estrella doble i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M1.5V[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perJoseph Jêrôme Lalande Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1801 Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióOssa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra2,5461 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,393 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre611.000 km[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta10,46 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,52 (banda V)[5] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre angular1,42 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,46 M☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.571 K[7] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi392,7529 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4.776,589 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−580,057 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar0 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−84,835 km/s[9] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial65.000 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 3m 20.1948s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)35° 58' 11.5762''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,45[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat0,0016 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada7,5 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 95735 (Henry Draper Catalogue)
2MASS J11032027+3558203 (2MASS)
2MASS J11032023+3558117 (2MASS)
GSC 02521-02279 (GSC)
HIP 54035 (Catàleg Hipparcos)
IRAS 11005+3615 (IRAS)
SAO 62377 (Catàleg SAO)
GJ 411 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
BD+36 2147 (Bonner Durchmusterung)
ASCC 492123 (All-sky Compiled Catalogue)
CCDM J11033+3558A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
GC 15183 (Catàleg General de Boss)
GCRV 6818 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 54035 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 2024 (JP11)
LFT 756 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 37 (Luyten Half-Second catalogue)
LSPM J1103+3558 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 12960 (Luyten Two-Tenths catalogue)
NLTT 26105 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 2576 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 2576.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PPM 75640 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 411 (RAFGL)
ROT 1651 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TYC 2521-2279-1 (Catàleg Tycho)
UBV 10094 (UBV)
UCAC4 630-046224 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
uvby98 100095735 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
Zkh 149 (Zhakozhaj)
DO 14335 (Dearborn Observatory Catalogue)
Karmn J11033+359 (CARMENES input catalogue of M dwarfs. I. Low-resolution spectroscopy with CAFOS)
AC2000 1340883 (L'AC 2000: el catàleg astrogràfic sobre el sistema definit pel catàleg Hipparcos)
Ci 20 604 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
LAL 21185 (A catalogue of those stars in the "Histoire Celeste Francaise" of J. De Lalande for which tables of reduction to the epoch 1800 have been published by Professor Schumacher)
PM 11006+3617 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
[GKL99] 233 (Catalogue and bibliography of the UV Cet-type flare stars and related objects in the solar vicinity)
PM J11033+3558 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
WEB 9772 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
TIC 166646191 (TESS Input Catalog)
TIC 353969903 (TESS Input Catalog)
Gaia DR3 762815470562110464 (Gaia DR3)
AG+36 1043 (AGK3U)
UBV M 16736 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Lalande 21185 és una estrella de la constel·lació de l'Ossa Major, la quarta més propera al Sol, a una distància de 8,29 anys llum. Es tracta d'una nana roja i presenta un moviment propi considerable, en un pla perpendicular al pla galàctic. La seva veïna més propera és Wolf 359, a 4,03 anys llum. Fou descoberta per l'astrònom francès Joseph-Jérôme Lefrançais de Lalande des de l'observatori de París.

Lalande 21185 és una estrella variable de tipus fulgurant, amb augments sobtats de brillantor. A partir de les anàlisis de pertorbacions astromètriques amb les dades recollides entre 1930 i 1994, es creu que aquesta estrella té, com a mínim, dos planetes que l'orbiten. El setembre de 2002 es va anunciar el descobriment d'emissions màser de molècules d'aigua procedents del sistema de Lalande 21185; aquestes emissions de microones poden estar produïdes per molècules d'aigua en una atmosfera planetària quan són excitades per la radiació infrarroja de l'estrella.

Història[modifica]

Distàncies de les estrelles més properes des de fa 20.000 fins a 80.000 anys en el futur

Les coordenades celestes de Lalande 21185 van ser publicades per primera vegada el 1801 per l'astrònom francès Jérôme Lalande de l'Observatori de París al catàleg d'estrelles Histoire céleste française. Els números de seqüència del catàleg de la majoria de les estrelles observades, inclosa aquesta, van ser introduïts en la seva edició de 1847 per Francis Baily.[10][11] Avui en dia, aquesta estrella és una de les poques que encara es fa referència habitualment pel seu número de catàleg de Lalande.[12]

El maig de 1857, Friedrich Wilhelm Argelander va descobrir l'alt moviment correcte de l'estrella. De vegades s'anomenava "la segona estrella d'Argelander".[13][14][15] (La "primera estrella d'Argelander" és Groombridge 1830, l'alt moviment propi de la qual va ser descobert per Argelander abans, el 1842).

Es diu que Friedrich August Theodor Winnecke va fer la primera mesura de la paral·laxi de l'estrella de 0,511 segons d'arc el 1857–58 i, per tant, va identificar per primera vegada a Lalande 21185 com la segona estrella més propera al Sol, després del sistema Alfa Centauri.[14] Des d'aleshores, les millors mesures han situat l'estrella més lluny, però va continuar sent el segon sistema estel·lar més proper fins al descobriment astrofotogràfic de dues nanes vermelles tènues, Wolf 359 i l'estel de Barnard, a principis del segle XX.[16]

Referències[modifica]

  1. Alexis Klutsch «CARMENES input catalogue of M dwarfs. I. Low-resolution spectroscopy with CAFOS» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, maig 2015, pàg. 128–128. DOI: 10.1051/0004-6361/201525803.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. 3,0 3,1 Robert Paul Butler «The LCES HIRES/Keck Precision Radial Velocity Exoplanet Survey» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 12-04-2017, pàg. 208. DOI: 10.3847/1538-3881/AA66CA.
  4. «Observation and modelling of main-sequence star chromospheres - XIV. Rotation of dM1 stars★» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 25-08-2010, pàg. 1657–1673. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2010.16827.X.
  5. Afirmat a: Photoelectric photometry of stars near the North Galactic Pole. II. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 331–339. Data de publicació: 1985.
  6. Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Metallicities in M dwarfs: Investigating different determination techniques». Astronomy and Astrophysics, febrer 2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202141920.
  8. Bárbara Rojas-Ayala «Determination of spectroscopic parameters for 313 M dwarf stars from their APOGEE Data Release 16 H-band spectra». Astronomy and Astrophysics, maig 2021, pàg. A147. DOI: 10.1051/0004-6361/202039703.
  9. M. Lampón «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. High-resolution optical and near-infrared spectroscopy of 324 survey stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2018, pàg. 49–49. DOI: 10.1051/0004-6361/201732054.
  10. Baily, Francis; Lalande, Joseph Jérôme Le Français de (1847). "Catalogue of those stars in the Histoire céleste française of Jérôme Delalande, for which tables of reduction to the epoch 1800 habe been published by Prof. Schumacher". London (1847). Bibcode:1847cshc.book.....B. Google Books id: oc0-AAAAcAAJ.
  11. Baily, F. «A catalogue of those stars in the "Histoire céleste française" of J. De Lalande for which tables of reduction to the session define format EPOCH1 = 1800 have been published by Professor Schumacher.». British Ass. Adv. Sci, 1847, 1847. Bibcode: 1950Lalan1847....0B.
  12. Joseph-Jérôme de Lalande Arxivat July 21, 2009, a Wayback Machine.
  13. Lynn, W. T. «On the Parallax and Proper Motion of Lalande 21185». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 33, 1872, pàg. 52–54. Bibcode: 1872MNRAS..33...52L. DOI: 10.1093/mnras/33.1.52.
  14. 14,0 14,1 Winnecke, A. «Über die Parallaxe des zweiten Argelander'schen Sterns, von Herrn Prof. Winnecke». Astronomische Nachrichten, 48, 1147, 1858, pàg. 289–292. Bibcode: 1858AN.....48..289W. DOI: 10.1002/asna.18580481903.
  15. Winnecke, Friedrich August Theodor «Bestimmung der parallaxe des zweiten Argelander-'schen sternes aus messungen AM heliometer der sternwarte zu Bonn in den jahren 1857–1858». Leipzig, W. Engelmann. Leipzig, 1872. Bibcode: 1872bpza.book.....W.
  16. Russell, H. N. «The parallax of Lalande 21185 and γ Virginis from photographs taken at the Cambridge Observatory». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 65, 8, juny 1905, pàg. 787–800. Bibcode: 1905MNRAS..65..787R. DOI: 10.1093/mnras/65.8.787.

Enllaços externs[modifica]