Lampròfir

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de rocaLampròfir
2278 minette.jpg
Tipus Roca filoniana
Textura porfiritica
Modifica les dades a Wikidata

Les roques lamprofíriques[1] o lampròfirs són un grup de roques filonianes o hipabisals de textura porfiritica.[2] Els lampròfirs es caracteritzen per tenir de fenocristalls només minerals ferromagnèsics, normalment biotita i anfíbol encara que també pot haver-hi augita i olivina. Els minerals ja esmentats també poden o trobar-se en la matriu de la roca. Els feldespats i feldespatoides en els lampròfirs es troben només en la matriu. Solen tenir ocel·les de color clar que són més félsiques que la resta de la roca.[3]

Els lampròfirs són molt diversos entre si tenint aquestes roques diferents orígens (poligenètics) i una mineralogia variable. Els lampròfirs es meteoritzen fàcilment originant carbonats, limonita, clorita i serpentina com a productes comuns en el procés. El terme lampròfid va ser introduït en 1874 per Carl Wilhelm von Gümbel.[4]

Classificació i nomenclatura[modifica]

El geòleg Nicholas Rock va subdividir els lampròfirs en tres classes: els lampròfirs ultramáfics (UML), els lampròfirs alcalins (Al) i els lampròfirs calco-alcalins (CALÇ).[5] Aquests grups es sobreposen entre si i amb altres denominacions de roques en el diagrama de classificació TAS. En la classificació de Nicholas Rock són varietats de lampròfirs calc-alcalins la minetta, la vogesita, la kersantita i la spessartita. La sannaita, camptonita i monchiquita són varietats de lampròfirs alcalins segons la mateixa classificació i l'alnöita, l'ailliquita i la damkjernita serien varietats de lampròfirs ultramàfics.

La Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) recomana usar la classificació de Nicholas Rock amb la modificació que el terme lampròfirs melilitics reemplaça a lampròfirs ultramàfics de manera que la classificació englobi les polzenites les quals no són totes ultramàfiques.[6] Nicholas Rock difereix d'aquesta classificació argumentant que hi ha lampròfirs ultramàfics sense melilita. Des de l'any 2002 l'alnöita i la polzenita ja no són classificades com a lampròfirs per la IUGS, sinó com a roques melilitiques.[7]

Classificació dels lampròfirs per mineralogia segons la IUGS
Minerals de color clar Minerals màfics predominants
Feldespat[nota 1] Feldespatoide Biotita > hornblenda, ±augita diopsídica (±olivina)


Hornblenda, ±augita diopsidica, ±olivina


Amfíbol, augita titànica, olivina, biotita


or > pl - minetta vogesita -
pl > or - kersantita spessartita -
or > pl feldespat > feldespatoide[nota 2] - - sannaïta
pl > or feldespat > feldespatoide - - camptonita
- vidre o feldespatoide - - monchiquita

Química[modifica]

La química dels lampròfirs varia de roca en roca. En general solen ser rics en metalls alcalins, estronci, titani, fòsfor i bari.[6][8] També solen ser rics en volàtils com ara aigua, diòxid de carboni, sofre i fluor. Els nivells de terres rares lleugeres (LREE) solen ser alts mentre que els nivells de les terres rares pesades (HREE) solen ser més baixos i similars als continguts que tenen els basalts.

Varietats[modifica]

Les diferents varietats de lampròfir solen donar-se per la composició mineralògica: les damkjernites són una varietat de lampròfir nefelínic que contenen fenocristalls de biotita i d'augita titànica en una matriu dels mateixos minerals amb nefelina, calcita i ortosa.[9] Les kersantites són lampròfirs amb més quantitat de plagiòclasi que de feldespat potàssic i biotita com a mineral màfic dominant.[10] Les monchiquites són aquells lampròfirs amb feldespatoides i sense feldespat.[11] Les sannaïtes són lampròfirs amb major contingut de plagiòclasi que de feldespat potàssic i més quantitat de feldespats que de feldespatoides.[12] Les vogesites són lampròfirs amb més plagiòclasi que feldespat potàssic i més feldespats que feldespatoides.[13]

Notes[modifica]

  1. "Or" y "Pl" són proporcions modals
  2. Proporcions modals

Referències[modifica]

  1. «Diccionari de geologia». [Consulta: 20 juny 2017].
  2. Gill, Robin. Igneous Rocks and Processes (en anglès), 2010, p. 324-325. ISBN 978-0-6320-6377-2 [Consulta: 8 juny 2013]. 
  3. Hughes, C.J.. Igneous Petrology (en anglès). Países Bajos: Elsevier, 1982, p. 134. ISBN 0-444-42011-8 [Consulta: 8 juny 2013]. 
  4. Murawski, Hans. Geologisches Wörterbuch (en alemany). Ferd. Emke Verlag Stuttgart, 2004, p. 262. ISBN 978-3-8274-1445-8 [Consulta: 8 juny 2013]. 
  5. Rock, Nicholas M.S. «The nature and origin of lamprophyres: an overview» (en anglès). Geological Society, London, Special Publications, 30, 1987, pàg. 191-226 [Consulta: 8 juny 2013].
  6. 6,0 6,1 Winter, John D. An Introduction to Igneous and Metamorphic Petrology (en anglès). Prentice Hall, 2001, p. 390-391. ISBN 0-13-240342-0 [Consulta: 8 juny 2013]. 
  7. Igneous Rocks: A Classification and Glossary of Terms (en anglès). Segona, 2002, p. 19. ISBN 978-0-521-66215-4 [Consulta: 9 juny 2013]. 
  8. Winter, John D. An Introduction to Igneous and Metamorphic Petrology (en anglès). Prentice Hall, 2001, p. 363. ISBN 0-13-240342-0 [Consulta: 8 juny 2013]. 
  9. «Damkjernite: Damkjernite mineral information and data.». [Consulta: 20 juny 2017].
  10. «Kersantite: Kersantite mineral information and data.». [Consulta: 21 novembre 2017].
  11. «Monchiquite: Monchiquite mineral information and data.». [Consulta: 21 novembre 2017].
  12. «Sannaite: Sannaite mineral information and data.». [Consulta: 21 novembre 2017].
  13. «Vogesite: Vogesite mineral information and data.». [Consulta: 21 novembre 2017].