Landa (vegetació)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Landa florida a Kalmthout
Cabana coberta de pans d'herba de landa a Echten (Drenthe, Països Baixos)

La landa és una vegetació de tipus matollar propi de l'Europa de clima atlàntic de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els brucs, les gatoses i les falgueres, entre altres plantes.[1] La landa espontani creix en zones en què l'estrès natural no permet que es formin boscs, com per exemple damunt de la línia arbòria i al costat de les torberes altes.[2] La major part de les landes atlàntiques són un paisatge cultural, conseqüència de l'agricultura i la ramaderia, el rascar del pa d'herba com a fertilitzant, succedani de la palla a les estables i material de construcció.

Des de la fi del segle XIX la mecanització de l'agricultura, la reforestació, l'ús de fertilitzants, l'èxode rural i la urbanització van fer desaparèixer moltes landes, poc interessants com que eren terres pobres sense gaire rendiment. Tot i això, sense intervenció humana o pasturatge intensiu, el paisatge de la majoria de les landes desapareixeria també i la natura evolucionaria vers ecosistemes més complexes (pastures, boscs) des que la capa d'humus comença a desenvolupar-se. La majoria de les landes que subsisteixen són parcs naturals que només es mantenen per una gestió meticulosa.[3] Els ramats de xais reintroduïts mantenen l'equilibri fràgil de la vegetació,[4] però per conservar —o recrear— el biòtop típic cal també organitzar incendis controlats i segar. Quan després d'uns anys, la capa d'humus ateny més de tres centímetres, la molínia comença embrostant la bruguera, la bruguerola i la gatosa, seguida per petits arbres i arbusts pioners.[3] Aleshores esdevé indispensable rascar el terra fins a la capa mineral i evacuar el rascat.[5][6]

A la landa seca creix principalment bruguerola i Deschampsia flexuosa. Proliferen també líquens com Cladonia rangiferina i altres cladònies. Els arbusts més freqüents són la ginesta i el ginebre comú. A les landes humides creix bruc, Molínia caerulea, herba de la gota, murta de Brabant, Gentiana pneumonanthe i Narthecium ossifragum.[2]

Els mamífers més freqüents són el conill, la llebre, diversos ratolins i guineus. Ocells típics són el gall de cua forcada, l'enganyapastors, el bitxac comú, la piula dels arbres, l'alosa vulgar i el botxí septentrional. A les àrees més humides són habitats per amfibis com la granota camperola, la granota roja i el gripau corredor. De rèptils, és habitat pel llangardaix pirinenc, la sargantana vivípara, el vidriol, la colobra llisa, el serp de collaret i l'escurçó comú europeu.[2]

Vegeu també: Bàlec

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «landa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Inleiding heide & stuifzand» (en neerlandès). Vereniging van Bos- en Natuurterreineigenaren. [Consulta: 31 d'agost del 2015].
  3. 3,0 3,1 Mertens, Dirk; Meyer, Traute; Wormanns, Stefan; Zimmermann, Mathias. 14 Jahre Naturschutzgroßprojekt Lüneburger Heide (14 anys d'un gran projecte de protecció de la natura a la landa de Lüneburg) (en alemany). Niederhaverbeck: NSP, 2007, p. 28-29 (VNP-Schriften). 
  4. Jurkschat, Michael. «Heidepflege mit Schafen (Manteniment de la landa amb ovelles)». Frankfurt (Oder): Landesamt für Ländliche Entwicklung, Landwirtschaft und Flurneuordnung.
  5. Oschmann, Franz. «Plaggen (oder Schoppern) von Heideflächen». NABU, 4 de desembre del 2011.
  6. van Ormelingen, Jan. «Heideherstel op 's-Hertogenheide (1)» (en neerlandès). Brussel·les: Agentschap Onroerend Erfgoed, 9 de març del 2015.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Landa (vegetació) Modifica l'enllaç a Wikidata