Landtag de Liechtenstein

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Landtag de Liechtenstein
Landtag des Fürstentums Liechtenstein
Tipus
Tipus Unicameral
Líders
President Albert Frick (FBP),
des del dia
Estructura
Membres 25
Landtag of Liechtenstein.svg
Grups polítics

Govern

  •      FBP (9)
  •      VU (8)

Oposició

  •      DU (5)
  •      FL (3)
Elecció
Sistema de votació Sistema proporcional amb llistes obertes i una barrera legal del 8%
Última elecció 5 de febrer de 2017
Lloc de reunió
Liechtenstein Landtag inside.jpg
Peter-Kaiser-Platz 3, Vaduz
Lloc web
www.landtag.li
Modifica dades a Wikidata

El Landtag del Principat de Liechtenstein (en alemany: Landtag des Fürstentums Liechtenstein), normalment conegut com al Landtag de Liechtenstein és el parlament unicameral del Principat de Liechtenstein, país del centre d'Europa.

Història[modifica]

El Landtag va ser creat per la Constitució absolutista de 1818. Estava format per dos braços: el clergat i el braç municipal. El primer estava format per tres representants, mentre que el segon estava format pels onze alcaldes dels municipis de Liechtenstein i els tresorers o clavaris (en alemany, Säckelmeister). El Landtag era convocat anualment pel Príncep de Liechtenstein. La seva funció era acceptar els impostos proposats pel príncep.

Amb l’aprovació de la Constitució de 1862, el Landtag esdevé una cambra de representació escollida mitjançant eleccions lliures. El nombre de diputats va quedar fixat en 15, on 12 eren carrecs electes i 3 eren escollits pel príncep. A cada municipi, s’escollien dos compromissaris per cada 100 habitants, que després escollirien els 12 diputats en un col·legi electoral. Des d’aquest moment, va poder participar en la legislació, a ratificar tractats, a establir impostos, a controlar l’administració pública i el dret a participar en campanyes militars.

Les dues comarques històriques (l’Oberland i l’Unterland), que havien estat abolides en l’època absolutista, però l’any 1878 el territori es va dividir en dues circumscripcions, corresponents a l’Oberland (7 escons) i a l‘Unterland (5 escons).

La Constitució del 1921 va abolir el sistema de compromissaris i va instaurar la votació directa de 15 diputats: 9 per l’Oberland i 6 per l’Unterland. L'any 1939 es va acordar canviar el sistema majoritari per un sistema de representació proporcional, així com una barrera legal del 18%, que va estar vigent fins que l'any 1962 va quedar suprimida perquè no tenia cap base constitucional. El 1973 es va instaurar una nova barrera legal, aquest cop del 8%. El sufragi femení va aprovar-se l'any 1984 per referèndum després de dos intents fallits. El 1988 es va augmentar el nombre de diputats a 25. Des de llavors l’Oberland escull des de llavors 15 diputats i l’Unterland, 10.[1]

Funcions[modifica]

La funció principal com a parlament és participar en la legislació. Els projectes de llei poden venir tant del príncep, del govern, del parlament com de la ciutadania. A cada projecte de llei se li fan dues lectures abans de la seva aprovació. Després de la primera lectura, els diputats poden proposar esmenes, que seran revisades pel govern. A la segona lectura, els articles s'aproven un per un. Després de l'aprovació per part del Landtag, cal la ratificació per part del monarca i del primer ministre i la publicació de la llei al diari oficial.

Altres funcions del Landtag són la ratificació d'acords i tractats internacionals, l'aprovació dels pressupostos o l'aprovació del càrrec de primer ministre proposat pel monarca, entre altres tasques.

Sistema electoral[modifica]

El Landtag està format per 25 membres que s'escullen cada 4 anys per sufragi universal entre les persones que disposin de la nacionalitat. El territori està dividit en dues circumscripcions, Oberland i Unterland, que escullen 15 i 10 escons respectivament. Els candidats es presenten en llistes obertes. Els electors tenen tants vots com candidats s'hagi d'escollir a la seva circumscripció. Hi ha una barrera legal del 8%, que s'aplica a nivell de circumscripció. La repartició dels escons es fa mitjançant representació proporcional.[2]

Últimes eleccions[modifica]

Resultats de les eleccions del 5 de febrer de 2017:

Partit Vots % +/– Escons +/–
Partit Cívic Progressista (FBP) 68.673 35,2 -4,8 9 –1
Unió Patriòtica (VU) 65.742 33.7 +0,2 8 0
Els Independents (DU) 35.885 18,4 +3,1 5 +1
Llista Lliure (FL) 24.595 12,6 +1,5 3 0
Total 194.895 100 25 0
Vots vàlids 14.763 95,8
Vots nuls i en blanc 645 4,2
Total 15.408 100
Cens/participació 19.806 77,8
Font: Landstagwahlen

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]