Lapsus linguae
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lapsus linguae és una locució llatina d'ús actual que significa "error involuntari" o "ensopegada inconscient en parlar".
Gramaticalment, està formada amb el nominatiu de lapsus,-us (error) i el genitiu de lingua,-ae (llengua). Si es tractés d'un error en escriure seria lapsus calami, (calamus,-i (ploma)).
Bibliografia[modifica]
- Bock, J. K. (1982). Toward a cognitive psychology of syntax. Psychological Review, 89, 1-47. (anglès)
- Levelt, W. J. M. (1989). Speaking: From intention to articulation. Cambridge, MA: MIT Press. (anglès)
- Yule, G.El Lenguaje. Tercera Edición. Páginas 165-166. (castellà)
- Bunge, M. y Ardila, R. Filosofía de la Psicología. Páginas 263-264. (castellà)