Larry Parks

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLarry Parks
Teresa Wright and Larry Parks - Ford Theatre 1954.jpg
Parks amb Teresa Wright a la presentació de The Happiest Day (1954)
Dades biogràfiques
Naixement Samuel Klausman Lawrence Parks
13 de desembre de 1914
Olathe, Kansas (EUA)
Mort 13 d'abril de 1975(1975-04-13) (als 60 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Causa de mort Infart miocardíac
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Universitat d'Illinois
University of Illinois at Urbana–Champaign
Activitat professional
Ocupació Actor de teatre i actor de cinema
Dades familiars
Cònjuge Betty Garrett (1944-1975)

IMDB: 0662972
Modifica dades a Wikidata

Larry Parks (Olathe, Kansas, 13 de desembre de 1914 − Los Angeles, Califòrnia, 13 d'abril de 1975) va ser un actor estatunidenc.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu nom de naixement sembla que era Samuel Klusman (o Klausman) Lawrence Parks, i va néixer a Olathe, Kansas. Es va criar a Joliet, Illinois, graduant-se en la Joliet Township High School el 1932. Va estudiar a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign, i durant uns anys va actuar en companyies teatrals de repertori, fins que va firmar un contracte cinematogràfic amb la Columbia Pictures el 1941. Com era usual entre els actors contractats per la Columbia, va interpretar papers secundaris en films de pressupost alt, i papers de més entitat en pel·lícules de la sèrie B. Quan la Columbia estava preparant una pel·lícula sobre la vida de Al Jolson, es van considerar moltes estrelles per al paper principal, incloent a James Cagney i Danny Thomas, però Larry Parks va ser el primer actor a ser entrevistat. Parks va impressionar favorablement als productors i va obtenir el paper. Als 31 anys d'edat, la seva actuació en The Jolson Story (1946) li va valer una nominació a l'Oscar al millor actor.

Convertit Parks en una estrella, Columbia el va mantenir ocupat en diverses produccions, fins que va aparèixer una seqüela, Jolson Sings Again (1949), que va ser un altre èxit de taquilla. La seva coprotagonista Barbara Hale, va treballar de nou amb ell en la comèdia Emergency Wedding.

El 1951 Larry Parks va ser citat per presentar-se davant del Comitè d'Activitats Antiamericanes. Amb l'amenaça d'entrar en la llista negra de la indústria cinematogràfica, va sol·licitar no ser forçat a testificar. Finalment ho va fer entre llàgrimes, sense poder evitar ser inclòs en la llista. Larry Parks finalment va donar els noms dels seus antics col·legues i es va sotmetre al Comitè d'Activitats Antinord-Americanes. Després de tot això, lan Columbia Pictures el va abandonar, i una comèdia romàntica que havia rodat per a Metro-Goldwyn-Mayer va quedar posposada tres anys. Parks va fer uns quants films més, guanyant-se la vida amb prou feines treballant al teatre i fent ocasionals programes de televisió. El seu últim treball, en un paper d'importància, va arribar amb el film de John Huston Freud. (1962).

Larry Parks va morir el 1975 a Studio City (Los Angeles), Califòrnia, a causa d'un infart agut de miocardi. Va estar casat amb l'actriu Betty Garrett des de 1944. Van tenir dos fills, l'actor Andrew Parks i el compositor Garrett Parks. A més, Parks va ser padrí de l'actor Jeff Bridges.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Larry Parks Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: Cinema