Las cartas de Alou
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Montxo Armendáriz Barrios  |
| Protagonistes | |
| Producció | Elías Querejeta |
| Guió | Montxo Armendáriz Barrios |
| Música | Luis Mendo |
| Fotografia | Alfredo F. Mayo |
| Muntatge | Rosario Sáinz de Rozas |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1990 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Pressupost | 300.000.000 ₧ |
| Descripció | |
| Gènere | drama i comèdia |
| Lloc de la narració | Barcelona |
    | |
Las cartas de Alou és una pel·lícula espanyola dirigida per Montxo Armendáriz que tracta de la immigració subsahariana a Espanya i els prejudicis.[1][2]
Sinopsi
[modifica]Alou, un senegalès que ha ingressat il·legalment a Espanya, només pot trobar treballs ocasionals a causa de la seva situació. Gràcies a les cartes que envia regularment als seus pares, escoltem les seves experiències i sentiments mentre tracta laboriosament d'integrar-se a la societat espanyola. Comença en la costa d'Almeria, treballant en els hivernacles. Després viatja a Madrid, on entra en contacte per primera vegada amb les vendes il·legals. Després es dirigeix al Segrià per a treballar collint fruita i, finalment, a Barcelona, on treballa a la botiga de roba d'un altre immigrant africà. La seva aventura arriba a un abrupte final quan és arrestat per la policia. Però creua l'Estret novament, tancant el cercle que deixa una porta oberta a l'esperança.[3]
Repartiment
[modifica]- Mulie Jarju: Alou
- Eulàlia Ramon: Carmen
- Ahmed El-Maaroufi: Moncef
- Akonio Dolo: Mulai
- Albert Vidal: Pare de Carmen
- Rosa Morata: Esposa de Mulai
- Mamadou Lamine: Kassim
- Ly Babali: Ibrahima
- M'Barick Guisse: Lami
- Joaquín Notario: Antonio
Premis
[modifica]| Categoria | Candidat | Resultat |
|---|---|---|
| Millor pel·lícula | Guanyadora | |
| Millor fotografia | Joan Amorós i Andreu | Guanyador |
| Millor guió original | Montxo Armendáriz | Guanyador |
| Categoria | Persona | Resultat |
|---|---|---|
| Millor pel·lícula | Nominada | |
| Millor director | Montxo Armendáriz | Nominat |
| Millor guió original | Montxo Armendáriz | Guanyador |
| Millor fotografia | Alfredo F. Mayo | Guanyador |
| Millor muntatge | Rosario Sáinz de Rozas | Nominada |
| Millor so | Pierre Lorraine Eduardo Fernández | Nominada |
| Millors efectes especials | Reyes Abades Juan Ramón Molina | Nominada |
| Millor direcció de producció | Primitivo Álvaro | Nominat |
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (1990): Conquilla d'Or[6]
Referències
[modifica]- ↑ Deveny, Thomas G. Migration in Contemporary Hispanic Cinema. Scarecrow Press, 2012, p. 26–34. ISBN 9780810885059.
- ↑ El protagonista de 'Las cartas de Alou' pide más comprensión para los negros, El País, 6 d'octubre de 1990
- ↑ Las cartas de Alou a Fotogramas
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1991». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-02-26. [Consulta: 11 desembre 2015].
- ↑ Las cartas de Alou al web dels Premis Goya
- ↑ Las carts de Alou al web del Festival de Sant Sebastià
