Lascia ch'io pianga

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Esquerra: Autògraf de Handel del 1711 d'aquesta ària; Dreta: 1876, pàgina de la música de l'ària Esquerra: Autògraf de Handel del 1711 d'aquesta ària; Dreta: 1876, pàgina de la música de l'ària
Esquerra: Autògraf de Handel del 1711 d'aquesta ària; Dreta: 1876, pàgina de la música de l'ària

Lascia ch’io pianga és una ària per a soprano en italià composta per Georg Friedrich Händel que ha esdevingut una obra de concert popular.

Música[modifica]

La melodia de l'ària va ser concebuda inicialment com una sarabanda i apareix al tercer acte de l'òpera Almira (1705);[1] la partitura es pot veure a la pàgina 81 del volum 55 de Friedrich Chrysander. Dos anys després Händel va aprofitar la música a l'ària "Lascia la spina, cogli la rosa", que canta el personatge de Piacere de l'oratori "Il trionfo del tempo e del disinganno" (el qual, molt més tard, el 1737, fou revisat com "Il trionfo del tempo e della verità"). Händel encara reutilitzaria la música al segon acte de la seva òpera londinenca Rinaldo (1711), amb un nou text, que el personatge d'Almirena adreça al seu carceller Argante. Rinaldo va representar un gran èxit per a Händel, raó per la qual l'ària se sol associar amb aquesta òpera i es coneix principalment en la forma que té en ella.

A Rinaldo l'ària està escrita en clau de Fa major amb un compàs musical de 3x2 i una indicació de tempo Largo.

Text[modifica]

La primera versió de l'ària, la del Trionfo, és al libretto de Benedetto Pamphilj. El text en italià i català és:

Lascia la spina,
cogli la rosa;
tu vai cercando
il tuo dolor.

Canuta brina
per mano ascosa,
giungerà quando
nol crede il cor.

Deixa l'espina,
pren la rosa;
tu vas buscant
el teu dolor.

Blanca rosada
de mà amagada
arribarà quan
no ho esperi el cor.

La segona i més cèlebre versió, la de Rinaldo, és al libretto de Giacomo Rossi basat en un guió proporcionat per Aaron Hill: Almirena s'adreça al rei sarraí de Jerusalem, Argante, que la manté presonera i acaba de declarar-li la seva passió a primera vista per ella.[2]

Lascia ch'io pianga
mia cruda sorte,
e che sospiri
la libertà.

Il duolo infranga
queste ritorte,
de' miei martiri
sol per pietà.

Deixa'm que planyi
la meva cruel sort
i que suspiri
per la llibertat.

Que el dolor trenqui
aquestes cadenes
dels meus martiris
només per pietat.

Referències[modifica]

  1. Dean and Knapp, pp. 176–78
  2. A continuació hi ha el text original d'Aaron Hill (del llibret annex a la primera gravació completa de Rinaldo per Jean-Claude Malgoire, publicat per la CBS el 1977):

    Permit the wretched to complain
      Of their unhappy fate;
    The loss of liberty's a pain
      That should our sights create.
    When you wou'd comfort an afflicted mind,
      Pity, not love, shou'd make you kind.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]