Latino moderne

Latino moderne

Tipus	llengua construïda

El latino moderne és una llengua construïda per David Stark en 1996. Basada en la Interlingua d'IALA, serva el seu vocabulari gairebé sense canvis, però desplegant les seves possibilitats gramaticals. En aquest sentit, l'autor hi va incorporar elements com la declinació dels verbs segons la persona, el gènere gramatical (masculí i femení) i l'acord en nombre i gènere entre substantius i adjectius. Així, el Latino Moderne de Stark és essencialment la Interlingua d'IALA amb una gramàtica més complexa.

A Europa s'ha catalogat com a dialecte de la Interlingua, que va ser simplificat amb la intenció de facilitar-ne la comprensió immediata sense haver-la estudiat gaire, sobretot pensant en els mil milions de parlants d'idiomes neollatins.

Comunitat

Actualment no es coneix cap comunitat de parlants actius del Latino Moderne de David Stark. Quant a l'altra varietat, encara té un ús discret.

Mostra

Patre nostre, qui es in le celos,

sanctificate sia ti nomine!

Que veni ti regno!

Sia tu volo facite, como in le celo, assi sur la terra!

Nostre pan necessari da nobis hodie,

E pardona nobis le debitas nostres, como anque pardonamus le debitores nostres.

E ne induce nes inar le tentation, ma libera nes ab le maligno,

Proque le regno e le potentia e le gloria son ties por tote le epochas. Amen.

I en el segon Latino moderne:

Nostre Patre qui es in le cielos,

Que tu nome sia sanctificate !

Que tu reino veni !

Que tu voluntat sia facte sure terra como in cielo !

Dona nois este jorno nostre pan quotidian,

E perdona nois nostre ofensas como nos perdona a nostre ofensores.

E non induce nois in tentation, ma libera nois del mal,

Porque son de te le reino, le pocentia e le gloria pro le sieclos de sieclos. Amen.

Enllaços externs

• El lloc de l'autor amb la definició de la llengua: https://web.archive.org/web/20091018191322/http://geocities.com/Athens/3150/latinomodernecontents.html
• I l'altre latino moderne Arxivat 2021-07-29 a Wayback Machine.