Latrodectus mactans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLatrodectus mactans
Latrodectus mactans eating.JPG
Latrodectus mactans
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaTheridiidae
GènereLatrodectus
EspècieLatrodectus mactans
Fabricius, 1775
Modifica les dades a Wikidata
Teranyina

Latrodectus mactans, o la Vídua negra del sud, és una espècie d'aranya molt verinosa dins el gènere Latrodectus (vídues negres). Es distingeixen principalment pel color negre i vermell de la femella i pel fet que aquesta, de vegades, es menja el mascle després de la còpula. És originària dels Estats Units i Mèxic. El verí de la femella és particularment danyí pels humans (les aranyes mascles gairebé mai mosseguen humans).

Taxonomia[modifica]

Latrodectlkojijus mactans va ser descrit primer per Johan Christian Fabricius el 1775, ubicant-lo en el gènere Aranea.[1] Actualment es classifica com de la família Theridiidae a l'ordre Araneae.[2] Aquesta espècie està estretament relacionada amb Latrodectus tredecimguttatus (la vídua negra del Mediterrani) per amolts taxonomistes serien subespècies i amb Latrodectus hesperus (vídua negra occidental) i Latrodectus variolus (vídua negra septentrional). El gènere Steatoda (falses vídues negres) de vegades es confon amb Latrodectus. Abans de 1970, quan es va fer la divisió taxonòmica per les vídues negres nord-americanes per part de Kaston,[3] les tres varietats darreres van ser classificades com espècies particulars, L. mactans.

Descripció[modifica]

La femella madura fa uns 38 mm de llargada i uns 6 mm de diàmetre.[4] És brillant i de color negre amb una marca en forma de rellotge de sorra ventral al seu abdomen.[5] La mida de les femelles varia molt especialment amb les que porten ous.

El mascle és molt més menut (0,75 cm).

Alimentació[modifica]

Normalment s'alimenten d'insectes o altres invertebrats incloent aràcnids que cauen a les seves teranyines.[6]

Verí[modifica]

El verí és neurotòxic, a través dels quelícers penetra un mil·límetre dins de la pell humana que és suficient per fer mal però la quantitat injectada és molt petita i en persones sanes no acostuma a ser fatal (63 morts als Estats Units des del 1950 al 1959) però origina una simptomatologia anomenada latrodecisme.[7] S'ha desenvolupat un antídot.[8]

Referències[modifica]

  1. Fabricius, J. C. 1775. Systema entomologiae, sistens insectorum classes, ordines, genera, species, adiectis, synonymis, locis descriptionibus observationibus. Flensburg and Lipsiae, 832 pp. (Araneae, pp. 431-441). [432]
  2. Platnick, N. I.2008. The World Spider Catalog, version 9.0. American Museum of Natural History.
  3. Kaston, B. J. «Comparative biology of American black widow spiders». Transactions of the San Diego Society of Natural History, 16, 3, 1970, pàg. 33–82.
  4. Latrodectus hesperus. «Black Widow Spider, Black Widow Spider Profile, Facts, Information, Photos, Pictures, Sounds, Habitats, Reports, News - National Geographic». Animals.nationalgeographic.com. [Consulta: 18 febrer 2009].
  5. «Southern black widow spider». Insects.tamu.edu. [Consulta: 10 març 2009].
  6. Latrodetus Mactans McCorkle, Matthew. October 17, 2002.
  7. Miller T. Latrodectism: bite of the black widow spider. American family physician 1992; 45:181-187.
  8. Bettini S. Epidemiology of latrodectism. Toxicon 1964; 2:93-101.

Enllaços externs[modifica]