Launayita
 Launayita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CuPb10(Sb,As)₁₂S20 |
| Epònim | Louis de Launay |
| Localitat tipus | Taylor Pit, Huntingdon, àrea de Madoc, comtat de Hastings, Ontario, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.LB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.LB.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.20 |
| Dana | 3.6.6.1 |
| Heys | 5.6.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 42,58Å; b = 4,01Å; c = 32,16Å; β = 102,02° |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Impureses comunes | As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1966-021 |
| Any d'aprovació | 1966 |
| Símbol | Lau |
| Referències | [1] |
La launayita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de Louis de Launay (1860-1938) per les seves contribucions als orígens dels dipòsits minerals. De Launay va ser professor a l'Escola de Mines de París, geòleg, espeleòleg, escriptor, biògraf i poeta.
Característiques[modifica]
La launayita és un sulfur de fórmula química CuPb10(Sb,As)₁₂S20. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la launayita pertany a «02.LB - Sulfosals sense classificar, amb Pb essencial» juntament amb els següents minerals: miharaïta, ardaïta, madocita, playfairita, sorbyita, sterryita, larosita, petrovicita, mazzettiïta i crerarita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1966 a Taylor Pit, Huntingdon, a l'àrea de Madoc del comtat de Hastings, Ontario (Canadà). També ha estat descrita a les prospeccions de Baturappe, a Gowa (Cèlebes, Indonèsia), i a Dúbrava (Regió de Žilina, Eslovàquia). Sol trobar-se associada a altres minerals com la veenita i la boulangerita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Launayita |