Laura Bassi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLaura Bassi
Laura Bassi - Carlo Vandi.jpg
Retrat de Laura Bassi per Carlo Vandi
Dades biogràfiques
Naixement 31 d'octubre de 1711
Bolonya, Estats Pontificis; avui Itàlia
Mort 20 de febrer de 1778(1778-02-20) (als 66 anys)
Bolonya, Estats Pontificis; avui Itàlia
Residència Bolonya
Alma mater Universitat de Bolonya
Activitat professional
Ocupació Física
Matemàtiques
Organització Universitat de Bolonya
Influències de Newton
Va influir a
Modifica dades a Wikidata

Laura Maria Catarina Bassi fou una física italiana del segle XVIII, coneguda per haver estat la primera professora i catedràtica d'una universitat europea.

Vida[modifica]

Laura Bassi era filla d'un advocat nadiu del Ducat de Mòdena que havia adquirit la ciutadania bolonyesa. Un sacerdot, parent seu, ja va notar l'extraordinari talent de la noia i la seva educació fins als vint anys va estar a cura de Gaetano Tacconi, metge i professor d'anatomia a la universitat de Bolonya.[1]

Durant els anys 1720 va participar en nombrosos debats intel·lectuals amb membres de l'acadèmia bolonyesa, cosa que va cridar l'atenció del cardenal Lambertini (futur papa Benet XIV) qui aviat va esdevenir el seu protector.[2]

El 1732 es va graduar a la Universitat de Bolonya i va ser nomenada professora d'aquesta institució. Va ser, doncs, la segona dona europea en rebre un grau universitari i la primera a ser professora d'universitat,[3] tot i que va tenir permís per donar classe a les aules de la universitat fins al 1737.[4]

El 1738 es va casar amb el també professor de la universitat Giuseppe Veratti[5] i van seguir junts la seva carrera de recerca, tot i que aquest matrimoni (i la possibilitat que Laura Bassi, una dona, continués donant classes) no va ser gens ben vist per la comunitat universitària i ciutadana.[6] De totes maneres, aquest matrimoni li va permetre continuar freqüentant els cercles intel·lectuals de la ciutat (ni que fos com esposa de...) i també donar classes, encara que fos a casa seva i no a les aules.[7]

A partir de 1744, el matrimoni va tenir una autèntica escola a casa seva en la que Veratti donava física experimental i Bassi matemàtiques.[8] Per a poder desenvolupar aquestes classes, també van establir a casa seva un laboratori ben dotat d'instruments científics.[9] Després de morir Laura Bassi, el seu marit va continuar amb les classes. Els seus experiments amb l'electricitat van influir Luigi Galvani qui havia estat alumne de l'escola de Veratti-Bassi.[10]

Obra[modifica]

Tot i que, a partir de 1746, va escriure i presentar cada una un article, tal com establia el seu compromís amb l'acadèmia dels Benedittini de la que va ser membre, la major part d'aquests no va ser mai publicats, però se'n conserven els manuscrits.

Els articles publicats són:[11]

  • 1745, De aeris compressione, en la que qüestiona la validesa de la llei de Boyle-Mariotte quan els gasos són humits.
  • 1757, De problemate quodam mechanico
  • 1757, De problemate quodam hydrometrico
  • 1791 (pòstum), De immixto fluidis aëre

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Bassi Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Frize, pàgina 39.
  2. Frize, pàgina 40.
  3. Findlen, pàgina 441.
  4. Frize, pàgines 50-51.
  5. Frize, pàgina 43.
  6. Cavazza (2009), pàgina 117.
  7. Frize, pàgines 43-45.
  8. Frize, pàgina 51.
  9. Cavazza (2009), pàgina 119. Frize, pàgines 52 i següents.
  10. Cavazza (2009), pàgina 116.
  11. Cavazza (2013), Treccani, L'enciclopedia Italiana.