Laura Betti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLaura Betti
Laura Betti.jpg
Biografia
NaixementLaura Trombetti
1 de maig de 1927
Bolonya (Itàlia)
Mort31 de juliol de 2004(2004-07-31) (als 77 anys)
Roma (Itàlia)
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Dades personals
Altres nomsLaura Betti modifica
NacionalitatItàlia
Activitat
OcupacióActriu, guionista, actriu de teatre, actriu de cinema, directora de cinema i actriu de veu modifica
GènereJazz modifica

IMDB: nm0079341 Allocine: 307 Allmovie: p5993 TCM: 15580
Musicbrainz: 33274d60-197b-4993-bd60-28c6f939f3f5 Discogs: 1031919 Find a Grave: 99266072 Modifica els identificadors a Wikidata

Laura Trombetti, més coneguda com a Laura Betti, (Bolonya, 1 de maig de 1934Roma, 31 de juliol de 2004) fou una actriu de cinema italiana.

S’inicià en el món de l’espectacle com a cantant de jazz, i el 1960 debutà en el cinema en el mític film de Federico Fellini, La Dolce Vita. També va actuar al film de Rosellini De nit, a Roma (1960). El 1963 treballà per primera vegada amb el poeta i realitzador Pier Paolo Pasolini, en el film col·lectiu RoGoPaG, i a partir de llavors va mantenir amb ell una estreta relació amistosa i professional fins a l’assassinat d’aquest el 1975.

Participà en alguns dels més característics films pasolinians, entre ells Èdip Rei (1967), Els contes de Canterbury (1972), Saló o els 120 dies de Sodoma (1976) i Teorema (1968), on la seva interpretació li valgué la Copa Volpi a la millor actriu del Festival de Venècia. També fou premiada en el Festival de Sant Sebastià per El petit Arquimedes (1979), de Gianni Amelio.

Actriu d’una gran força dramàtica i caràcter no sempre fàcil, treballà amb els principals directors italians i europeus, i rodà més de 70 pel·lícules, entre les quals destaquen En el nom del pare (1972), de Marco Bellochio; Allonsanfan (1973), dels germans Taviani: Vicis privats, públiques virtuts (1975), de Miklós Jancsó; Novecento (1976), de Bernardo Bertolucci, i La nit de Varennes (1981), d’Ettore Scola.

El 1980 passà a dirigir la Fundació Pier Paolo Pasolini i el 2001 dirigí el documental Pier Paolo Pasolini i la raó d’un somni, una de les aproximacions més completes i fiables a la vida del cineasta.

Va mantenir fins a la seva mort una intensa activitat artística, i encara entre el 2000 i 2004 va intervenir em mitja dotzena de films.

Referències[modifica]

  • Suplement 2003-4, pag. 84, de l’enciclopèdia Espasa
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Betti