Laura Gallego García
 |
Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 octubre 1977 (42 anys) Quart de Poblet (Horta Oest) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València Guadalaviar School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora |
| Gènere | Literatura infantil i juvenil |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis
| |
| Lloc web | lauragallego.com |
Laura Gallego García (Quart de Poblet, 11 d'octubre de 1977) és una escriptora valenciana de literatura juvenil i infantil especialitzada en temàtica fantàstica. Ha estudiat Filologia Hispànica a la Universitat de València.
Biografia[modifica]
Nascuda a Quart de Poblet (Horta Oest), als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente, la qual està disponible al seu lloc web.
Als 21 anys, quan estava estudiant filologia hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la que obtingué el primer Premi El Vaixell de Vapor de l'editorial SM. Aquesta obra, escrita en castellà i traduïda a l'alemany, català, italià i portuguès, narra la història d'en Michael, un jove monjo cluniacenc de l'edat mitjana, que s'embarca a una aventura junt amb el joglar Mattius i la Lucía per aconseguir els tres eixos del temps, per invocar a l'Esperit del Temps. El seu segon premi El Vaixell De Vapor el va aconseguir el 2001 amb la seva novel·la La llegenda del Rei Errant (2001).
És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2010.
L'obra amb la qual obtingué major popularitat fou la trilogia Cròniques de la Torre. Arran d'aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, especialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la sèrie d'Alba, entre altres). El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada Memòries d'Idhun.
Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a altres idiomes, com el català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.
Actualment viu a Alboraia i realitza la seva tesi doctoral sobre el llibre de cavalleria Belianís de Grècia de Jerónimo Fernández, publicat el 1579.
El reconeixement més important que ha rebut l'autora és el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil en 2012, per la seva obra de gènere fantàstic-èpic Donde los árboless cantan. Aquest guardó, dotat amb 20.000 euros, va ser concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, la qual cosa va designar a la seva obra com el millor llibre de literatura infantil o juvenil publicat en 2011 en qualsevol de les llengües oficials que es parlen a Espanya.[1][2]
Característiques temàtiques i d'estil[modifica]
Ha explorat gran part dels temes literaris: començà escrivint literatura històrico-fantàstica, amb la novel·la Finis Mundi; però provà també la ciència-ficció, amb Les filles de Tara; i més endavant la fantasia èpica amb Cròniques de la Torre i Memòries d'Idhun; sense oblidar tampoc la seva literatura infantil.
En la seva narrativa fantàstica, i particularment a Memòries d'Idhun, la temàtica amorosa és tant o més important que la fantàstica, fet que la diferencia netament del model de Tolkien: els personatges expressen sense parar els seus sentiments, dubtes, recels, decepcions, etc., i es guien per ells, generalment més que per altres conceptes com l'honor o el deure. Així, la reflexió sobre el mateix sentiment ocupa molt espai en els diàlegs i la reproducció del pensament, fet afavorit per la decisió d'utilitzar un apassionat triangle amorós en el que Victoria se sent atreta sense remei per dos personatges oposats i incompatibles.
Obres[modifica]
| Any | Títol | Notes |
|---|---|---|
| 1999 | Finis Mundi | Premi el vaixell de vapor de 1998 |
| 2000 | La Vall dels Llops | Cròniques de la torre I. Supervendes |
| 2001 | El carter dels somnis | Llibre infantil |
| 2001 | Retorn a l'Illa Blanca | |
| 2002 | Les filles de Tara | |
| 2002 | La maledicció del Mestre | Cròniques de la torre II. Supervendes |
| 2002 | La llegenda del Rei Errant | Premi el vaixell de vapor de 2001 |
| 2003 | La crida dels morts | Cròniques de la torre III |
| 2003 | Mandràgora | |
| 2003 | On és l'Alba? | Llibre infantil |
| 2004 | El col·leccionista de rellotges extraordinaris | |
| 2004 | Fenris, l'elf | Cròniques de la torre IV. Supervendes |
| 2004 | Ales de foc | Continuació a: Ales Negres |
| 2004 | Memòries d'Idhun I: La Resistència | Supervendes |
| 2004 | La filla de la nit | |
| 2004 | En Max ja no fa riure | Llibre infantil |
| 2004 | L'Alba té una amiga molt especial | Llibre infantil |
| 2005 | El fantasma amb problemes | Llibre infantil |
| 2005 | Memòries d'Idhun II: Tríada | Supervendes |
| 2006 | Memòries d'Idhun III: Panteó | Supervendes |
| 2007 | L'Emperadriu dels Eteris | |
| 2008 | Dos ciris al diable | |
| 2009 | Ales Negres | Continuació de: Ales de foc |
| 2009 | Fem equip! | Sara i les golejadores I |
| 2009 | Les noies som una canya | Sara i les golejadores II |
| 2009 | Juguem la lliga! | Sara i les golejadores III |
| 2010 | El futbol i l'amor són incompatibles | Sara i les golejadores VI |
| 2010 | Les golejadores no es rendeixen | Sara i les golejadores V |
| 2010 | L'últim gol | Sara i les golejadores IV |
| 2011 | Allà on els arbres canten | Supervendes. Premi nacional de literatura infantil i juvenil de 2012 |
| 2012 | Mag per casualitat | |
| 2013 | El llibre dels portals | Premi Imaginamalaga 2013 |
| 2014 | Enciclopedia de Idhún | |
| 2015 | Totes les fades del regne | |
| 2017 | Quan em puguis veure | |
| 2017 | Per una rosa | Col·laboració amb Javier Ruescas i Benito Taibo |
| 2018 | El bestiari de l'Axlin | Guardians de la Ciutadella I. Primer llibre d'una triologia.[3][4] Editorial Penguin Random House.[5] |
| 2018 | El secret del Xein | Guardians de la Ciutadella II |
| 2019 | La missió de la Rox | Guardians de la Ciutadella III |
Referències[modifica]
- ↑ País, Ediciones El «Laura Gallego, Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil». , 30-10-2012 [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ 20Minutos «La novelista Laura Gallego gana el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil - 20minutos.es». [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ Río, Lucía del. «Guardianes de la Ciudadela: El bestiario de Axlin, la nueva y trepidante saga de Laura Gallego» (en castellà), 31-07-2018. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Guardianes de la Ciudadela archivos» (en castellà). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Geli, Carles «Entrevista | Reina de la aventura» (en castellà). El País [Madrid], 01-04-2013. ISSN: 1134-6582.
Enllaços externs[modifica]
- Lloc web de l'escriptora (castellà)
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio Porpetta |
Premi de les Lletres Valencianes 2014 amb Manuel Vicent |
Succeït per: Joan Francesc Mira i Casterà |