Laura Gallego García

Laura Gallego García

Biografia
Naixement	11 octubre 1977 (46 anys) Quart de Poblet (Horta Sud)
Dades personals
Formació	Universitat de València Colegio Guadalaviar
Activitat
Camp de treball	Literatura castellana, literatura i literatura juvenil
Ocupació	Escriptora
Membre de	Associació Hispanica de Literatura Medieval
Gènere	Literatura infantil i juvenil
Obra
Obres destacables Memòries d'Idhun Finis Mundi (es) The Legend of the Wandering King (en) (2000) Cròniques de la Torre (2004) Ailes de Feu (fr) (2011) Allà on els arbres canten (2015) Todas las hadas del reino (es)
Premis (2014)  Premi de les Lletres Valencianes (2012)  Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles (2011)  Premi Cervantes Chico (1999, 2001)  Premio El Barco de Vapor (en)
Lloc web	lauragallego.com

Laura Gallego García (Quart de Poblet, 11 d'octubre de 1977) és una escriptora valenciana de literatura juvenil i infantil especialitzada en temàtica fantàstica. Ha estudiat Filologia Hispànica a la Universitat de València. A l'any 2005 ja havia escrit un total de tres llibres, sent ja una referent en lectures juvenils.

Biografia

Nascuda a Quart de Poblet (Horta Oest), als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente, la qual està disponible al seu lloc web. Des de llavors, ja va tindre clar que volia ser escriptora.

Als 21 anys, quan estava estudiant filologia hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la qual obtingué el primer Premi El Vaixell de Vapor de l'editorial SM. Aquesta obra, escrita en castellà i traduïda a l'alemany, català, italià i portuguès, narra la història d'en Michael, un jove monjo cluniacenc de l'edat mitjana, que s'embarca en una aventura junt amb el joglar Mattius i la Lucía per aconseguir els tres eixos del temps, per invocar a l'Esperit del Temps. El seu segon premi El Vaixell De Vapor el va aconseguir el 2001 amb la seva novel·la La llegenda del Rei Errant (2001).

A Finis Mundi li van seguir títols com Mandrágora (Pearson Alhambra), o la tetralogia Crónicas de la Torre, traduïda al català per Ferran Gibert i Àlvarez. No obstant això, encara que la seua fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic infantil.

En 2002, va ser guardonada de nou en aquest concurs, aquesta vegada per la seua novel·la La Leyenda del Rey Errante. També ha publicat en SM El coleccionista de relojes extraordinarios, traduïda al català com El col·leccionista de rellotges extraordinaris per Ferran Gibert, la trilogia Memorias de Idhún, Alas de fuego, Alas Negras, Donde los árboles cantan, Dos velas para el diablo, la saga Crónicas de la Torre y Las hijas de Tara, aquesta última dins de la col·lecció «Gran Angular».

És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment a la Facultat de Filologia; en va ser codirectora des de 1997 fins a 2010.

L'obra amb la qual obtingué major popularitat fou la trilogia Cròniques de la Torre, arran de la qual va sorgir un gran interès per la seva obra, especialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la sèrie d'Alba, entre altres). El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada Memòries d'Idhun (Memòries d'Idhún I: La Resistència (2004), Memòries d'Idhún II: Tríada (2005), i Memòries d'Idhún III: Panteó (2006) amb la que ha collit el seu major èxit en data 2017, amb més de 1.000.000 exemplars venuts. Memòries d'idhún compta amb una adaptació a novel·la gràfica.

Les seves novel·les s'han traduït, des del castellà, a altres llengües, com el català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.

El reconeixement més important que ha rebut és el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 2012, per l'obra de gènere fantàstic-èpic Donde los árboles cantan traduït al català per Coral Romà i Garcia com Allà on el arbres canten. Aquest guardó, dotat amb 20.000 euros, va ser concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, i va designar la seva obra com el millor llibre de literatura infantil o juvenil publicat el 2011 en qualsevol de les llengües oficials que es parlen a Espanya.

Característiques temàtiques i d'estil

Ha explorat gran part dels temes literaris: començà escrivint literatura històrico-fantàstica, amb la novel·la Finis Mundi; però provà també la ciència-ficció, amb Les filles de Tara; i més endavant la fantasia èpica amb Cròniques de la Torre i Memòries d'Idhun; sense oblidar tampoc la seva literatura infantil.

En la seva narrativa fantàstica, i particularment a Memòries d'Idhun, la temàtica amorosa és tant o més important que la fantàstica, fet que la diferencia netament del model de Tolkien: els personatges expressen sempre els seus sentiments, dubtes, recels, decepcions, etc., i es guien per ells, generalment més que per altres conceptes com l'honor o el deure. Així, la reflexió sobre el mateix sentiment ocupa molt espai en els diàlegs i la reproducció del pensament, fet que destaca principalment en novel·les com Memòries d'Idhún, on s'intenta representar un triangle amorós entre els tres personatges principals, que expressen els seus dubtes i preocupacions. La seua obra presa alguns elements com a inspiració de les novel·les de Margaret Weis, Tracy Hickman i Corin Tellado.

Obres

Any	Títol	Notes
1999	Finis Mundi	Premi el vaixell de vapor de 1998
2000	La Vall dels Llops	Cròniques de la torre I. Supervendes
2001	El carter dels somnis	Llibre infantil
2001	Retorn a l'Illa Blanca
2002	Les filles de Tara
2002	La maledicció del Mestre	Cròniques de la torre II. Supervendes
2002	La llegenda del Rei Errant	Premi el vaixell de vapor de 2001
2003	La crida dels morts	Cròniques de la torre III
2003	Mandràgora
2003	On és l'Alba?	Llibre infantil
2004	El col·leccionista de rellotges extraordinaris
2004	Fenris, l'elf	Cròniques de la torre IV. Supervendes
2004	Ales de foc	Continuació a: Ales Negres
2004	Memòries d'Idhun I: La Resistència	Supervendes
2004	La filla de la nit
2004	En Max ja no fa riure	Llibre infantil
2004	L'Alba té una amiga molt especial	Llibre infantil
2005	El fantasma amb problemes	Llibre infantil
2005	Memòries d'Idhun II: Tríada	Supervendes
2006	Memòries d'Idhun III: Panteó	Supervendes
2007	L'Emperadriu dels Eteris
2008	Dos ciris al diable
2009	Ales Negres	Continuació de: Ales de foc
2009	Fem equip!	Sara i les golejadores I
2009	Les noies som una canya	Sara i les golejadores II
2009	Juguem la lliga!	Sara i les golejadores III
2010	El futbol i l'amor són incompatibles	Sara i les golejadores VI
2010	Les golejadores no es rendeixen	Sara i les golejadores V
2010	L'últim gol	Sara i les golejadores IV
2011	Allà on els arbres canten	Supervendes. Premi nacional de literatura infantil i juvenil de 2012
2012	Mag per casualitat
2013	El llibre dels portals	Premi Imaginamalaga 2013
2014	Enciclopedia de Idhún
2015	Totes les fades del regne
2016	Òmnia, tot allò que puguis somiar (ISBN 978-8490435823)
2017	Quan em puguis veure
2017	Per una rosa	Col·laboració amb Javier Ruescas i Benito Taibo
2018	El bestiari de l'Axlin	Guardians de la Ciutadella I. Primer llibre d'una triologia. Editorial Penguin Random House. El bestiari de l'Axlin és el primer t´tol, d'una triologia anomenada guardians de la Ciutadella. Tracta sobre la vida de l'Axlin, una noia coixa que viu dins d'un enclavament, per evitar ser devorada pels monstres del seu món. Quan fa 16 anys, decideix veure món, i allí coneix el Xein. Un noi amb uns ulls de color dorat del qual s'enamora. L'amor entre ells és mutuo. Quan una traïció fa que els Guardians s'en portin el Xein, perquè és especial per matar monstres, l'Axlin anirà a la Ciutadella per poder salvar-lo.
2018	El secret del Xein	Guardians de la Ciutadella II
2019	La missió de la Rox	Guardians de la Ciutadella III
2021	El Cicle de l'etern emperador

Reconeixements

El reconeixement més important que ha rebut l'autora és el Premio Nacional de Literatura Infantil y JUvenil en 2012, per la seua obra de gènere fantàstic-èpic Allà on els arbres canten.El dit guardó, dotat amb 20.000 euros, va ser concedit pel Ministeri d' Educació Cultura i Esports, el que va designar la seua obra com al millor llibre de literatura infantil o juvenil publicat al 2011 en qualsevol de les llengües oficials que es parlen a Espanya.

Así mateix, L'Ajuntament d'Alcalá de Henares i l'Associació de Llibreters i Paperers li va concedir en 2011 el Premio Cervantes Chico de Literatura Juvenil i va ser guardonada amb el Premio de Literatura Infantil El Barco de Vapor en 2002 amb la seua obra La Leyenda del Rey Errante i en 1999 per la seua obra Finis Mundi. Va rebre també el Premio Imaginamalaga 2013 per El libro de los portales, així com el Premio Kelvin 505, aquest últim a l'any 2016.

Presència en xarxes

Laura Gallego, com una escriptora que ha desenvolupat la seua activitat principalment al segle XXI, manté des d'els primers anys de aquesta una important presència a l'internet.

A més de en la seua pròpia pàgina web, la marca Laura Gallego és localitzable en quasi totes les xarxes socials. Aquestes no són manejades per la autora de forma directa, sinó a través d'un community manager.

Des de 2003 fins a 2017, l'autora va mantindre un important fòrum de literatura en castellà, dedicat tant a la discussió de la mateixa com a la producció pròpia dels usuaris. Va ser tancat en setembre de 2017 per considerar-ho un format obsolet en l'era de les xarxes socials.

Enllaços externs

• Laura Gallego García - Lloc web oficial

Premis i fites
Precedit per: Antonio Porpetta	Premi de les Lletres Valencianes 2014 amb Manuel Vicent	Succeït per: Joan Francesc Mira i Casterà