Laurent-François Déprimoz
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 13 juny 1884  Chindrieux (França) | ||||||||||||||
| Mort | 5 abril 1962 (77 anys) Butare | ||||||||||||||
 Bisbe de Kabgayi | |||||||||||||||
| 31 de gener de 1945 – 15 d'abril de 1955 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Nacionalitat | França | ||||||||||||||
| Religió | Catòlica | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | bisbe catòlic (1943–), sacerdot catòlic (1908–) | ||||||||||||||
| Orde religiós | Missioners d'Àfrica | ||||||||||||||
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 28 de juny de 1908 | ||||||||||||||
| Consagració | 19 de març de 1943 per Giovanni Battista Dellepiane | ||||||||||||||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
Laurent-François Déprimoz (Chindrieux, Savoia, 13 de juny de 1884 – Butare, 5 d'abril de 1962) va ser un religiós francès, bisbe de Kabgayi de 1945 a 1955.[1]
Era cosí de Joanny Thévenoud, Vicari Apostòlic de Ouagadougou.[2] Va anar a l'escola secundària de Rumilly, i amb 17 anys va entrar al seminari dels Pares Blancs a Binson. Va prendre els hàbits a Maison-Carrée el 4 d'octubre de 1903 i continuà els estudis a Carthage, interromputs pel servei militar, fins que fou ordenat sacerdot el 28 de juny de 1908.[3]
Déprimoz va ser assignat per primera vegada a la missió d'Unyaneyembe a la Regió de Tabora, a l'actual Tanzània, però no va poder suportar el clima. El 1909 va ser transferit a la missió de Buhonga, prop del llac Tanganyika, a les muntanyes més sanes de Burundi.[3] El 12 de desembre de 1912, les missions de Burundi van ser separades del Vicariat Apostòlic d'Unyanyembe i es van unir amb les de Ruanda per formar el nou Vicariat Apostòlic de Kivu, amb John Joseph Hirth com a primer Vicari Apostòlic.[4] Déprimoz va trobar Léon-Paul Classe en 1913 quan Classe visitava el sud de Kivo com a delegat del vicari.[5] L'octubre de 1915 Déprimoz esdevé mestre al seminari menor de Kabgayi a Ruanda.[3] El 26 de novembre de 1919 va ser nomenat Superior del Seminari Menor.[5]
Carrera posterior[modifica]
Déprimoz va abandonar el país per tornar a Europa el 13 de setembre de 1921. Va tornar a Ruanda el 7 de setembre de 1922 amb Léon-Paul Classe, que havia estat nomenat primer Vicari Apostòlic de Ruanda. Va ser nomenat superior del seminari menor i pare espiritual del seminari major.[5] El 1927 és nomenat inspector d'escoles a Ruanda.[3] L'1 d'octubre de 1930 va ser alliberat del seminari menor i va ser nomenat Vicari Delegat del bisbe Classe. El 8 de setembre de 1932 va ser nomenat Superior del seminari major "intervicarial" de Kabgayi. El 9 de juliol de 1936, aquest seminari va ser transferit oficialment al Nyakibanda, i Déprimoz va ser confirmat en el càrrec de rector.[4] Va ser nomenat Coadjutor del Vicari Apostòlic el gener de 1943.[5]
Bisbe[modifica]
Déprimoz va ser nomenat Bisbe Titular de Mathara en Proconsulari i Coadjutor Vicari Apostòlic de Ruanda el 12 de gener de 1943.[1] El 19 de març de 1943 va ser ordenat a Kabgayi.[5] El 31 de gener de 1945 va succeir Classe com a Vicari Apostòlic de Ruanda.[1] Va heretar una situació difícil en part provocada per missioners que havien batejat persones indiscriminadament que van ser atretes a l'església durant la fam de 1933-35. Va fer canvis en les pràctiques docents religioses i va donar un nou èmfasi a la santedat del Sàbat.[3] En 1950, en el cinquantè aniversari de l'Església catòlica a Ruanda, va celebrar un sínode per discutir sobre la restauració de l'església en preparació per transferir la responsabilitat al clergat africà amb la separació del Vicariat Apostòlic de Nyundo.[6] El seu major treball va ser la seva reorganització del catecumenat durant el Sínode de 1950.[4]
El 14 de febrer de 1952, el Vicariat Apostòlic de Ruanda es va dividir en el Vicariats Apostòlics de Kabgayi i Nyundo.[7] Déprimoz va ser nomenat Vicari Apostòlic de Kabgayi.[1] El nou vicariat de Nyundo va ser assignat a Mons. Aloys Bigirumwami, a qui Delprimoz va ordenar l'1 de juny de 1952 durant la festa de la Pentecosta.[4] Déprimoz va ser un fort promotor de la premsa catòlica, impulsant la circulació del Kinyamateka, i donant suport al llançament de la revista Hobe per a joves lectors al Nadal de 1954.[8] Déprimoz va emmalaltir i va renunciar a les seves funcions el 15 d'abril de 1955. Després d'una estada a Europa, el 1958 va tornar a Ruanda i es va instal·lar a Astrida (Butare).[9] Va morir el 5 d'abril de 1962.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Cheney, 2012.
- ↑ Perraudin, 2003, p. 27.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Sorrel, 1996, p. 155.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Perraudin, 2003, p. 28.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Rudakemwa, 2006, p. 216.
- ↑ Sorrel, 1996, p. 155-156.
- ↑ Diocese of Kabgayi.
- ↑ Perraudin, 2003, p. 29.
- ↑ Sorrel, 1996, p. 156.
Bibliografia[modifica]
- Cheney, David M. «Bishop Laurent-François Déprimoz, M. Afr.», 08-09-2012. [Consulta: 6 abril 2013].
- «Diocese of Kabgayi». GCatholic. [Consulta: 6 abril 2013].
- Perraudin, André. "Par-dessus tout la charité": un évêque au Rwanda : les six premières années de mon épiscopat (1956-1962). Editions Saint-Augustin, 2003. ISBN 978-2-88011-295-0 [Consulta: 6 abril 2013].
- Rudakemwa, Fortunatus. L'évangélisation du Rwanda: (1900-1959) (en francès). Harmattan, gener 2006. ISBN 978-2-296-42324-4 [Consulta: 6 abril 2013].
- Sorrel, C. «DEPRIMOZ Laurent». A: Dictionnaire du monde religieux dans la France contemporaine: Tome 8, La Savoie (en francès). Editions Beauchesne, 1996, p. 155. ISBN 978-2-7010-1330-5 [Consulta: 6 abril 2013].