Laurita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralLaurita
Fórmula químicaRuS2
EpònimLaura R. Joy modifica
Localitat tipusTanah Laut, Banjar, Província de Kalimantan del sud, Indonèsia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.EB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.05a modifica
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.17 modifica
Dana2.12.1.10
Heys3.12.2
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Hàbit cristal·lícristalls octahedrals, cúbics i piritoedres, grans redondejats i inclusions
Estructura cristal·linaa = 5,6135 Å;
Simetriam3 (2/m 3) - diploidal*
Grup espacialpa3
Colorferro fosc; negre; blanc a gris o blavós en seccions polides
Exfoliacióperfecta en {111}
Fracturasubconcoidal
Tenacitatmolt fràgil
Duresa7 a 7,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris fosca
Diafanitatopaca
Gravetat específica6,43
Densitat6,43 g/cm3 (mesurada); 6,39 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica i opaca
Impureses comunesOs, Rh, Ir, Fe
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Referències[1]

La laurita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pirita.[2] Va ser descoberta l'any 1866 a la província de Borneo Meridional (Indonèsia), sent nomenat així per Wöhler, el seu descobridor, en honor de Laurie, l'esposa de Charles A. Joy, un químic americà.

Característiques[modifica]

La laurita és un sulfur de ruteni simple, que com tots els del grup de la pirita són sulfurs d'un metall que cristal·litzen en sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 7. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'erlichmanita (OsS2), en la qual la substitució gradual del ruteni per osmi va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, RuS2, sol portar com impureses: osmi, rodi, iridi o ferro.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la laurita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix en complexes ultramàfics i els seus jaciments plaers derivats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cooperita, braggita, sperrylita, osmi, iridi, platí o cromita.

Referències[modifica]

  1. «Laurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
  2. «Pyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
  3. «Erlichmanite-Laurite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].

Enllaços externs[modifica]